El 394 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Camil, Publícola, Medul·lí, Regil·lensis, Mamercí i Escipió (o, més rarament, any 360 ab urbe condita). L'ús del nom «394 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre394 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià394 aC (cccxciv aC)
Islàmic1047 aH – 1046 aH
Xinès2303 – 2304
Hebreu3367 – 3368
Calendaris hindús-338 – -337 (Vikram Samvat)
2708 – 2709 (Kali Yuga)
Persa1015 BP – 1014 BP
Armeni-
Rúnic-143
Ab urbe condita360
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC
Anys
397 aC 396 aC 395 aC - 394 aC - 393 aC 392 aC 391 aC

Esdeveniments

modifica

Grècia

modifica
  • En el conflicte de la Guerra de Corint entre Esparta per una banda i per l'altra una coalició de Tebes, Atenes, Corint i Argos, aquell any va tenir loc l'anomenada Batalla de Nèmea, en territori corinti, en el llit sec del riu Nèmea. La batalla va ser una victòria decisiva per Esparta.[2]
  • A la Batalla de Coronea, que va tenir lloc a continuació, es van enfrontar Esparta i els seus aliats, comandats pel rei espartà Agesilau II, contra una força de tebans i argòlides que intentaven bloquejar la seva marxa cap al Peloponnès.[3] La batalla va acabar amb la victòria espartana.[4]
  • Batalla de Cnidos, una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint. La flota persa, dirigida per l'almirall atenenc Conó, va destruir completament la flota espartana dirigida pel general Pisandre, que no tenia prou experiència en operacions navals. La batalla va posar fi a l'intent espartà d'aconseguir la supremacia naval.[5]
  • Agesípolis I succeeix al seu pare Pausànias, enviat a l'exili, quan encara és menor d'edat. Va regnar conjuntament amb Agesilau II.[6]

Sicília

modifica
  • Dionís el vell tirà de Siracusa va restaurar Messana, i Rhegio preocupada per aquesta reconstrucció, va establir a Miles els exiliats de Naxos i Catana per a crear un contrapoder al siracusà, però el pla va fracassar perquè Rhegio va ser derrotada i Messana va recuperar Miles.[7]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 82
  3. Todd, S. Stephen Charles. Lysias (en anglès). University of Texas Press, 2000, p. 183. ISBN 0292773684. 
  4. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 3, 16
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 83, 5
  6. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 2, 9
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 87.
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 26, 28
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 27
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 26
  11. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 98.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 394 aC