El 396 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Sac, Vulsó Capitolí, Esquilí , Augurí, Meli Capitolí i Atili (o, més rarament, any 358 ab urbe condita). L'ús del nom «396 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre396 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià396 aC (cccxcvi aC)
Islàmic1049 aH – 1048 aH
Xinès2301 – 2302
Hebreu3365 – 3366
Calendaris hindús-340 – -339 (Vikram Samvat)
2706 – 2707 (Kali Yuga)
Persa1017 BP – 1016 BP
Armeni-
Rúnic-145
Ab urbe condita358
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC
Anys
399 aC 398 aC 397 aC - 396 aC - 395 aC 394 aC 393 aC

Esdeveniments

modifica

Grècia

modifica
  • Cinisca, una princesa espartana germana d'Agesilau II arriba en primer lloc i guanya a la carrera de quadrigues als Jocs Olímpics d'aquell any. És la primera vegada que hi participa una dona.[2]
  • Agesilau II, rei d'Esparta, va a Jònia amb la intenció declarada d'assolir la independència de les ciutats gregues. Passa l'hivern a Aulide a Beòcia i desembarca a Àsia Menor on les ciutats gregues eren amenaçades pels perses, arribant fins a Efes. Allà estableix el seu quarter general.[3]
  • El sàtrapa Tissafernes va proposar a Agesilau un armistici fins que les negociacions entre Esparta i Pèrsia s'acabessin, i va dir que creia que l'acord final seria favorable als espartans. Es va acordar una treva, però secretament, Tisafernes va demanar ajut al rei persa Darios II. Quan els reforços van arribar Tisafernes va ordenar a Agesilau de sortir d'Àsia, però el rei espartà s'hi va negar i va fingir un atac a Cària obligant a Tisafernes a concentrar les seves forces en aquesta regió, i llavors va fer la guerra a la Frígia Hel·lespòntica en territori de Farnabazos.[4]

Sicília

modifica
  • Himilcó, militar cartaginès, va reunir una poderosa flota i un exèrcit que va desembarcar a Panormus (Palerm), encara que durant el viatge Leptines, germà del tirà Dionisi el Vell, el va atacar i li va causar considerables pèrdues. Després de desembarcar va obtenir diversos èxits i va recuperar Erix i Mòtia, forçant la retirada de Dionisi cap a l'est de l'illa.[5]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Pausànias. Descripció de Grècia, III, 8, 1
  3. Xenofont. Hel·lèniques, III, 3
  4. Xenofont. Hel·lèniques, III, 1, 2, 4
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 53-55
  6. Plini el Vell. Naturalis Historia, II, 17-21
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 12-13
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 13, 18
  9. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 54, 90
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 2, 18