399 aC
any
El 399 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 355 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 399 aC (cccxcix aC) |
Islàmic | 1052 aH – 1051 aH |
Xinès | 2298 – 2299 |
Hebreu | 3362 – 3363 |
Calendaris hindús | -343 – -342 (Vikram Samvat) 2703 – 2704 (Kali Yuga) |
Persa | 1020 BP – 1019 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -148 |
Ab urbe condita | 355 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC | |
Anys | |
402 aC 401 aC 400 aC - 399 aC - 398 aC 397 aC 396 aC |
Esdeveniments
modifica- Aquell any no hi va haver cònsols sinó tribuni militum consulari potestate (Tribuns amb potestat consular). En van ser sis: Gneu Genuci Augurí, Luci Atili, Marc Pomponi Rufus, Gai Duili Llong, Marc Veturi Cras Cicurí i Voleró Publili Filó.[1]
- Invenció de la catapulta. L'historiador Diodor de Sicília, va descriure la invenció d'una catapulta mecànica que disparava fletxes (καταπαλτικός 'katapaltikos').[2]
- Els principals deixebles de Sòcrates, a causa de la condemna a mort del mestre en aquest mateix any, se separen per diferents ciutats; entre ells, hi ha: Plató, Antístenes d'Atenes, Aristip de Cirene i Euclides de Mègara.[3]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Després del seu judici, Sòcrates va ser condemnat a mort i, seguint la condemna, es pren la cicuta mortal.[4]
- Mor el faraó Amirteu II. El fet va possibilitar l'arribada al tron d'Egipte de Neferites I, que va donar inici a la Dinastia XXIX d'Egipte.[5]
- Any de la mort d'Arquelau I, rei de Macedònia,[6] i el seu successor Cràter, amant d'Arquelau, que va regnar quatre dies.[7]
Referències
modifica- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V. 13, 18; Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, XIV. 54, 90.
- ↑ Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, XIV, 42, 1
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, III, 6; VI, 12
- ↑ Mossé, Claude. Le procès de Socrate : un philosophe victime de la démocratie?. Brusel·les: André Versaille éditeur, 2012, p. 12, 28. ISBN 9782874951787.
- ↑ Hornung, Erik (et al.). Ancient Egyptian chronology. Leiden: Brill, 2006, p. 270. ISBN 9789004113855.
- ↑ Smith, William (ed.). «Archelaus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, XIV, 37,6