Arquelau I
Arquelau (grec antic: Ἀρχέλαος, llatí: Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC. Era, segons Plató un fill il·legítim de Perdicas II, i es va apoderar del tron assassinant al seu oncle Aletes (hereu legítim), i al seu cosí i un mig germà. Després, per reforçar el seu poder, es va casar amb la reina Cleòpatra, vídua de Perdicas II.
  | |
| Nom original | (grc) Ἀρχέλαος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle V aC regne de Macedònia (Regne de Macedònia) |
| Mort | 399 aC regne de Macedònia (Regne de Macedònia) |
| Dades personals | |
| Religió | Religió a l'antiga Grècia |
| Activitat | |
| Ocupació | rei, esportista |
| Família | |
| Família | Dinastia argèada |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Orestes de Macedònia, Arquelau II de Macedònia |
| Pares | Perdicas II i Simicha (en)  |
Premis | |
El 410 aC Pidna es va revoltar contra el rei, però va ser reduïda amb l'ajut d'un esquadró atenès dirigit per Teràmenes d'Atenes. A continuació, va lluitar contra uns personatges anomenats Sirres, príncep de la Lincèstida, i Arrabeu, el rei, amb els quals va fer la pau donant a Sirres una filla seva en matrimoni.
Per a millorar la seguretat interna del país, va fundar fortaleses, millorà camins i augmentà l'exèrcit com mai cap altre rei ho havia fet, segons Tucídides. Va establir a Eges o a Díon uns Jocs públics musicals i esportius, dedicats a Zeus i a les Muses. S'interessava per la literatura, la ciència i les belles arts, i va convidar al regne grans savis com el pintor Zeuxis d'Heraclea que li va decorar el palau, Eurípides, Agató segons Claudi Elià. Fins i tot va convidar Sòcrates, però no hi va anar, com diu Aristòtil, segurament perquè el filòsof sabia que tots aquests esforços culturals no impedien la gran corrupció existent a la cort.
Va morir, segons Diodor de Sicília, accidentalment en una cacera a mans del seu favorit Cràter, i segons Aristòtil, assassinat per aquest Cràter en revenja perquè el rei no havia complert la promesa de donar-li una de les seves filles en matrimoni.[1]
Referències modifica
- ↑ Archelaus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 261-262