Obre el menú principal

Pidna (llatí Pydna) fou una ciutat de la costa de Pièria al golf Thermaic.

Apareix al segle V en possessió d'Alexandre I de Macedònia (498-458 aC) si bé la ciutat, que era un establiment grec, conservava l'autonomia. Tucídides el 432 aC va assetjar Pidna, però, com que li calien forces pel setge de Potidea, va fer un acord amb Perdicas II de Macedònia, fill d'Alexandre I, segurament aconseguint un reconeixement nominal dels drets atenencs a la ciutat. Es creu que la facció promacedònia era al govern i la facció proatenenca havia reclamat l'ajut d'Atenes.

El 410 aC es va revoltar contra el rei Arquelau de Macedònia, fill de Perdicas II que va rebre ajut del comandant atenenc Teràmenes per assetjar la ciutat. Els macedonis la van recuperar però l'ajut d'Atenes no fou necessari. El rei macedoni va evacuar-ne els habitants i els va ordenar reconstruir la ciutat a 4 km de la costa (a la costa hi havia el port controlat també pels macedonis); la nova ciutat es va considerar independent fins que fou conquerida pel comandant atenenc Timoteu durant la crisi de successió de Macedònia vers el 360 aC. Filip II de Macedònia, una vegada en el poder, va recuperar Pidna el 357 aC.

A la mort d'Alexandre el Gran la seva mare Olímpies, la vídua Roxana i el fill Alexandre es van refugiar a la ciutat on foren assetjades per Cassandre. Olímpies fou executada en públic i Roxana i Alexandre en privat. La ciutat va romandre en mans del Regne de Macedònia i va seguir la seva història. El 169 aC Perseus de Macedònia es va retirar de Dium davant el cònsol Q. Marcius Philippus, i va anar a Pidna. El 22 de juny de 168 aC es va lliurar la batalla de Pidna que va posar fi a la monarquia macedònica.

Vegeu: Batalla de Pidna

Coord.: 40° 22′ 0″ N, 22° 35′ 0″ E / 40.36667°N,22.58333°E / 40.36667; 22.58333