Erix
Erix (grec antic: Ἔρυξ; llatí: Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice. Una muntanya també portava aquest nom (mons Eryx o mons Ericus), un puig aïllat que fa la sensació de més altura de la que té (666 metres). Tant la ciutat com la muntanya es diuen actualment San Giuliano.
 Erix | ||||
|---|---|---|---|---|
Eρυξ (grc)  | ||||
 | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Al cim de la muntanya hi havia un temple de Venus o Afrodita, i la llegenda que recull Estrabó deia que havia estat fundat per Enees; la deessa es deia Venus Erixina, un nom usat per diversos autors llatins. Diodor de Sicília atribueix la fundació del temple i la ciutat a l'heroi epònim Èrix que hauria rebut a Hèrcules quan va visitar l'illa i hauria lluitat amb ell fins que va ser derrotat. Èrix era fill d'Afrodita i Butes, el rei del país, i Virgili el fa germà d'Enees. Per indicacions de Tucídides se suposa que Èrix i Segesta eren ciutats dels sículs i en concret de la tribu dels elimis (que els antics autors fan descendents de troians). No sembla que haguera esdevingut mai una colònia grega però sí que és segur que es va hel·lenitzar.
Possiblement va ser aliada de Segesta i després de l'expedició atenenca de l'any 415 aC-413 aC es va aliar a Cartago. El 406 aC es va lliurar a la seva costa una batalla entre cartaginesos i siracusans que aquests darrers van guanyar. Amb l'expedició de Dionís el Vell a l'oest de Sicília el 397 aC, Erix es va sotmetre al tirà de Siracusa, una mica abans del setge de Mòtia, però al següent any els cartaginesos dirigits per Himilcó la van recuperar. Cap a l'any 370 aC, poc abans de morir Dionís, Siracusa la va ocupar, però els cartaginesos la van tornar a recuperar, i segurament va restar a les seves mans fins a l'expedició de Pirros de l'Epir l'any 278 aC. En aquest any una forta guarnició es va oposar al rei de l'Epir però Pirros va entrar per assalt a la ciutat, assalt que va dirigir ell mateix, mostrant la seva destresa i habilitat com a descendent d'Hèracles.
A la Primera Guerra Púnica tornava a estar en mans dels cartaginesos i el 260 aC el general Amílcar la va destruir i va traslladar als seus habitants a un lloc proper, al promontori de Drepanum, on va fundar la ciutat d'aquest nom. La ciutat vella però va seguir poblada per alguns ciutadans que es van oposar al trasllat, i pocs anys després el cònsol Luci Juni Pul·le la va ocupar i també es va apoderar per sorpresa del temple al cim de la muntanya, que era fortificat. Els mercenaris gals aliats dels romans van saquejar el temple.
Amílcar Barca va abandonar la posició que havia mantingut durant tres anys a Hercte i es va dirigir a Erix per instal·lar-se al cim, però tot i que va ocupar la ciutat, els romans van resistir a la part alta del puig. Amílcar però va conservar la possessió de la ciutat i finalment la va abandonar amb la resta dels seus habitants, cap a Drèpana, on els romans el van assetjar i va resistir fins que la victòria naval de Gai Lutaci Catul sobre el cartaginesos el va forçar a demanar la pau l'any 241 aC.
Després d'això Erix es va convertir en un llogaret insignificant. Ciceró menciona el temple, però no parla de la ciutat, i Estrabó dubta de que seguís encara habitada. Plini el Vell diu que era un municipi romà, però segons Tàcit els habitants de Segesta van demanar a Tiberi la restauració del temple i se suposa que depenia d'ella per la consideració de municipi. Els habitants d'Erix que podrien haver quedat es van establir a la zona del temple al cim de la muntanya on hi ha el centre històric de la moderna San Giuliano.
És possible que la vella ciutat fos al lloc on modernament es va construir el convent de Santa Anna a mig camí baixant la muntanya. El temple de la muntanya era reverenciat tant pels fenicis com pels cartaginesos, els grecs i els romans, i Tucídides diu que quan hi va haver l'expedició d'Atenes a Sicília, l'any 415 aC, van veure al temple grans riqueses d'or i plata, però sembla que els cartaginesos només volien enlluernar els atenencs amb aquells tresors, fent-los creure que eren molt rics. Els cartaginesos van identificar la deessa Afrodita amb Astarte a qui veneraven molt. Diversos governadors romans de Sicília, al prendre possessió, feien una visita honorífica a aquest temple. Es va crear pel temple una guàrdia d'honor formada per voluntaris de diverses ciutats, i disset ciutats pagaven entre totes una quantitat a l'any en or pels adornaments de la deessa; va decaure al final de la república i els habitants de Segesta en van demanar la restauració a Tiberi, que va dir que si, però no ho va portar a terme, i l'emperador Claudi va ser qui el va restaurar uns anys després. Després ja no torna a ser esmentat i no se sap quan es va destruir o va ser abandonat. Modernament hi havia un castell (que va ser presó). El temple apareix a una moneda de C. Considius Nonianus (segle I aC) que mostra el temple amb un períbol fortificat que incloïa una bona part de la muntanya. A Roma, vora la Porta Col·lina hi havia també un temple dedicat a la Venus Erixina.[1]