El 278 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Luscí i Pap (o també any 476 ab urbe condita). La denominació «278 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre278 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià278 aC (cclxxviii aC)
Islàmic927 aH – 926 aH
Xinès2419 – 2420
Hebreu3483 – 3484
Calendaris hindús-222 – -221 (Vikram Samvat)
2824 – 2825 (Kali Yuga)
Persa899 BP – 898 BP
Armeni-
Rúnic-27
Ab urbe condita476
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
300 aC 290 aC 280 aC - 270 aC - 260 aC 250 aC 240 aC
Anys
281 aC 280 aC 279 aC - 278 aC - 277 aC 276 aC 275 aC

Esdeveniments modifica

Antiga Grècia modifica

Àsia Menor modifica

Antic Egipte modifica

Sicília modifica

  • Sosístrat II, tirà de Siracusa, comparteix el poder de la ciutat amb Tinió. Aviat entren en conflicte, i Sosístrat amb ajuda dels mercenaris, obliga a Tinió a refugiar-se a Ortígia. Els cartaginesos, aprofitant aquella guerra, desembarquen a Sicília i Sosístrat crida a Pirros, rei de l'Epir, demanant ajuda. Quan arriba, Sosístrat li entrega la ciutat, i Tinió fa el mateix amb la ciutadella. Els dos rivals es reconcilien. Sosístrat entrega a Pirros totes les ciutats sota el seu domini i posa les tropes a la seva disposició. Pirros l'ajuda en la conquesta d'Acragant que havia caigut en mans del cartaginesos.[5]

Antiga Roma modifica

  • Aquest any són elegits cònsols Gai Fabrici Luscí i Quint Emili Pap.[6]
  • A l'inici del seu consolat, un traïdor s'ofereix als cònsols per assassinar a Pirros, però els dos cònsols el detenen i l'envien al rei de l'Epir. Els romans volen obrir negociacions per recuperar el territori perdut i Pirros no pot arriscar-se en una altra batalla amb els romans, i envia Cinees a Roma com ambaixador i s'acorda una treva. Pirros marxa a Sicília, abandonant als seus aliats italians.[7]
  • Fabrici Luscí sotmet als aliats revoltats del sud d'Itàlia i al seu retorn celebra un triomf.[8][6]
  • Es dedica un temple al déu Summà, deu del tro i del cel nocturn, prop del Circ Màxim. Plini el Vell diu que Summanus era d'origen etrusc i una de les nou divinitats relacionades amb els trons.[9] Varró el situa entre els déus d'origen sabí, i diu que el rei Titus Taci li havia dedicat un altar (ara) en compliment d'un vot.[10]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Pausànias. Descripció de Grècia, X, 22
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 16
  4. Justí. Historiarum Philippicarum, XVII, 2; XXIV, 2, 3
  5. Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 23
  6. 6,0 6,1 Titus Livi. Epítom, XIII
  7. Polibi. Història, II, 20
  8. Fasti
  9. Plini el Vell, Naturalis Historia, II, 53
  10. Marc Terenci Varró. De lingua latina, V, 74