Sentinum
Sentinum (en llatí Sentinum, en grec antic Σεντῖνον) va ser una antiga ciutat de l'Úmbria a la vessant est dels Apenins, prop del naixement de l'Aesis (Esino).
| ||||
| Tipus | Assentament humà, jaciment arqueològic, ciutat antiga i parc arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sassoferrato (Itàlia) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | exposició: 16.000 m² | |||
Va ser l'escenari d'una gran batalla, la Batalla de Sentinum, a la tercera guerra samnita l'any 295 aC quan els gals i els samnites aliats van ser derrotats pel cònsol Quint Fabi Màxim Gurges. El general samnita Gellius Egnatius va morir a la batalla, i el cònsol romà Publi Deci Mus va morir igualment.
Sentinum sembla que va ser una ciutat fortificada, ja que apareix a la guerra de Perusa, quan Octavi la va assetjar sense èxit, però després la va ocupar per sorpresa pel seu lloctinent Quint Salvidiè Ruf, que la va saquejar i la va cremar. Va ser restaurada i repoblada per colons sota el triumvirat però sense obtenir el títol de colònia, segons diuen Plini el Vell i Estrabó. Va seguir com a municipi durant tot l'imperi. Correspon a la moderna Sentino.[1]
Referències modifica
- ↑ Sentinum a: William Smith (editor), Dictionary of greek and roman geography. Vol. London: Walton and Maberly, 1854-1857, p. 964