Zenó de Cítion

Zenó de Cítion, en llatí Zenon, en grec antic Ζήνων (circa 334 - circa 262 aC), fill de Mnasees, fou un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme. Va néixer a Cítion (Citium), a Xipre. Fou deixeble sobretot del filòsof cínic Crates de Tebes, però també del megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d'altres. El seu pensament agafa elements d'Heràclit i Plató, i alguns d'Aristòtil, i combat sobretot l'escola contrincant del seu temps: la d'Epicur.

Infotaula de personaZenó de Cítion
Paolo Monti - Servizio fotografico (Napoli, 1969) - BEIC 6353768.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ζήνων ὁ Κιτιεύς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 334 aC Modifica el valor a Wikidata
Kition (Imperi Aquemènida) Modifica el valor a Wikidata
Mort263 aC Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Atenes (regne de Macedònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Escolarca de l'escola estoica
301 aC – 262 aC – Cleantes → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLògica i ètica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEstilpó Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEratòstenes, Cleantes, Teodor Ateu, Aristó de Quios, Perseu de Kètion, Dionís d'Heraclea i Esfer Modifica el valor a Wikidata
Influències

En el pòrtic pintat d'Atenes (la stoa, en grec) és on acostumava a donar lliçons en públic, i d'aquí ve el nom de la seva escola.

Zenó i els seus deixebles Cleantes i sobretot Crisip de Soli foren els tres membres principals del primer període de l'estoïcisme.

Zenó va visitar Atenes diverses vegades amb el seu pare, on finalment es va quedar a residir (vers 310/305 aC). Va acumular una gran fortuna (1.000 talents). La seva moderació i contenció va esdevenir proverbial. Va estudiar filosofia durant 20 anys i va presidir l'escola durant uns 50 anys. Encara que s'ha dit que va viure 98 anys (Diògenes Laerci), una altra font li dóna només 72 anys en morir.

La filosofia de ZenóModifica

Zenó, de manera similar a l'epicureisme, subdividí la filosofia en ètica, física i lògica (i sembla que impulsà en els seus seguidors un afany pel domini de la retòrica). Tanmateix, subordinava totes les parts intel·lectuals de l'estoïcisme a l'ètica.

La físicaModifica

La física de Zenó és bastant semblant a la d'Heràclit i agafa elements de Plató. Un principi rector (el logos), en forma de foc, conforma totes les coses de l'univers, finsles no materials (déu és intern a l'univers, no pas extern). Així doncs, res escapa al destí universal i tot obeeix inevitablement lleis divines. Al final, l'element diví del foc se separarà i es tornarà a unir de manera cíclica eternament.

La lògicaModifica

La lògica de Zenó (en contradicció amb la canònica d'Epicur i la seva escola) admet que tots els coneixements vénen dels sentits (no hi ha idees innates), però quan l'ésser humà adquireix els coneixements arriba a percebre les nocions comunes, és a dir, els coneixements morals universals. Per als estoics, els coneixements lògics no són innats, sinó senzillament comuns a tots els humans. L'ésser humà percep els universals mitjançant els sentits (una intuïció ens fa veure aquests coneixements mitjançant el particular, no per una intuïció divina com defensava Plató).

L'èticaModifica

L'ètica de Zenó és, segons els mateixos estoics, "la recompensa de la doctrina del pòrtic". D'acord amb la física, l'ésser humà també és una part sense llibertat de l'ésser de foc, però els estoics volen donar un sentit a la llibertat individual. Per això, la llibertat preferible per als estoics és la que comprèn i accepta la voluntat de l'ésser diví en cada moment, combatent les passions. Raó, divinitat, llibertat, natura i felicitat són per als estoics uns elements comuns indissociables. La raó, així, prepara unes conductes individuals (domini dels instints i passions, obediència a la raó), socials (justícia i seguiment de les lleis de la societat concreta) i polítiques (alguns últims estoics veieren parcialment realitzat l'ideal estoic en els costums de l'Imperi romà del segle i dC).

L'ètica de l'estoïcisme, a diferència del cert llibertinatge de l'epicureisme, és una ètica del destí: la física descriu la divinitat que hi ha en la matèria, la lògica en fa comprendre les normes intrínseques i l'ètica ens fa obeir la divinitat, exigint oposar resistència a les passions.

L'ètica de Zenó, originària de Grècia, fou seguida durant alguns segles i arribà a ser durant un temps la predominant a Roma, però amb notables modificacions, abandonant gradualment l'interès en la física i la lògica i quedant-se bàsicament com una pura ètica de l'esforç i la disciplina (que deixaria bastant camí lliure a la posterior victòria del cristianisme).

Obres de ZenóModifica

Algunes obres seves eren:

  • Κράτητος ἠθικά, Sobre l'ètica de Crates.
  • περὶ τοῦ κατὰ φύσιν βίου, Sobre les persones que viuen segons la natura.
  • περὶ ὁρμῆς ἢ περὶ ἀνθρώπου φύσεως, Sobre l'impuls de la naturalesa de l'home.
  • περὶ παθῶν, Sobre els afectes.
  • περὶ τοῦ καθήκοντος, Sobre el que convé.
  • περὶ νόμου, Sobre el dret.
  • περὶ Ἑλληνικῆς παιδείας, Sobre l'educació grega.
  • ἐρωτικὴ τέχνη, L'art de l'amor.
  • περὶ τοῦ ὅλου, Sobre l'univers.
  • περὶ οὐσίας, Sobre l'essència.
  • περὶ σημείων, Sobre els senyals.
  • περὶ ὔψεως, Sobre el que es veu.
  • περὶ τοῦ λόγου, Sobre totes les idees.
  • διατριβαί, Tractats.
  • περὶ λεξεως, Sobre l'expressió verbal.
  • λύσεις, Solucions.
  • ἔλεγχοι, Refutacions.
  • περὶ ποιητικῆς ἀκροάσεως, Sobre poesia.
  • προβλημάτων Ὁμηρικῶν πέντε, Sobre problemes homèrics.
  • καθολικά, Universal.
  • Ἀπομνημονεύματα, Comentaris.
  • Πυθαγορικά, Sobre les doctrines de Pitàgores.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1.Zenon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1313-1317

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zenó de Cítion