Obre el menú principal

L'Armeni clàssic (armeni: գրաբար, grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni. Va començar a ser escrita al principi del segle V, i tota la literatura armènia des d'aquest moment fins al segle XVIII utilitza la llengua armènia grabar. Molts manuscrits en grec, persa, hebreu, siri i llatí sobreviuen únicament en la seva traducció a l'armeni clàssic. L'armeni clàssic continua sent la llengua litúrgica de l'Església Apostòlica Armènia i els acadèmics bíblics, intertestamentaris i patrístics dedicats als estudis textuals sovint l'aprenen. L'armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del protoindoeuropeu, ja que conserva moltes característiques arcaiques.

Infotaula de llenguaArmeni clàssic
գրաբար
Altres noms Grabar
Tipus subjecte verb objecte
Parlants
principalment a Altiplà d'Armènia
Parlat a Armènia
Classificació lingüística
Indoeuropea
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet armeni
Codis
ISO 639-1 չկա
ISO 639-3 xcl
Glottolog clas1249
Linguasphere 57-AAA-aa
Linguist List xcl
IETF xcl
Modifica les dades a Wikidata
Epitafi en armeni clàssic per a Jakub i Marianna Minasowicz Església de Sant Jacint a Varsóvia

Contingut

FonologiaModifica

VocalsModifica

L'armeni clàssic té set vocals de monoftong:

  • /a/ (ա), /i/ (ի), /ə/ o vocal neutra (ը), /ɛ/ o e oberta (ե), /e/ or e tancada (է), /o/ (ո), i /u/ (ու)(transcrites com a, i, ə, e, ē, o, i u respectivavment). La vocal transcrit u usant les lletres armènies en armeni s'escriu ow (ու), però en realitat no és un diftong.

També hi ha tradicionalment sis diftongs:

  • ay (այ), aw (աւ, later օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).

ConsonantsModifica

A la taula següents hi ha la llista del sistema de consonants de l'armeni clàssic. Les consontants oclusives i africades tenen, addicionalment a la sèrie de sonores i mudes, una sèrie separada d'aspirades (transcrites amb un esperit aspre després de la lletra): p῾, t῾, c῾, č῾, k῾. Per a cada fonema hi ha tres símbols a la taula. El de més a l'esquerra indica la pronunciació en format alfabet fonètic internacional (AFI, o IPA segons la sigla anglesa). Al mig hi ha el símbol corresponent en l'alfabet armeni. I a la part més a la dreta hi ha la transliteració a l'alfabet llatí d'acord amb l'ISO 9985.

  Labial Alveolar Post-
alveolar

/ Palatal
Velar /
Uvular
Glotal
Nasal /m/   մ   m /n/   ն   n      
Plosiva sonora /b/   բ   b /d/   դ   d   /ɡ/   գ   g  
sorda /p/   պ   p /t/   տ   t   /k/   կ   k  
aspirada /pʰ/   փ   p’ /tʰ/   թ   t’   /kʰ/   ք   k’  
Affricada sonora   /dz/   ձ   j /dʒ/   ջ   ǰ    
sorda   /ts/   ծ   ç /tʃ/   ճ   č̣    
aspirada   /tsʰ/   ց   c’ /tʃʰ/   չ   č    
Fricativa sonora /v/   վ   v /z/   զ   z /ʒ/   ժ   ž /ʁ/   ղ   ġ  
sorda /f/   ֆ   f /s/   ս   s /ʃ/   շ   š /χ/   խ   x /h/   հ   h
Aproximant lateral   /l/   լ   l      
central   /ɹ/   ր   r /j/   յ   y    
Vibrant   /r/   ռ        

La lletra f (o ֆ) es va introduir al període medieval per representar el so estranger /f/, o la fricativa labiodental sorda, i no era originalment una lletra de l'alfabet armeni.

Vegeu tambéModifica

Llibres de referènciaModifica

  • Acharian, Hrachia. (1971-9) Etymological Root Dictionary of the Armenian Language. Vol. I – IV. Yerevan: Yerevan Sate University.
  • Meillet, Antoine. (1903) Esquisse d’une grammaire comparée de l’arménien classique.
  • Thomson, Robert W. (1989) An Introduction to Classical Armenian. Caravan Books. (ISBN 0-88206-072-4)
  • Robert Godel. "An Introduction to the Study of Classical Armenian". Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag, 1975

Enllaços externsModifica