L'Armeni clàssic (armeni: գրաբար, grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni. Va començar a ser escrita al principi del segle v, i tota la literatura armènia des d'aquest moment fins al segle xviii utilitza la llengua armènia grabar. Molts manuscrits en grec, persa, hebreu, siri i llatí sobreviuen únicament en la seva traducció a l'armeni clàssic. L'armeni clàssic continua sent la llengua litúrgica de l'Església Apostòlica Armènia i els acadèmics bíblics, intertestamentaris i patrístics dedicats als estudis textuals sovint l'aprenen. L'armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del protoindoeuropeu, ja que conserva moltes característiques arcaiques.

Infotaula de llenguaArmeni clàssic
գրաբար Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGrabar
Tipusllengua sacra i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAltiplà d'Armènia
EstatArmènia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
armeni Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet armeni Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xcl Modifica el valor a Wikidata
Glottologclas1249 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere57-AAA-aa Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listxcl Modifica el valor a Wikidata
IETFxcl Modifica el valor a Wikidata
Epitafi en armeni clàssic per a Jakub i Marianna Minasowicz Església de Sant Jacint a Varsòvia

Fonologia

modifica

L'armeni clàssic té set vocals de monoftong:

  • /a/ (ա), /i/ (ի), /ə/ o vocal neutra (ը), /ɛ/ o e oberta (ե), /e/ or e tancada (է), /o/ (ո), i /u/ (ու)(transcrites com a, i, ə, e, ē, o, i u respectivavment). La vocal transcrita u s'escriu amb les lletres armènies que corresponen a ow (ու), però en realitat no és un diftong.

També hi ha tradicionalment sis diftongs:

  • ay (այ), aw (աւ, later օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).

Consonants

modifica

A la taula següents hi ha la llista del sistema de consonants de l'armeni clàssic. Les consontants oclusives i africades tenen, addicionalment a la sèrie de sonores i mudes, una sèrie separada d'aspirades (transcrites amb un esperit aspre després de la lletra): p῾, t῾, c῾, č῾, k῾. Per a cada fonema hi ha tres símbols a la taula. El de més a l'esquerra indica la pronunciació en format alfabet fonètic internacional (AFI, o IPA segons la sigla anglesa). Al mig hi ha el símbol corresponent en l'alfabet armeni. I a la part més a la dreta hi ha la transliteració a l'alfabet llatí d'acord amb l'ISO 9985.

  Labial Alveolar Post-
alveolar

/ Palatal
Velar /
Uvular
Glotal
Nasal /m/ մ m /n/ ն n      
Plosiva sonora /b/ բ b /d/ դ d   /ɡ/ գ g  
sorda /p/ պ p /t/ տ t   /k/ կ k  
aspirada /pʰ/ փ p’ /tʰ/ թ t’   /kʰ/ ք k’  
Affricada sonora   /dz/ ձ j /dʒ/ ջ ǰ    
sorda   /ts/ ծ ç /tʃ/ ճ č̣    
aspirada   /tsʰ/ ց c’ /tʃʰ/ չ č    
Fricativa sonora /v/ վ v /z/ զ z /ʒ/ ժ ž /ʁ/ ղ ġ  
sorda /f/ ֆ f /s/ ս s /ʃ/ շ š /χ/ խ x /h/ հ h
Aproximant lateral   /l/ լ l      
central   /ɹ/ ր r /j/ յ y    
Vibrant   /r/ ռ      

La lletra f (o ֆ) es va introduir al període medieval per representar el so estranger /f/, o la fricativa labiodental sorda, i no era originalment una lletra de l'alfabet armeni.

Vegeu també

modifica

Llibres de referència

modifica
  • Acharian, Hrachia. (1971-9) Etymological Root Dictionary of the Armenian Language. Vol. I – IV. Yerevan: Yerevan Sate University.
  • Meillet, Antoine. (1903) Esquisse d’une grammaire comparée de l’arménien classique.
  • Thomson, Robert W. (1989) An Introduction to Classical Armenian. Caravan Books. (ISBN 0-88206-072-4)
  • Robert Godel. "An Introduction to the Study of Classical Armenian". Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag, 1975

Enllaços externs

modifica