Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots. Des del segle xix, l'armeni clàssic va ser la llengua literària. Des de llavors, l'alfabet armeni és usat per a escriure els dos dialectes moderns en tots els camps (o sigui, no només literàriament): l'armeni oriental i l'armeni occidental.

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet armeni
Armenian Alphabet Letters.png
Tipusalfabet, sistema d'escriptura construït i alfabet bicameral Modifica el valor a Wikidata
Llengüesarmeni Modifica el valor a Wikidata
CreadorMesrob d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 400 Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Armn Modifica el valor a Wikidata (230 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+0530-058F i U+FB13-FB17 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Armenian Language distribution map.png

La paraula armènia per dir "alfabet" és այբուբեն (aibuben), a partir del nom de les dues primeres lletres d'aquest alfabet.

L'alfabet originalment tenia 36 lletres amb formes majúscules i minúscules. Durant l'edat mitjana se'n van afegir dues més fins les 38, i amb el començament de l'època soviètica es va fer una reforma ortogràfica que va convertir dos dígrafs en lletres de l'alfabet i va eliminar-ne una d'obsoleta, arribant a les 39. Les lletres de l'alfabet armeni s'escriuren horitzontalment, d'esquerra a dreta.

L'alfabetModifica

Lletra Nom Valor fonètic Transliteració Valor
numèric
Ortografia
tradicional
Ortografia
reformada
Pronunciació Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Armeni clàssic
(ISO 9985)
Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Ա ա այբ [aɪb] [aɪpʰ] [ɑ] a 1
Բ բ բեն [bɛn] [pʰɛn] [b] [pʰ] b 2
Գ գ գիմ [gim] [kʰim] [g] [kʰ] g 3
Դ դ դա [dɑ] [tʰɑ] [d] [tʰ] d 4
Ե ե եչ [jɛtʃʰ] [ɛ], en posició inicial [jɛ][1] e 5
Զ զ զա [zɑ] [z] z 6
Է է է [ɛː] [ɛ] [ɛː] [ɛ] ē 7
Ը ը ըթ [ətʰ] [ə] ë 8
Թ թ թո [tʰo] [tʰ] t‘ 9
Ժ ժ ժէ ժե [ʒɛː] [ʒɛ] [ʒ] ž 10
Ի ի ինի [ini] [i] i 20
Լ լ լիւն լյուն [lʏn] [ljun] [lʏn] [l] l 30
Խ խ խէ խե [χɛː] [χɛ] [χ] x 40
Ծ ծ ծա [tsɑ] [tsʼɑ] [dzɑ] [ts] [tsʼ] [dz] ç 50
Կ կ կեն [kɛn] [kʼɛn] [gɛn] [k] [kʼ] [g] k 60
Հ հ հո [ho] [h] h 70
Ձ ձ ձա [dzɑ] [tsʰɑ] [dz] [tsʰ] j 80
Ղ ղ ղատ [ɫɑt] [ʁɑtʼ] [ʁɑd] [l], o [ɫ] [ʁ] ġ 90
Ճ ճ ճէ ճե [tʃɛː] [tʃʼɛ] [ʤɛ] [tʃ] [tʃʼ] [ʤ] č̣ 100
Մ մ մեն [mɛn] [m] m 200
Յ յ յի հի [ji] [hi] [j] [j], [h][2] y 300
Ն ն նու [nu] [n] n 400
Շ շ շա [ʃɑ] [ʃ] š 500
Ո ո ո [o] [vo] [o], en posició inicial [vo][3] o 600
Չ չ չա [tʃʰɑ] [tʃʰ] č 700
Պ պ պէ պե [pɛː] [pʼɛ] [bɛ] [p] [pʼ] [b] p 800
Ջ ջ ջէ ջե [ʤɛː] [ʤɛ] [tʃʰɛ] [ʤ] [tʃʰ] ǰ 900
Ռ ռ ռա [rɑ] [ɾɑ] [r] [ɾ] 1000
Ս ս սէ սե [sɛː] [sɛ] [s] s 2000
Վ վ վեւ վեվ [vɛv] [v] v 3000
Տ տ տիւն տյուն [tʏn] [tjun] [dʏn] [t] [tʼ] [d] t 4000
Ր ր րէ րե [ɹɛː] [ɾɛ] [ɹ] [ɾ][4] r 5000
Ց ց ցո [tsʰo] [tsʰ] c‘ 6000
Ւ ւ հիւն -[5] [hʏn] [w] [v][6] w 7000
Փ փ փիւր փյուր [pʰʏɹ] [pʰjuɾ] [pʰʏɾ] [pʰ] p‘ 8000
Ք ք քէ քե [kʰɛː] [kʰɛ] [kʰ] k‘ 9000
Lletres afegides al segle XIII
Օ օ օ [o] [o] ò -
Ֆ ֆ ֆէ ֆե [fɛː] [fɛ] [f] f -
Dígrafs convertits en lletres per l'ortografia reformada
ու - ու - [u] - [u] u -
և[7] - և - [jɛv] - [ɛv], en posició inicial [jɛv] ew -
Lletra Ortografia
tradicional
Ortografia
reformada
Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Armeni clàssic
(ISO 9985)
Valor
numèric
Pronunciació
Nom Valor fonètic Transliteració

NotesModifica

  1. Excepte en les conjugacions de present del verb ésser. Per exemple: «sóc» եմ [em].
  2. Només té el so [h] en ortografia tradicional a principi de paraula o lexema.
  3. Excepte als mots «qui» ով [ov] i «aquells» ովքեր [ovkʰer]
  4. En alguns dialectes es pronuncia [ɹ] a la manera clàssica.
  5. A l'ortografia reformada, la lletra ւ no existeix sinó que és un component de ու.
  6. Excepte als dígrafs ու [u] i իւ [ju].
  7. Com que և és una lligadura, en majúscules s'escriu separadament Եւ (ortografia clàssica) o Եվ (reformada).

PuntuacióModifica

 
La paraula Աստուած «Déu» abreviada. S'escriuen la primera lletra i l'última amb el signe d'abreviació ՟.

Els signes de puntuació per a l'alfabet armeni són els següents:

  • [ «  » ] Les cometes utilitzades són les baixes. Les cometes altes (") no s'utilitzen mai perquè es poden confondre amb altres signes.
  • [ , ] La coma funciona igual que en català.
  • [ ՝ ] Per a pauses més llargues que la coma (l'equivalent al punt i coma català) s'empra aquest apòstrof revers.
  • [ ․ ] El punt s'utilitza en el casos en que el català empra els dos punts, és a dir, per a introduir una llista o per a introduir una frase que depèn de l'anterior.
  • [ ։ ] Els dos punts s'utilitzen per a indicar el final d'oració, és a dir, igual que el punt en català.
  • [ ֊ ] Aquest és el signe corresponent al guionet en l'alfabet armeni. Actualment és habitual usar el caràcter llatí (-) amb un aspecte molt semblant.
  • [ ՟ ] El signe d'abreviació damunt d'unes lletres indica que estan abreujant una paraula. Actualment ja no s'usa.
  • [ ՚ ] Aquest apòstrof s'empra en armeni occidental per a indicar l'elisió d'una vocal, habitualment [ə].

Els signes següents se situen damunt d'una vocal o lleugerament a la seva dreta per a indicar la seva entonació:

  • [ ՛ ] Aquest accent indica que una vocal és tònica i marca ènfasi a una paraula.
  • [ ՜ ] Aquesta titlla ascendent indica entonació exclamativa, i per tant, s'empra com el signe d'admiració en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula, en comptes del final d'una frase.
  • [ ՞ ] Aquest signe indica entonació interrogativa, i per tant, s'empra com l'interrogant en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula en comptes del final d'una frase.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet armeni