Armeni oriental

L'armeni oriental (armeni: արևելահայերեն arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental. Els dos estàndards formen una llengua pluricèntrica.

Infotaula de llenguaArmeni oriental
արևելահայերեն arevelahayeren
Tipusdialecte modifica
Parlants
4.341.000 [1]
Parlants nadius4.300.000 modifica
Parlat aAltiplà d'Armènia, Cilícia, Turquia, Líban, Síria
Dialectes armenis Adjarian 1909.png
Mapa dels dialectes de la llengua armènia a l'inici del segle XX
Classificació lingüística
Indoeuropea
Armeni
Codis
Glottologeast2283 modifica
IETFhy modifica

L'armeni oriental es parla a la República d'Armènia, l'Alt Karabakh així com com a Geòrgia, i els armenis d'Iran. Tot i que l'armeni oriental parlat pels armenis d'Armènia i de l'Iran és semblant, hi ha diferències de pronunciació amb inflexions diferents. El armeni d'Iran tenen també algunes paraules que els són pròpies. A causa de la migració de parlants d'Armènia i d'Iran a la diàspora armènia, el dialecte és ara molt prominent a països i regions on sols s'usava l'armeni occidental. Es va desenvolupar a principis del segle XIX i es basa en el dialecte d'Erevan.

Distinció de les dues formes d'armeniModifica

L'armeni oriental i l'armeni occidental són fàcilment intel·ligibles mútuament.[cal citació] Comparteixen al mateix codi ISO 639-11 hy. El codi ISO 639-3 per a ambdues llengües és hye. La Viquipèdia armènia té el codi hy i està majorment en armeni oriental. Les traduccions comercials generalment es fan a l'armeni oriental, la llengua oficial de la República d'Armènia.[2]

FonologiaModifica

VocalsModifica

MonoftongsModifica

L'armeni oriental té sis sons monoftong de vocals.

Anterior Central Posterior
No arrodonida Arrodonida No arrodonida Arrodonida
Tancada i
ի
i
    u
ու
u
Mitjana ɛ
ե, է[3]
e, ē
ə
ը
ë
  ɔ
ո, օ[3]
o, ò
Oberta       ɑ
ա
a
 

ConsonantsModifica

Aquest és el sistema de consonants de l'armeni oriental usant símbols de l'Alfabet fonètic internacional (International Phonetic Alphabet, IPA), seguits de la lletra armènia entre parèntesis.

  Bilabial Labiodental Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m   (մ)   n   (ն)      
Oclusiva Aspirada    (փ)      (թ)        (ք)    
sorda[4] p   (պ)   t   (տ)     k   (կ)    
sonora b   (բ)   d   (դ)     ɡ   (գ)    
Africada aspirada     tsʰ   (ց) tʃʰ   (չ)        
sorda     ts   (ծ)    (ճ)        
sonora     dz   (ձ)    (ջ)        
Fricativa sorda   f   (ֆ) s   (ս) ʃ   (շ)     χ   (խ) h   (հ, յ)[5]
sonora   v   (վ, ւ, ու, ո)[6] z   (զ) ʒ   (ժ)     ʁ   (ղ)  
Aproximant     ɹ~ɾ   (ր)[7]   j   (յ, ե, ի, է)[8]      
Bategant              
Sibilant     r   (ռ)          
Lateral     l   (լ)          
Notes

La fonologia de l'armeni oriental preserva la distinció de tres vies de l'armeni clàssic en oclusives i africades: una sonora, una sorda i una aspirada. Compareu això amb la fonologia de l'armeni occidental, que ha mantingut únicament una distinció de dues vies: una sonora i una aspirada. (Vegeu l'article armeni occidental per als detalls.)

Una parell de paraules excepcionals de l'armeni oriental contenen lletres oclusives sonores pronunciades com a oclusives sordes aspirades, com l'armeni occidental. Per exemple, թագավոր (rei) és [tʰɑɑˈvɔɾ], no [tʰɑɡɑˈvɔɾ]; altres exemples són ձիգ, ձագ, կարգ, դադար, վարագույր.

OrtografiaModifica

L'armeni oriental s'escriu usant tant l'ortografia armènia clàssica com l'ortografia armènia reformada. La reforma ortogràfica, subjecte a controvèrsia a la diàspora armènia, va ser desenvolupada durant la dècada de 1920 a l'Armènia Soviètica i s'usa àmpliament pels parlants de l'armeni oriental avui en dia a la República d'Armènia. Els parlants de l'armeni oriental a l'Iran continuen usant l'ortografia tradicional. Els escrits entre les dues ortografies són tanmateix mútuament intel·ligibles, atès que les diferències entre les dues ortografies no són grans.

MorfologiaModifica

PronomsModifica

L'armeni té fórmules de tractament, amb դու, քո, քեզ com a tractament informal i les majúscules Դուք, Ձեր, Ձեզ com a les formes respectuoses.

SubstantiusModifica

Els substantius de l'armeni oriental tenen set casos, un més que l'armeni occidnetal. Són: nominatiu (subjecte), acusatiu (objecte directe), genitiu (possessiu), datiu (objecte indirecte), ablatiu (origen) i instrumental) (mitjans) i locatiu (posició). Dels set casos, el nominatiu i l'acusatiu són els mateixos, amb excepcions, i el genitiu i el datiu són els mateixos, el que significa que els substantius tenen cinc formes diferents per cas. Els substantiu a l'armeni també es declinen per nombre (singular i plural), però no es declinen pel gènere (o sigui masculí o femení).

La declinació a l'armeni es basa en la manera com es forma el genitiu. Hi ha diverses declinacions, però hi ha dos que són les més usades (genitiu en i i genitiu en u):

Ablatiu դաշտից
/dɑʃˈtit͡sʰ/
դաշտերից
/dɑʃtɛˈɾit͡sʰ/
/ɡɑˈɾut͡sʰ/ /ɡɑɾinɛˈɾit͡sʰ/
Instrumental դաշտով
/dɑʃˈtɔv/
դաշտերով
/dɑʃtɛˈɾɔv/
/ɡɑˈɾɔv/ /ɡɑɾinɛˈɾɔv/
Locatiu դաշտում
/dɑʃˈtum/
դաշտերում
/dɑʃtɛˈɾum/
/ɡɑˈɾum/ /ɡɑɾinɛˈɾum/

Dues notes:
Primer, noteu que la forma ablativa de l'armeni oriental és /-it͡s/, mentre que és a l'armeni occiental:

Abl.sg WA karê/EA /ɡɑɾut͡sʰ/

Segon, noteu que l'armeni occidental les formes plurals segueixen la declinació u, mentre que a l'armeni oriental les formes plurals segueixen la declinació i:

Gen.pl WA karineru/EA /ɡɑɾinɛˈɾi/

ArticlesModifica

Així com altres llengües com ara el català, l'armeni té articles definits i indefinits. L'article indefinit de l'armeni oriental és /mi/, que precedeix el substantiu:

mi ɡiɾkʰ («un llibre», Nom.sg), /mi ɡɾkʰi/ («d'un llibre», Gen.sg)

L'article definit és un sufix annexat al substantiu, i adopta una de dues formes, o bé /-ə/ o /-n/, depenent de si el so final és una vocal o una consonant, i si una paraula precedent comença amb una vocal o una consonant:

/mɑɾdə/ («l'home», Nom.sg)
/ɡɑɾin/ («l'ordi», Nom.sg)
but:
/sɑ mɑɾdn ɛ/ («Aquest és un home»)
/sɑ ɡɑɾin ɛ/ («Això és l'ordi»)

AdjectiusModifica

Els adjectius a l'armeni no es declinen per cas o nombre, i precedeixen el substantiu:

/lɑv ɡiɾkʰə («el bon llibre», Nom.sg)
/lɑv ɡɾkʰi («del bon llibre», Gen.sg)

VerbsModifica

Els verbes a l'armeni es basen en dues sèries bàsiques de formes, una forma «present» in una forma «imperfecta». A parir d'aquí es formen tots els altres temps i modes amb diverses partícules i construccions. Hi ha una tercera forma, el pretèrit, que a l'armeni és un temps per si mateix, i no agafa cap partícula o construcció. (Vegeu també Verbs armenis per a més detalls.)

El temps present a l'armeni oriental està basat en dues conjugacions (a, e). A l'armeni oriental les conjugaciones diferent en e i i s'han fusionat a e.

  /linɛl/


'to be'

/siɾɛl/


«estimar»

/kɑɾdɑl/


«llegir»

participi present /siɾum/ /kɑɾdum/
/jɛs/ (I) /ɛm/ /siɾɛm/ /kɑɾdɑm/
/du/ (you. sg) /ɛs/ /siɾɛs/ /kɑɾdɑs/
/nɑ/ (he/she/it) /ɛ/ /siɾi/ /kɑɾdɑ/
/mɛnkʰ/ (we) /ɛnkʰ/ /siɾɛnkʰ/ /kɑɾdɑnkʰ/
/dukʰ/ (you.pl) /ɛkʰ/ /siɾɛkʰ/ /kɑɾdɑkʰ/
/nɾɑnkʰ/ (they) /ɛn/ /siɾɛn/ /kɑɾdɑn/

El temps present (com el coneixem al català) es fa afegint la forma present de linel després de la forma de participi present del verb:

jɛs kɑɾdum ɛm ɡiɾkʰə/ (Estic llegint un llibre)
jɛs siɾum ɛm ɑjd ɡiɾkʰə/ (M'agrada aquest llibre)

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ethnologue14|arm|Armenian
  2. Pipoyan
  3. 3,0 3,1 L'elecció del símbol armeni depèn del context de la vocal a la paraula. Vegeu la secció Ortografia més a baix per a detalls.
  4. «En algunes publicacions, les plosives sordes també es defineixen com a ejectives o glotalitzades. Les plosives glotalitzades ocorren en diversos dialectes armenis i es poden trobar també al vernacular de l'armeni oriental basat en dialecte d'Erevan, però d'acord amb les gramàtiques normativs l'armeni oriental estàndard no té plosives glotalitzades soreds»Jasmine Dum-Tragut. Armenian: Modern Eastern Armenian. London Oriental and African Language Library, 2007, issn 1382-3485; p. 17
  5. A l'ortografia armènia clàssica, /h/ s'escriu d'una de dues maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /h/ s'escriu sols d'una manera հ
  6. A l'ortografia armènia clàssica,/v/ s'escriu d'una de quatre maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /v/ s'escriu sols d'una manera, վ
  7. En la pràctica, sols els Armenis d'Iran diuen [ɹ]; els armenis orientals de la República d'Armènia han desplaçat la [ɹ] (ր) de l'armeni clàssic a [ɾ]
  8. A l'ortografia armènia clàssica,/j/ s'escriu de diverses maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /j/ s'escriu sols d'una manera, յ

BibliografiaModifica

  • Dora Sakayan. (2007) Eastern Armenian for the English-speaking World. A Contrastive Approach (with CD-ROM). Yerevan State University Press. ISBN 5808408903

Enllaços externsModifica

Diccionaris en línia de l'armeni oriental