Intel·ligibilitat mútua

En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres. Aquesta intercomprensió recíproca pot no ser simètrica, i donar-se el cas que el parlant d'una llengua comprengui millor el parlant de l'altra que no pas a l'inrevés .

Aquesta intel·ligibilitat existeix entre moltes llengües geogràficament properes o pertanyents a una mateixa família lingüística, sovint en el context d'un continu dialectal. El criteri d'intel·ligibilitat mútua s'usa algunes vegades com a distinció entre llengua i dialecte.

La intel·ligibilitat entre llengües no és idèntica entre tots els membres d'una comunitat lingüística, sinó que depèn de factors personals i pot variar entre els diferents individus depenent del coneixement i les habilitats que es tenen en la pròpia llengua (domini de diferents registres i amplitud de vocabulari), així com de l'interès per altres llengües o la familiaritat amb altres cultures, del mitjà d'ús de la llengua (oral o escrit), i de molts altres factors.

Intel·ligibilitat asimètrica

Es considera intel·ligibilitat asimètrica quan els parlants de la llengua L1 comprenen fàcilment els parlants de la llengua L2, però els parlants d'aquesta llengua L2 tenen dificultats per a entendre els parlants de la primera llengua, L1. Un exemple d'aquest fenomen es dona entre el castellà i el portuguès: els parlants de portuguès afirmen entendre fàcilment el castellà, mentre que els parlants d'castellà tenen dificultats per a entendre els parlants de portuguès oralment. En aquest cas, la intel·ligibilitat es fa més simètrica quan es tracta de la llengua escrita.