Kazakh
El kazakh és una llengua turquesa de la branca kiptxak, amb una forta relació amb el kirguís o el nogai, parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i també als països veïns. Fins a la independència s'escrivia amb caràcters ciríl·lics, tot i que ara s'intenta introduir l'alfabet llatí.
Қазақ тiлi, qazaq tili | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 8,1 milions[1] |
Parlants nadius | 12.900.000 (2019 ) |
Autòcton de | Turquestan |
Estat | Kazakhstan Rússia Xina Kirguizstan Uzbekistan Turkmenistan |
Classificació lingüística | |
llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-nogai | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet àrab, alfabet llatí i Kazakh Braille (en) |
Institució de normalització | Ministeri de Cultura i Informació del Kazakhstan i Ministeri de Cultura i Esports |
Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
Codis | |
ISO 639-1 | kk |
ISO 639-2 | kaz |
ISO 639-3 | kaz |
Glottolog | kaza1248 |
Ethnologue | kaz |
IETF | kk |
Escriptura
modificaL'escriptura kazakh s'ha canviat diverses vegades. Fins al 1929, l'escriptura àrab s'utilitzava al Kazakhstan. A principis del segle xx, a proposta d'Akhmet Baitursynuli, es van tenir en compte les característiques de la fonètica kazakh i es va utilitzar "escriptura taquigràfica" basada en gràfics àrabs. Els kazakhs a la Xina encara utilitzen aquest estil d'escriptura. Del 1929 al 1940 es va utilitzar l'escriptura llatina i des del 1940 fins a l'actualitat es va utilitzar l'alfabet ciríl·lic al Kazakhstan i a Mongòlia, mentre que a la regió xinesa de Xinjiang se sol escriure en alfabet àrab, per aquells acostumats a l'uigur.
A l'octubre del 2006, el president del Kazakhstan, Nursultan Nazarbàiev, es pronuncià a favor de llatinitzar l'escriptura del kazakh, en un període d'uns 10 o 12 anys, per un cost de 300 milions de dòlars. No obstant això, prengué la decisió de no avançar-se, i deixar-ho per a més endavant.[2] A partir del 2025, està prevista la transició de la llengua kazakh a l'escriptura llatina. Els kazakhs a Turquia i als països occidentals utilitzen un alfabet basat en diferents escriptures llatines. Des de l'any 2000 s'introdueix l'escriptura directa, en llatí i ciríl·lic. Tura Zhazu Akhmet Baitursynuly utilitza un sistema de so, que està implementat per un centre privat i no governamental.
Llatí (2021) | Àrab | Ciríl·lic | Traducció |
---|---|---|---|
Barlyq adamdar tumysynan azat jäne qadır-qasietı men qūqyqtary teñ bolyp düniege keledı. Adamdarğa aqyl-parasat, ar-ojdan berılgen, sondyqtan olar bır-bırımen tuystyq, bauyrmaldyq qarym-qatynas jasaulary tiıs. | بارلىق ادامدار تۋمىسىنان ازات جانە قادىر‐قاسىييەتى مەن كۇقىقتارى تەڭ بولىپ دۇنىييەگە كەلەدى. ادامدارعا اقىل‐پاراسات، ار‐وجدان بەرىلگەن، سوندىقتان ولار بىر‐بىرىمەن تۋىستىق، باۋىرمالدىق قارىم‐قاتىناس جاساۋلارى ٴتىيىس. | Барлық адамдар тумысынан азат және қадір-қасиеті мен құқықтары тең болып дүниеге келеді. Адамдарға ақыл-парасат, ар-ождан берілген, сондықтан олар бір-бірімен туыстық, бауырмалдық қарым-қатынас жасаулары тиіс. | Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. |
Referències
modifica- ↑ Ethnologue
- ↑ «Canvi del ciríl·lic al llatí». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 30 setembre 2007].
Enllaços externs
modifica
Llengües turqueses
| |||
Turquès occidental | |||
Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Argu | Khalaj | ||
Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |