El baixkir (Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques ex-soviètiques. S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí. És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26.737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:

  • Jurmata, parlat al sud del país
  • Kuvakan, parlat a l'est.
Infotaula de llenguaBaixkir
Башҡорт теле i башҡортса‎ Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.200.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aBaixkíria, província de Txeliàbinsk, província d'Orenburg, província de Tiumén, província de Sverdlovsk, província de Kurgan, província de Samara, província de Saràtov, territori de Perm, Tatarstan i Udmúrtia Modifica el valor a Wikidata
Oficial aBaixkíria
Autòcton deBaixkíria, província de Txeliàbinsk, província de Kurgan, província de Sverdlovsk, territori de Perm, província d'Orenburg, província de Saràtov, província de Samara, Tatarstan i Udmúrtia Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia, Uzbekistan, Kazakhstan
Bashkir language in the Russian Empire (1897).svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües kiptxak Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstitut d'Història, Lingüística i Literatura del Centre de Ciències d'Ufà Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ba
ISO 639-2bak
ISO 639-3bak Modifica el valor a Wikidata
SILbak
Glottologbash1264 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebak Modifica el valor a Wikidata
UNESCO334 Modifica el valor a Wikidata
IETFba Modifica el valor a Wikidata

Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a la Província de Txeliabinsk, 46.029 a la Província d'Orenburg, 29.430 a la Província de Tiumén, 24.365 a la Província de Sverdlovsk 16.544 a la Província de Kurgan, 14.936 al Territori de Perm i 10.816 al Tatarstan.

CaracterístiquesModifica

Té una consonància semblant a la del kazakh. Les principals característiques fonològiques són:

  • Tenen vocals febles: ï, ĕ, ŏ i ö.
  • Correspondència i, u, ü amb el turc e, o, ö
  • Tenen una a bilabialitzada, com el tàtar.
  • Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
  • Correspondència de s amb el turc Š
  • Presenta harmonia vocàlica

El baixkir és una llengua SOV aglutinant. Els substantius es declinen en els casos nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, locatiu i ablatiu.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Hi ha una edició en baixkir
de la Viquipèdia


Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baixkir