El baixkir (Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques ex-soviètiques. S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí. És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26.737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:

  • Jurmata, parlat al sud del país
  • Kuvakan, parlat a l'est.
Infotaula de llenguaBaixkir
Башҡорт теле, башҡорт теле‎ (Başķort tele) i башҡортса‎ (Başķortsa) Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Parlants
Parlants nadius1.200.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aRússia, Uzbekistan, Kazakhstan
Oficial aBaixkíria
Bashkir language in the Russian Empire (1897).svg
Autòcton deBaixkíria, província de Txeliàbinsk, província de Kurgan, província de Sverdlovsk, territori de Perm, província d'Orenburg, província de Saràtov, província de Samara, Tatarstan i Udmúrtia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
ens
objecte
objecte abstracte
llenguoide
grup de llengües
language super-family (en) Tradueix
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües kiptxak Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstitut d'Història, Lingüística i Literatura del Centre de Ciències d'Ufà Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ba
ISO 639-2bak
ISO 639-3bak Modifica el valor a Wikidata
SILbak
Glottologbash1264 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.combak Modifica el valor a Wikidata
UNESCO334 Modifica el valor a Wikidata
IETFba Modifica el valor a Wikidata

Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a la Província de Txeliabinsk, 46.029 a la Província d'Orenburg, 29.430 a la Província de Tiumén, 24.365 a la Província de Sverdlovsk 16.544 a la Província de Kurgan, 14.936 al Territori de Perm i 10.816 al Tatarstan.

CaracterístiquesModifica

Té una consonància semblant a la del kazakh. Les principals característiques fonològiques són:

  • Tenen vocals febles: ï, ĕ, ŏ i ö.
  • Correspondència i, u, ü amb el turc e, o, ö
  • Tenen una a bilabialitzada, com el tàtar.
  • Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
  • Correspondència de s amb el turc Š
  • Presenta harmonia vocàlica

El baixkir és una llengua SOV aglutinant. Els substantius es declinen en els casos nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, locatiu i ablatiu.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Hi ha una edició en baixkir
de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baixkir