Baixkir

llengua túrquica de la Federació Russa

El baixkir (baixkir: Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques exsoviètiques.[1] S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí.[2][3] És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26.737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:

  • Jurmata, parlat al sud del país
  • Kuvakan, parlat a l'est.
Infotaula de llenguaBaixkir
Башҡорт теле, башҡортса‎ i Башҡурд теле Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i llengua natural Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.200.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aBaixkíria
Autòcton deBaixkíria, óblast de Txeliàbinsk, Óblast de Kurgan, óblast de Sverdlovsk, krai de Perm, óblast d'Orenburg, óblast de Saràtov, óblast de Samara, Tatarstan, Udmúrtia, óblast de Tiumén i baixkirs Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia, Uzbekistan, Kazakhstan
Classificació lingüística
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües kiptxak
llengües kiptxak-bolgar Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic, Yañalif i escriptura àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstitut d'Història, Lingüística i Literatura del Centre de Ciències d'Ufà Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perBashkir studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ba
ISO 639-2bak
ISO 639-3bak Modifica el valor a Wikidata
SILbak
Glottologbash1264 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere44-AAB-bg Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebak Modifica el valor a Wikidata
ASCL4399 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO334 Modifica el valor a Wikidata
IETFba Modifica el valor a Wikidata

Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a l'óblast de Txeliabinsk, 46.029 a l'óblast d'Orenburg, 29.430 a l'óblast de Tiumén, 24.365 a l'óblast de Sverdlovsk 16.544 a l'óblast de Kurgan, 14.936 al krai de Perm i 10.816 al Tatarstan.

Característiques

modifica

Té una consonància semblant a la del kazakh. Les principals característiques fonològiques són:

  • Tenen vocals febles: ï, ĕ, ŏ i ö.
  • Correspondència i, u, ü amb el turc e, o, ö
  • Tenen una a bilabialitzada, com el tàtar.
  • Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
  • Correspondència de s amb el turc Š
  • Presenta harmonia vocàlica

El baixkir és una llengua SOV aglutinant. Els substantius es declinen en els casos nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, locatiu i ablatiu.

Històricament, les vocals mitjanes del turc antic han augmentat de mitja a alta, mentre que les vocals altes del turc antic s'han convertit en la sèrie mitjana reduïda al Baixkir, com també han passat a Tàtar.[4]

Referències

modifica
  1. «Bashkort» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
  2. Berta, Árpád. Tatar and Bashkir. 2. Routledge, 2021. DOI 10.4324/9781003243809-20/tatar-bashkir-%C3%A1rp%C3%A1d-berta. ISBN 978-1-003-24380-9. 
  3. Kortmann, Bernd; Auwera, Johan van der. The Languages and Linguistics of Europe: A Comprehensive Guide (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-07-27, p. 159-. ISBN 978-3-11-022026-1. 
  4. Johanson, Lars; Csató, Éva Á. «The History of Turkic». A: The Turkic Languages (en anglès). Routledge, 2015-04-29, p. 92. ISBN 978-1-136-82527-9. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica


Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida