Llengua txagatai
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al segle XX. Els investigadors soviètics anomenaren la llengua txagatai com a "Antic Uzbek".[1]Ali-Shir Nava'i va ser el major exponent de la literatura en llengua txagatai[2]
| Tipus | subjecte objecte verb i llengua aglutinant |
|---|---|
| Parlants | |
| Parlants nadius | 0 |
| Parlat a | Imperi Mogol, Turkmenistan, República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan, Emirat de Bukharà i Khanat de Bukharà |
| Autòcton de | província d'Ahal i Aixkhabad |
| Classificació lingüística | |
|
llengua llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses sud-orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab i alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | llengua morta |
| Codis | |
| ISO 639-2 | chg |
| ISO 639-3 | chg |
| Glottolog | chag1247 |
| Ethnologue.com | chg |
| IETF | chg |
 | |
Nom de la llenguaModifica
El mot Txagatai fa referència al Khanat de Txagatai, un imperi descendent de l'Imperi mongol, que va ser assignat al segon fill de Genguis Khan, Txagatai Khan. Molts dels turcs txagatai i tàtars que eren parlants d'aquesta llengua es reclamaven descendents de Txagatai Khan.
El nom de llenguatge karluc s'aplica a una família de llengües turques en la qual hi ha també l'uigur, l'uzbek, i el turc de l'Ili; el karluc propi és conegut com a llengua txagatai. El nom karluc va quedar fora d'ús algun temps després de la conquesta mongola (després del 1211), i com que era la llengua principal del Khanat de Txagatai, la llengua va esdevenir el txagatai.
ReferènciesModifica
- ↑ «Mir Ali Shir Nawā'ī». A: Enciclopèdia de l'Islam (en anglès). VII. Leiden - Nova York: E. J. Brill, 1993, p. 91 [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ «Nava'i, (Mir) 'Ali Shir». A: Robert McHenry. Enciclopèdia Britànica (en anglès). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993, p. 563 [Consulta: 7 abril 2012].