Mogolistan o Mogholistan (lit.'país dels mongols') fou el nom donat a partir del segle xiii a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su = país dels set rius) amb les conques dels rius Ili i Chu, estenent-se a l'est per les cadenes de Tien Chan i Ala Tan cap al Turquestan Oriental i Dzungària (o sigui el modern Xinjiang). Va formar l'ulus de Txagatai Khan i fou regit per la seva nissaga, el txagataïdes. No hi havia ciutats rellevants a aquest territori, terre de nòmades que establien les seves ciutats en grups de tendes que es podien traslladar d'un lloc a l'altra, i les ciutats antigues havien estat destruïdes. La regió fou anomenada també Djete (que semble que vol dir "bandit" o "fora de la llei") i Kawarnas o Karaunas. Al segle xiv una branca dels txagataïdes va prendre el poder a la part oriental del kanat. Aquest segon kanat (Kanat oriental de Txagatai) fou conegut generalment com a kanat de Mogolistan (Moghulistan) i va durar fins a final del segle xvii.
Enviats mogols vistos a Beijing el 1656 per Johan Nieuhof, el qual els va dur com a representants dels mogols de l'Índia. Tanmateix, Luciano Petech creu que es tracta visitants procedents de Turfan a Mogulistan.[1]
A continuació es mostra una llista del governants i el períodes en què van exercir el poder:[2]
↑Lach, Donald F.; Van Kley, Edwin J. Asia in the Making of Europe. University of Chicago Press, 1994. ISBN 978-0226467344.. Volum III, "A Century of Advance", Llibre Quatre, "East Asia", pàg. 315. La font de Lach i van Kley's és Luciano Petech, "La pretesa ambascita di Shah Jahan alla Cina", Revista degli studi orientali, XXVI (1951), 124-127
Mogolistan
