Turc de Khorasan
El turc de Khorasan (en turc de Khorasan Xorasan Türkçesi; en persa ترکی خراسانی, Torki-e Khorasani) és una varietat lingüística en la família de les llengües turqueses. Es parla al nord de la província de Khorasan del Nord i en la província de Khorasan Razavi, a l'Iran. La majoria dels parlants del turc de Khorasan també poden parlar persa.[3]
| Tipus | llengua, llengua viva i vulnerable language (en)  |
|---|---|
| Parlants | |
| 1 milió (1993)[1][2] principalment a Província de Khorasan del Nord, Província de Razavi Khorasan | |
| Parlants nadius | 886.000 (2014) |
| Classificació lingüística | |
| llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses sudoccidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet persa |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | kmz |
| Glottolog | khor1269 |
| Ethnologue.com | kmz |
| UNESCO | 847 |
| IETF | kmz |
 | |
Distribució geogràficaModifica
El turc de Khorasan es parla a les províncies iranianes de Khorasan del Nord a prop de Bojnourd i Razavi Khorasan a prop de Sabzevar, Quchan. Si el dialecte d'Oghuz uzbek és considerat un dialecte del turc de Khorasan, la seva àrea de distribució s'estén cap a l'oest de l'Uzbekistan.
DialectesModifica
El turc de Khorasan es divideix en els dialectes del nord, sud i oest. El dialecte del nord es parla al nord de Khorasan a prop de Quchan; al sud de Soltanabad a prop de Sabzevar; a l'oest al voltant de Bojnourd.
Classificació i llengües relacionadesModifica
El turc de Khorasan pertany al grup Oghuz de llengües, que també el turc, l'azerí, el gagauz, Balkan el gagauz turc, turcman, i Salar, així com el dialecte Oghuz parlat a l'Uzbekistan. El turc de Khorasan està més estretament relacionat amb Oghuz uzbek i turcman i és a prop dels dialectes que es parlen a l'Azerbaidjan Iran. És lingüísticament entre l'azerí i el turcman, però no és un dialecte de qualsevol.
Khorasani Turkic belongs to the Oghuz group of Turkic languages, which also includes Turkish, Azerbaijani, Gagauz, Balkan Gagauz Turkish, Turkmen, and Salar, as well as the Oghuz dialect spoken in Uzbekistan. Khorasani Turkish is most closely related to Oghuz Uzbek and Turkmen and is close to the Azerbaijani dialects spoken in Iran. It is linguistically between Azerbaijani and Turkmen, but it is not a dialect of either.[4]
SonsModifica
ConsonantsModifica
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | q | |||||
| Africada | t͡ʃ | d͡ʒ | ||||||||||
| Fricativa | f | v | s | z | ʃ | x | ɣ | h | ||||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
| Bategant | r | |||||||||||
| Lateral | l | |||||||||||
| Aproximant | j | |||||||||||
VocalsModifica
MorfologiaModifica
SubstantiusModifica
PluralitzacióModifica
La pluralització es marca en els noms amb el sufix -lAr, que té les dues formes-lar i -lær, en funció de l'harmonia vocàlica.
DeclinacióModifica
Els substantius en el turc de Khorasan prenen una sèrie de terminacions de canvis de declinació en funció de l'harmonia vocàlica i si segueixen una vocal o una consonant:
| Declinació | Després de vocals | Després de consonants |
|---|---|---|
| Nominatiu | No n'hi ha | |
| Genitiu | niŋ/nin | iŋ/in |
| Datiu | ya/yæ | a/æ |
| Acusatiu | ni/nɯ | i/ɯ |
| Locatiu | da/dæ | |
| Ablatiu | dan/dæn | |
| Instrumental | nan/næn | |
PossessiuModifica
El possessiu està marcat amb un sufix al substantiu posseït.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Primera persona | (I)m | (I)mIz |
| Segona persona | (I)ŋ | (I)ŋIz |
| Tercera persona | (s)I | lArI |
PronomsModifica
El turc de Khorasan té sis pronoms personals. De tant en tant, els pronoms personals prenen diferents terminacions de cas dels substantius regulars.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Primera persona | mæn | bɯz |
| Segona persona | sæn | siz |
| Tercera persona | o | olar |
VerbsModifica
Els verbs es declinen de temps, aspecte, mode, persona i nombre. L'infinitiu del verb acaba en -max.
ExemplesModifica
- Extracte de Tulu (1989) p. 90
| Translació | IPA | |
|---|---|---|
| Per tant, hi va haver un padishah anomenat Ziyad. | ɑl ɣəssa bir ziyæːd pæːdiʃæːhiː bæːɾɨdɨ | |
| Déu Totpoderós no li havia donat cap fill. | xodɒːʷændi æːlæm ona hit͡ʃ ɔɣul ataː elæmɑmiʃdi | |
| Allà va parlar amb el seu visir: "Oh visir, no tinc fill Què vaig a fer al respecte?" | bæːdæn vaziːɾæ dədi, ej vaziːɾ, mændæ ki ɔɣul joxdɨ, mæn næ t͡ʃaːɾæ eylem | |
| El visir va dir: "Sobirà de tot el món, què faràs amb aquesta possessió?" | vaziːɾ dədi, pɒːdiʃaː-i ɢɨblæ-ji ɒːlæm, sæn bu mɒːlɨ-æmwɒːlɨ næjlijæsæn |
ReferènciesModifica
- ↑ Doerfer, G. & Hesche, W.1993. Chorasantürkisch, Wörterlisten, Kurzgrammatiken, İndices. (Turcologica 16.) Wiesbaden: Harrassowitz, pp. 7,14
- ↑ Encyclopædia Iranica :TURKIC LANGUAGES OF PERSIA: AN OVERVIEW
- ↑ "Ethnologue report for Khorasani Turkish"
- ↑ Ethnologue
Tulu, Sultan. Chorasantürkische Materialien aus Kalāt bei Esfarāyen. Berlin: Klaus Schwarz Verlag, 1989. ISBN 3-922968-88-0.
Doerfer, Gerhard; Hesche, Wolfram. Chorasantürkisch: Wörterlisten, Kurzgrammatiken, Indices. Wiesbaden: Harrassowitz, 1993. ISBN 3-447-03320-7.
| L'article necessita millores de traducció. |
Enllaços externsModifica
| Prova Wikipedia en turc de khorasan a Wikimedia Incubator. |
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
