Tuvinià
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El tuvinià (тыва дыл, tıwa dıl), també conegut com a tuva, és una llengua turquesa. És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuvà a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.
тыва дыл; tıwa dıl | |
---|---|
Altres noms | tuva |
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | 200 000 |
Parlants nadius | 297.000 ![]() ![]() |
Parlat a | Tuvà ![]() |
Oficial a | Tuva |
Autòcton de | Tuvà |
Estat | Rússia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües turqueses siberianes llengües saian ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet tuvinià ![]() |
Institució de normalització | no té regulació oficial |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | tyv |
ISO 639-3 | tyv ![]() |
SIL | tyv |
Glottolog | tuvi1240 ![]() |
Ethnologue | tyv ![]() |
UNESCO | 1234 ![]() |
IETF | tyv ![]() |
Endangered languages | 7309 ![]() |
OrtografiaModifica
L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sistema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.
L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.
AlfabetModifica
A a | B ʙ | C c | D d | E e | F f | G g | Ƣ ƣ |
H h | I i | J j | Ɉ ɉ | K k | L l | M m | N n |
N n | O o | Ө ө | P p | Q q | R r | S s | Ş ş |
T t | U u | V v | W w | X x | Y y | Z z | Ƶ ƶ |
Ь ь |
Des del 1943 s'empra un alfabet ciríl·lic:
А а | Б б | В в | Г г | Д д | Е е | Ё ё | Ж ж |
З з | И и | Й й | К к | Л л | М м | Н н | Ң ң |
О о | Ө ө | Ӫ ӫ | П п | Р р | С с | Т т | У у |
Ү ү | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ |
Ы ы | Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
LiteraturaModifica
El tuvinià té una rica tradició de folklore de transmissió oral. Aquesta tradició inclou molts gèneres que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes màgics, èpics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gènere èpic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats. Aquesta forma d'art ara està en perill, ja que la gent gran que transmet aquestes històries no està sent substituïda per gent jove.
Hi ha una edició en tuvinià de la Viquipèdia |
Llengües turqueses
| |||
Turquès occidental | |||
Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Argu | Khalaj | ||
Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuvinià |