Tuvinià
El tuvinià (тыва дыл, tıwa dıl), també conegut com a tuvà, és una llengua turquesa.[1] És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuvà a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.
| тыва дыл; tıwa dıl | |
|---|---|
| Altres noms | tuva |
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 200 000 |
| Parlants nadius | 297.000 (2010 ) |
| Oficial a | Tuva |
| Autòcton de | Tuvà |
| Estat | Rússia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües turqueses siberianes llengües saian | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet tuvinià |
| Institució de normalització | no té regulació oficial |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | tyv |
| ISO 639-3 | tyv |
| SIL | tyv |
| Glottolog | tuvi1240 |
| Ethnologue | tyv |
| UNESCO | 1234 |
| IETF | tyv |
| Endangered languages | 7309 |
El nom Tuvà es remunta a la publicació de la Història secreta dels mongols. Els tuvans, històricament s'han conegut com Soions, Soiots o Uriankhais.[2]
Ortografia
modificaL'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sistema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.
L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.
Alfabet
modificaAlfabet llatí de Lopsan-Chimit:
| A a | B ʙ | C c | D d | E e | F f | G g | Ƣ ƣ |
| H h | I i | J j | Ɉ ɉ | K k | L l | M m | N n |
| N n | O o | Ө ө | P p | Q q | R r | S s | Ş ş |
| T t | U u | V v | W w | X x | Y y | Z z | Ƶ ƶ |
| Ь ь |
Des del 1943 s'empra un alfabet ciríl·lic:
| А а | Б б | В в | Г г | Д д | Е е | Ё ё | Ж ж |
| З з | И и | Й й | К к | Л л | М м | Н н | Ң ң |
| О о | Ө ө | Ӫ ӫ | П п | Р р | С с | Т т | У у |
| Ү ү | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ |
| Ы ы | Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Literatura
modificaEl tuvinià té una rica tradició de folklore de transmissió oral.[3] Aquesta tradició inclou molts gèneres que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes màgics, èpics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gènere èpic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats.[4]Aquesta forma d'art ara està en perill, ja que la gent gran que transmet aquestes històries no està sent substituïda per gent jove.
Referències
modifica- ↑ «Tuvan» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Mawkanuli, Talant «The Jungar Tuvas: Language and national identity in the PRC» (en anglès). Central Asian Survey, 20, 4, 12-2001, pàg. 497–517. DOI: 10.1080/02634930120104654. ISSN: 0263-4937.
- ↑ Alford, Jeffrey; Duguid, Naomi. Beyond the Great Wall: Recipes and Travels in the Other China (en anglès). Artisan Books, 2008-05-01, p. 255. ISBN 978-1-57965-563-1.
- ↑ Israel, Alexandra «Tales From Before Long, Long Ago: A Study of Tuvan Ethnopoetics» (en anglès). Swarthmore College. Dept. of Linguistics - Thesis, 2011.
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
