Tàtar de Crimea
El tàtar de Crimea (Qırımtatar tili, Qırım tili) és una llengua turquesa parlada per gairebé mig milió de persones tant a Crimea (Rússia) com a l'Uzbekistan, Turquia, Romania i Bulgària. També es coneix com a crimeà (Qırımca) i turc de Crimea (Qırım Türkçesi). S'escriu amb caràcters llatins.
| Qırımtatarça (/qɯrɯmtɑtɑrˈd͡ʒɑ/) | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Parlants | |
| 300.000 principalment a la Península de Crimea (Rússia en disputa amb Ucraïna)[1] | |
| Parlants nadius | 541.540 (2001 ) |
| Parlat a |  Rússia Ucraïna Turquia Uzbekistan  Romania Bulgària |
 | |
Mapa de l'ús del tàtar de Crimea. En blau fosc, llocs on l'idioma és habitual; en blau cel, llocs secundaris on també es parla (elaborat el 2007). | |
| Autòcton de | República Autònoma de Crimea |
| Classificació lingüística | |
| llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques llengües turqueses | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | crh |
| ISO 639-3 | crh |
| Glottolog | crim1257 |
| Ethnologue.com | crh |
| UNESCO | 1335 |
| IETF | crh |
 | |
No s'ha de confondre amb el tàtar del Volga, parlat en altres regions, ni tampoc amb el krymtxak, parlat a Crimea, un idioma en perill d'extinció, ni amb el karaïm, un idioma de Crimea en greu perill d'extinció.
Nombre de parlantsModifica
Avui hi ha potser uns 300.000 parlants de la llengua. Fins al 1989, el 90% dels tàtars de Crimea (en tàtar de Crimea: qırımtatarlar, en singular: qırımtatar; en ucraïnès: Кримські татари, Krymski tàtary) vivien a l'Uzbekistan, on foren deportats el 1944. Avui, 250.000 tàtars de Crimea viuen a Crimea, uns 150.000 encara a l'Uzbekistan, uns 24.000 a Romania i uns 3.000 a Bulgària. També hi ha tàtars en punts propers a Crimea, a les óblasts de Kherson i Zaporíjia, d'acord amb el mapa lingüístic a dalt.
Més d'1.500.000 habitants de Turquia són tàtars de Crimea emigrats en el segle xix. Els que resideixen a Turquia parlen habitualment el tàtar de Crimea.
És un dels idiomes en més greu perill d'extinció d'Europa.[2]
Dialectes i tretsModifica
Té tres dialectes: el del nord (Noğay) o de les estepes, procedent del Kiptxak-Nogai, el central (Orta yolaq), format del Kiptxak-Cuman i que és la parla literària, i el meridional (Yalıboylu), format de l'Oghuz. La llengua es diferencia del turc en els següents trets:
- Caiguda de h, p. ex. ava / hava (aire), saba / sabah (matí), muarrir / muharrir.
- Elisió de vocals tancades en posició inicial i mitjana de síl·laba, com a (i)lâc (medicina), (u)sta (mestre) i (u)rajay q(ı)rarım (hi aniré).
- La primera persona de singular en forma negativa amb les terminacions –mam i –mem, com yazmam (no escriuré).
Exemple de tàtar de Crimea amb traducció al català:
Savlıqman qal Tatarlıq, men ketem cenkke,
Atımıñ başı aylândı ahret betke.
- Adéu, Tatària, me'n vaig a la guerra,
- El cap del meu cavall ja ha girat cap al següent món.
(així comença un poema de Noman Çelebicihan, poeta i primer president de Crimea).
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ El Govern Autònom de Crimea i el de Sebastòpol van declarar la seva independència l'11 de març de 2014 i es van integrar mitjançant referèndum a la Federació de Rússia el 18 de març. Gran part de la comunitat internacional no reconeix ni la Declaració d'Independència de Crimea i Sebastopol, ni els referèndums sobre l'estatus polític de Crimea i Sebastòpol, ni la posterior adhesió a Rússia. La sobirania del territori és reclamada per Ucraïna.
- ↑ UNESCO Atlas interactiu d'idiomes en perill
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
