Llengües turqueses

família de llengües

Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona de l'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia central (Iran, el Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i la Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.

Infotaula de família lingüísticaLlengües turqueses
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀsia Central, Sibèria Anatòlia
Nadius300.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Turkic language map-present range.png
  Extensió de les llengües turqueses
Codis
ISO 639-2trk
Codi Glottologturk1311 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües turques estan presents en fonts escrites a partir del segle VIII, i en aquell moment, les llengües uigur, oghuz, kipchak i búlgar ja estaven diferenciades. En els segles següents, des de les estepes eurasiàtiques, els grups de parla turca van penetrar en altres regions: els uigurs van emigrar cap al Turkistan oriental, els kiptxaks cap a les estepes pòntiques i els oghuzs principalment cap al sud-est, cap a Iran i Anatòlia, etc, i amb la seva expansió, van experimentar més divergències.[1]

ClassificacióModifica

 
Mapa dels pobles turcs

CaracterístiquesModifica

Les llengües turqueses comparteixen una sèrie de característiques comunes:

  1. Són llengües aglutinants, amb una estructura composta per l'arrel més els afixos. Les arrels són extraordinàriament estables en totes les llengües i en llargs períodes.
  2. Existeix harmonia vocàlica consistent en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats lingüístiques.
  3. Hi ha una total absència de gèneres gramaticals.
  4. El determinat precedeix el determinant. En particular, l'adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat.
  5. La composició de noms es fa posant el nom principal en segon lloc amb una marca de possessiu de tercera persona (per exemple, en tàtar: Tatarstan uramı, "carrer Tatarstan", on uram és "carrer" i ı és el sufix possessiu de tercera persona).
  6. Hom prefereix la posposició a la preposició.
  7. El verb és situat al final i es construïx sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats), al qual ha d'afegir-se una sèrie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informa d'un succés de comú coneixement, d'un passat inferencial, quan el succés del qual es parla és de coneixement del parlant.

Algunes concordances de vocabulari entre les llengües turqueses

Català Antic turquès Turc Turcmà Tàtar Kazakh Uzbek Uigur
mare ana anne/ ana ene ana ana ona ana
nas burun burun burun boryn murιn burun burun
braç qol kol qol kul qol qo'l kol
camí jol yol ýol jul zhol yo'l yol
greix semiz semiz semiz simyz semiz semiz semiz
terra topraq toprak topraq tufrak topιraq tuproq tupraq
sang qan kan gan kan qan qon qan
cendra kül kül kül köl kül kul kül
aigua suv su suw syw suw suv su
blanc aq ak ak ak aq oq aq
negre qara kara gara kara qara qora qara
vermell qyzyl kιzιl qyzyl kyzyl qιzιl qizil qizil
cel kök gök gök kük kök ko'k kök

EscripturaModifica

L'alfabet àrab s'usa per al uigur, kazakh i kirguís. No hi ha escriptura a la Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propòsits administratius i educatius. L'uzbek i el tàtar van ser escrits a la Xina en àrab, però no hi ha publicacions d'aquestes llengües en aquesta nació. La instrucció en les escoles és en uigur i kazakh, que són usats àmpliament pels uzbeks i els tàtars.

A Turquia, l'1 de novembre de 1928 es va imposar l'Alfabet turc com a pas vital en la vida cultural de les reformes d'Atatürk,[2] substituint així l'antic alfabet otomà. Fou creat com una versió ampliada de l'alfabet llatí, i els 29 caràcters de l'alfabet turc foren establerts per la Llei sobre l'adopció i aplicació de l'alfabet turc núm. 13532. La reforma de l'alfabet, combinada amb la creació de l'Associació de la Llengua Turca el 1932, amb les campanyes del Ministeri d'Ensenyament, com l'obertura de centres d'ensenyament públic pertot el país, i amb la promoció activa de les persones properes a Atatürk cap a zones rurals del país van aconseguir un augment important en la taxa d'alfabetització de la població. A les antigues repúbliques soviètiques turques (Azerbaidjan, el Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizistan), a les que es va imposar en 1939 l'alfabet ciríl·lic,[3] després de la independència s'ha recuperat l'ús dels caràcters llatins. A l'Afganistan i Iran segueixen emprant l'alfabet àrab.

ReferènciesModifica

  1. «Turkic languages» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 19 novembre 2021].
  2. «Nationalist Notes» (en anglès). TIME Magazine, 23-07-1928.
  3. Reflections on Knowledge and Language in Middle Eastern Societies (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2010, p. 295. ISBN 1443824739. 

BibliografiaModifica

  • Johanson, L. & Csató, E. Á. (editors) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
  • Deny J. et al. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
  • Schönig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
  • Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües turqueses