L'Emirat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central que va existir entre 1785 i 1920. La capital fou la ciutat de Bukharà i el 1873 Bukharà esdevingué un protectoratrus.[1] Fou creat després que el Kanat de Bukharà fos conquerit per Nadir Shah i fou governat pels emirs de la dinastia Mangit. Estrictament de fet, eren emirs del kanat de Bukharà. L'emir Muzaffar al-Din (1860-1885) fou atacat pels russos des del 1865 i fou derrotat tres cops; es va veure obligat a pactar amb A. P. von Kaufman, governador del Turquestan, i acceptar-ne un protectorat des del 18 de juny 1868. Mantingué així els límits de l'emirat, però ell i el seu successor cediren Samarcanda i el control de la vall de Zeravshan (1870) i l'est del Pamir (1895), alhora que obrien el país als mercaders russos; i gaudí d'una sobirania molt limitada, ja que es va veure obligat a renunciar a qualsevol ampliació territorial o de conquesta amb els altres kanats. El seu successor Abdallah (1885-1910) només va ser un titella en mans dels russos. EL 1920 l'Emirat de Bukharà fou conquerit pels bolxevics i substituït per la República Popular de Bukharà. Avui la major part del territori de l'antic emirat forma part de l'Uzbekistan, amb algunes parts a Tadjikistan, Turkmenistan, i Kazakhstan.
Emirat de Bukharà
