Llombard
| S'ha proposat que «Mayor gremeza» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: gener de 2017 |
El llombard (en llombard lombard, pronunciat [lumˈbaːɾt] o [lomˈbaɾt]) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes). El llombard és una llengua romànica occidental relacionada amb el francès i l'italià. Encara que l'italià sigui normalment usat com a llenguatge escrit en les àrees de parla llombarda, el llombard és molt diferent de l'italià, ja que pertanyen a dues branques diferents de l'arbre de les llengües romàniques.
| Lombard, Lumbart | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Parlants | |
| 3,5 milions[1] principalment a Europa | |
| Parlants nadius | 3.900.000 (2002) |
| Parlat a | Suïssa, Itàlia i Brazil[2] |
 | |
| Autòcton de | Grisons, cantó de Ticino, Llombardia, Vèneto, Emília-Romanya, Província de Piacenza i Trentino |
| Classificació lingüística | |
|
llengua llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals gal·loitàlic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Cap institució |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | lmo |
| Glottolog | lomb1257 |
| Ethnologue.com | lmo |
| UNESCO | 382 |
| IETF | lmo |
 | |
L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a Itàlia, mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. La principal institució d'investigació de dialectes llombards es troba a Bellinzona (Suïssa).
Els dos blocs principals de dialectes llombards són: l'ínsubre (o occidental) i l'oròbic (o oriental).
Altres denominacionsModifica
ParlantsModifica
La xifra de l'ISTAT és 3.5 milions, tots bilingües amb italià de Llombardia. Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itàlia i 303.000 a Suïssa.
Localització detalladaModifica
- Estat italià: Llombardia (fora que la meitat meridional de la província de Mantua), Piemont (províncies de Novara i Verbania), Trentí-Tirol del Sud (província de Trento), Vèneto (pobles a prop del llac de Garda en província de Verona).
- Suïssa: Cantó de Ticino i de Grisons.
Classificació lingüísticaModifica
indoeuropeu > llatí > gal·loitàlic > llombard
NormativitzacióModifica
No hi ha un llombard estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el milanès té una posició de prestigi indubtable. No hi ha tampoc normes ortogràfiques clarament establertes i sembla que la grafia només és codificada per al milanès. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al llombard occidental (Insübrich) i una altra per a l'oriental (Oróbic), ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. Amb aquest mateix fi, l'abril del 2000 s'anunciava la propera aparició a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jørgen Gjoorc Bosoni que es publicà el 2003.[3] En 2007 també ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimològica dita Ortographa de referença S,[4] que fa servir la desinència -es (pronunciada /e/, /i/, / / segon els dialectes) per al femení plural.
Estatus oficialModifica
Cap tipus d'oficialitat a l'Estat italià. Alguns indicis de canvi sembla que es produeixen, d'una manera però molt lenta, ja que l'article 1.7 de l'Estatut de la província de Brescia (Llombardia) esmenta el tema de les llengües pròpies encara que no se cita enlloc el llombard: "La Provincia valorizza le lingue bresciane, ne promuove l'uso nei rapporti tra i cittadini e le istituzioni e ne favorisce l'apprendimento".
A la fì de settembre de 2016 la Regió Llombardia va aprovar una llei per la cultura llombarda que parla de llengua llombarda.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombard |
- ↑ «La lingua italiana, i dialetti e le lingue straniere».
- ↑ Botuverá, Brazil, Universitat de Leiden Brazilian Bergamasch: [1].
- ↑ Giorgio Bosoni, Jørgen «Una proposta di grafia unificata per le varietà linguistiche lombarde: regole di trascrizione». Bollettino Storico Alta Valtellina 6, 2003.
- ↑ Meneghin, Claudi «Rebuilding the Rhaeto-Cisalpine written language: Guidelines and criteria. Part I: ORS-Orthography». Ianua: revista philologica romanica, 7, 2007, pàg. 37–72. ISSN: 1616-413X.
