Obre el menú principal
Per al poble germànic vegeu longobards

El llombard (en llombard lombard, pronunciat [lumˈbaːɾt] o [lomˈbaɾt]) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes). El llombard és una llengua romànica occidental relacionada amb el francès i l'italià. Encara que l'italià sigui normalment usat com a llenguatge escrit en les àrees de parla llombarda, el llombard és molt diferent de l'italià, ja que pertanyen a dues branques diferents de l'arbre de les llengües romàniques.

Infotaula de llenguaLlombard
Lombard, Lumbart
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
3,5 milions[1] principalment a Europa
Parlants nadius 3.900.000 (2002)
Parlat a Suïssa, Itàlia i Brazil[2]
Lombard language situation map.svg
Autòcton de Grisons, cantó de Ticino, Llombardia, Vèneto, Emília-Romanya, Província de Piacenza i Trentino
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
gal·loitàlic
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Cap institució
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-3 lmo
Glottolog lomb1257
Ethnologue.com lmo
UNESCO 382
IETF lmo
Modifica les dades a Wikidata

L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a Itàlia, mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. La principal institució d'investigació de dialectes llombards es troba a Bellinzona (Suïssa).

Els dos blocs principals de dialectes llombards són: l'ínsubre (o occidental) i l'oròbic (o oriental).

Altres denominacionsModifica

  • Llombard: lumbaart, lombard, parlaat lumbaart // meneghin, milanes (dialecte de Milà)
  • Italià: lombardo, lingua lombarda
  • Anglès: Lombard, Lombard language
  • Castellà: lombardo, lengua lombarda
  • Francès: lombard, langue lombarde

ParlantsModifica

La xifra de l'ISTAT és 3.5 milions, tots bilingües amb italià de Llombardia. Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itàlia i 303.000 a Suïssa.

Localització detalladaModifica

Classificació lingüísticaModifica

NormativitzacióModifica

No hi ha un llombard estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el milanès té una posició de prestigi indubtable. No hi ha tampoc normes ortogràfiques clarament establertes i sembla que la grafia només és codificada per al milanès. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al llombard occidental (Insübrich) i una altra per a l'oriental (Oróbic), ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. Amb aquest mateix fi, l'abril del 2000 s'anunciava la propera aparició a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jørgen Gjoorc Bosoni que es publicà el 2003.[3] En 2007 també ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimològica dita Ortographa de referença S,[4] que fa servir la desinència -es (pronunciada /e/, /i/, / / segon els dialectes) per al femení plural.

Estatus oficialModifica

Cap tipus d'oficialitat a l'Estat italià. Alguns indicis de canvi sembla que es produeixen, d'una manera però molt lenta, ja que l'article 1.7 de l'Estatut de la província de Brescia (Llombardia) esmenta el tema de les llengües pròpies encara que no se cita enlloc el llombard: "La Provincia valorizza le lingue bresciane, ne promuove l'uso nei rapporti tra i cittadini e le istituzioni e ne favorisce l'apprendimento".

A la fì de settembre de 2016 la Regió Llombardia va aprovar una llei per la cultura llombarda que parla de llengua llombarda.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombard  
Hi ha una edició en llombard
de la Viquipèdia