Oclusiva alveolar sorda

La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu /t/ o [t͇] en l'AFI. És un so present a gairebé totes les llengües i algunes distingeixen també una varietat aspirada que pot tenir valor fonemàtic o no.

Infotaula IPAOclusiva alveolar sorda
t
Número AFI103
Codificació
Entitat (decimal)t
Unicode (hex)U+0074
X-SAMPAt
Kirshenbaumt
Braille⠞ (braille pattern dots-2345)
So
noicon

Característiques

modifica
  • És una consonant pulmonar oral, perquè l'aire surt dels pulmons cap a la boca.
  • El mode d'articulació és oclusiu perquè el contacte entre la llengua i els alvèols produeix una interrupció total del pas de l'aire.
  • És un so sord, ja que no hi ha vibració de les cordes vocals.

En català

modifica

El català posseïx el fonema /t/ però la seva pronunciació habitual és dental [t̪], és a dir, la llengua s'avança una mica respecte a l'alveolar (com passa a moltes altres llengües romàniques). No obstant això, seguint la recomanació d'estalvi de diacrítics, en les transcripcions en català s'acostuma a posar el mateix símbol [t]. Però quan la t està en contacte amb una consonant alveolar pot adquirir el seu caràcter per assimilació. La grafia que representa aquest fonema és la T, tot i que en alguns casos és un ensordiment de la D.

Aparició

modifica

Alveolar

modifica
Llengua Mot AFI Significat Notes
Adigué тфы   [tfə] (pàg.) 'foc'
Àrab Egipci توكة tōka [ˈtoːkæ] 'passador'
Estàndard تين tīn [tiːn] 'figa'
Assiri neoarameu [bet̪a] 'casa'
Xinès Cantonès daan6 [taːn˨˨] 'però' Contrasta amb la forma aspirada.
Mandarí dà [ta˥˩] 'gran' Contrasta amb la forma aspirada.
Txec toto [ˈtoto] 'aquest'
Danès Estàndard dåse [ˈtɔ̽ːsə] 'poder' Sovint es transcriu com a /d̥/ o /d/. Contrasta amb l'africada [t͡s] o parada aspirada [tʰ] (depenent del dialecte), que en general es transcriu com a /tˢ/ o /t/.
Neerlandès taal [taːɫ] 'llengua'
Anglès La majoria dels oradors tick [tʰɪk] 'paparra'
Nova York Varia entre apical i laminal, amb aquest últim predominant
Finès parta [ˈpɑrtɑ] 'barba' Al·lòfon de l'oclusiva dental sorda.
Hebreu תמונה [tmuna] 'imatge'
Hongarès[1] tutaj [ˈtutɒj] 'bassa'
Japonès[2] 特別 tokubetsu [tokɯbetsɯ] 'especial'
Kabardí тхуы   [txʷə] (pàg.) 'cinc'
Coreà teok [tʰʌk̚] 'mandíbula'
Luxemburguès[3] dënn [tɵ̞n] 'prim' Amb menys freqüència expressat com a [d]. En general, es transcriu /d/, i contrasta amb veu aspirada en forma, que en general es transcriu /t/.[3]
Malai tahun [tähon] 'any'
Maltès tassew [tasˈsew] 'veritable'
Nunggubuyu[4] [taɾawa] 'cobdiciós'
Nuosu da [ta˧] 'lloc' Contrasta amb les formes aspirades
Portuguès[5] Alguns dialectes troço [ˈtɾɔsu] 'tros' (pejorativament) Al·lòfon de ɾ. En altres dialectes /ɾ/ es pren com un al·lòfon oclusiu dental.
Tailandès ta [taː˥˧] 'ull'
Vietnamita ti [ti] 'desperfecte'
Frisó occidental tosk [ˈtosk] 'dent'

Oclusiva dental sorda

modifica
 Oclusiva dental sorda
So
noicon

L'oclusiva dental sorda és un fonema que es transcriu com a [t̪] a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sorda amb un signe diacrític de dentalització a sota. De fet, acostuma a ser un al·lòfon d'aquest so, ja que determinades llengües prefereixen la pronunciació dental i d'altres l'alveolar. És una consonant perquè hi ha interrupció del pas de l'aire amb la llengua. S'articula de manera dental, ja que la punta de la llengua toca les dents superiors. És un so sord perquè no hi ha vibració de les cordes vocals. En català és una variant del fonema alveolar corresponent.

Llengua Mot AFI Significat Notes
Aleutià[6] tiistax̂ [t̪iːstaχ] 'massa' Denti-alveolar laminal.
Armeni Oriental[7] տուն   [t̪un] (pàg.) 'casa' Denti-alveolar laminal.
Belarús[8] стагоддзе [s̪t̪äˈɣod̪d̪͡z̪ʲe] 'segle' Denti-alveolar laminal.
Basc toki [t̪oki] 'lloc' Denti-alveolar laminal.
Bengalí তুমি [t̪umi] 'tu' Denti-alveolar laminal, contrastada amb les formes aspirades.
Català[9] tothom [t̪uˈt̪ɔm] 'tothom' Denti-alveolar laminal.
Xinès Hakka[10] ta3 [t̪ʰa˧] 'ell/ella' Denti-alveolar laminal, contrastada amb una forma no aspirada.
Dinka[11] th [mɛ̀t̪] 'nen' Denti-alveolar laminal, contrastada amb l'alveolar /t/.
Neerlandès Bèlgic taal [t̪aːl̪] 'llengua' Denti-alveolar laminal.
Anglès Dublín[12] thin [t̪ʰɪn] 'prim' Denti-alveolar laminal, correspon a [θ] en altres dialectes; a Dublín pot ser [t͡θ] instead.[12]
Indi
Irlandès meridional[13]
Anglès d'Irlanda del Nord[14] train [t̪ɹeːn] 'tren' Denti-alveolar laminal. Al·lòfon de /t/ abans de la /r/, en variació lliure amb una parada alveolar.
Finès tutti [ˈt̪ut̪ːi] 'xumet' Denti-alveolar laminal.
Francès[15] tordu [t̪ɔʁd̪y] 'retorçat' Denti-alveolar laminal.
Hindustànic[16] तीन / تین [t̪iːn] 'tres' Denti-alveolar laminal. Contrasta amb la forma aspirada.
Indonesi[17] tabir [t̪abir] 'cortina' Denti-alveolar laminal.
Italià[18] tale [ˈt̪ale] 'tal' Denti-alveolar laminal.
Caixubi[19] [exemple requerit] Denti-alveolar laminal.
Kirguís[20] туз [t̪us̪] 'sal' Denti-alveolar laminal.
Letó[21] tabula [ˈt̪äbulä] 'taula' Denti-alveolar laminal.
Marathi बला [t̪əbˈlaː] 'tabla' Denti-alveolar laminal, contrastada amb la forma aspirada.
Nunggubuyu[4] [t̪aɾaɡ] 'bigotis' Denti-alveolar laminal.
Pazeh[22] [mut̪apɛt̪aˈpɛh] 'mantenir aplaudint' Dental.
Polonès[23] tom   [t̪ɔm] (pàg.) 'volum' Denti-alveolar laminal.
Portuguès[24] Molts dialectes montanha [mõˈt̪ɐɲɐ] 'muntanya' Denti-alveolar laminal.

Propensos a tenir al·lòfons entre parlants nadius, com ho és l'affricada [], [] i/o [ts] en certs àmbits.

Panjabi ਤੇਲ [t̪eːl] 'oli' Denti-alveolar laminal.
Rus[25] толстый [ˈt̪ʷo̞ɫ̪s̪t̪ɨ̞j] 'gras' Denti-alveolar laminal.
Eslovè[26] tip [t̪íːp] 'tipus' Denti-alveolar laminal.
Castellà[27] tango [ˈt̪ãŋɡo̞] 'tango' Denti-alveolar laminal.
Suec[28] tåg [ˈt̪ʰoːɡ] 'tren' Denti-alveolar laminal.
Turc at [ät̪] 'cavall' Denti-alveolar laminal.
Ucraïnès[29] брат [brɑt̪] 'germà' Denti-alveolar laminal.
Uzbek[30] [exemple requerit] -- Denti-alveolar laminal.
Vietnamita[31] tuần [t̪wən˨˩] 'setmana' Denti-alveolar laminal, contrastada amb formes aspirades.
Zapoteca Zapoteca de Tilquiápam[32] tant [t̪ant̪] 'massa' Denti-alveolar laminal.

Referències

modifica
  1. Szende, 1994, p. 91.
  2. Okada, 1991, p. 94.
  3. 3,0 3,1 Gilles i Trouvain, 2013, p. 67–68.
  4. 4,0 4,1 Ladefoged, 2005, p. 158.
  5. Palatalization in Brazilian Portuguese revisited (portuguès)
  6. Ladefoged, 2005, p. 165.
  7. Dum-Tragut, 2009, p. 17.
  8. Padluzhny, 1989, p. 47.
  9. Carbonell i Llisterri, 1992, p. 53.
  10. Lee i Zee, 2009, p. 109.
  11. Remijsen i Manyang, 2009, p. 115 and 121.
  12. 12,0 12,1 Collins i Mees, 2003, p. 302.
  13. Roca i Johnson, 1999, p. 24.
  14. «Week 18 (ii). Northern Ireland».
  15. Fougeron i Smith, 1993, p. 73.
  16. Ladefoged, 2005, p. 141.
  17. Soderberg i Olson, 2008, p. 210.
  18. Rogers i d'Arcangeli, 2004, p. 117.
  19. Jerzy Treder. «Fonetyka i fonologia».
  20. Kara, 2003, p. 11.
  21. Nau, 1998, p. 6.
  22. Blust, 1999, p. 330.
  23. Jassem, 2003, p. 103.
  24. Cruz-Ferreira, 1995, p. 91.
  25. Jones i Ward, 1969, p. 99.
  26. Pretnar i Tokarz, 1980, p. 21.
  27. Martínez-Celdrán, Fernández-Planas i Carrera-Sabaté, 2003, p. 255.
  28. Engstrand, 1999, p. 141.
  29. S. Buk, J. Mačutek, A. Rovenchak. Some properties of the Ukrainian writing system, 2008. 
  30. Sjoberg, 1963, p. 10.
  31. Thompson, 1959, p. 458–461.
  32. Merrill, 2008, p. 108.