El gurmukhi (AFI: ɡʊɾmʊkʰi; panjabi: شاہ مکھی, gurmukhi: ਸ਼ਾਹਮੁਖੀ) és un abugida (o alfabet sil·làbic) usat en l'idioma panjabi. És el sistema d'escriptura oficial per escriure l'idioma panjabi a l'estat del Panjab, al nord-oest de l'Índia, i es relaciona estretament amb els sikhs.[1][2][3]

Infotaula sistema d'escripturaGurmukhi
Tipusalfasil·labari, ortografia i llenguatge en alfabet Modifica el valor a Wikidata
Llengüespanjabi, Sant Bhasha (en) Tradueix i sindhi Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Basat enLaṇḍā (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Guru Modifica el valor a Wikidata (310 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+0A00-0A7F Modifica el valor a Wikidata

Atès que el panjabi és una llengua parlada en diferents estats (a la província del Panjab de Pakistan, de religió musulmana, i l'estat de Panjab de l'Índia, majoritàriament de religió hinduista), s'utilitzen diferents sistemes d'escriptura per representar-lo: al Pakistan es fa servir l'alfabet Shahmukhi, una variant de l'alfabet aràbic molt proper a l'alfabet urdu; en canvi, a l'Índia es fa servir el gurmukhi, oficial a l'estat indi de Panjab,[4] tot i que anteriorment s'havia fet servir també l'alfabet devanagari.[5]

Origen modifica

L'alfabet gurmukhi fou desenvolupat pels sikhs a l'Índia per a la seva literatura religiosa. Probablement desenvolupat a partir de l'alfabet lahnda, utilitzat per escriure panjabi, sindhi i lahnda (que són les antecedents de les actuals seraiki i hindko). Els alfabets gurmukhi i lahnda, juntament amb el sharada i el takri, formen un grup d'alfabets del nord-oest de l'Índia descendents d'un ancestre comú.[6]

Segons la tradició sikh, el gurmukhi (que significa literalment "De la boca del Guru) fou inventat al segle xvi per Angad Dev Ji, el segon guru sikh, per tal de corregir certes mancances de l'alfabet lahnda per representar adequadament les escriptures sagrades dels sikhs. No obstant això, s'ha descobert que el gurmukhi ja existia abans d'Angad, i actualment aquest es considera com el normalitzador i difusor d'aquesta escriptura, més que el creador.[6][7]

Lletres modifica

L'alfabet gurmukhi conté 35 lletres diferents. Les tres primeres són úniques perquè formen la base per a les vocals però sense ser consonants. Excepte aira, els tres primers caràcters mai s'utilitzen sols.[8]

El panjabi és una llengua tonal, que distingeix tres tons (ascendent, descendent i neutre) tot i que no es representen en l'escriptura gurmukhi.[8]

Nom Pron. Nom Pron. Nom Pron. Nom Pron. Nom Pron.
Ura Aira Iri Sussa Sa Haha Ha
Kakka Ca Khukha Kha Gugga Ga Ghugga Gha Ungga Nga
Chuchaa Ca Chhuchha Cha Jujja Ja Jhujja Jha Neya Nya
Tainka Tta Thutha Ttha Dudda Dda Dhudda Ddha Nahnha Nna
Tutta Ta Thutha Tha Dubte Dona Dhuda Dha Nunna Na
Puppa Pa Phupha Pha Bubba Ba Bhubba Bha Mumma Dt.
Yaiyya Ja Rara Ra Lulla La Vava Va Rharha Rha

A més, hi ha sis consonants creades col·locant un punt (bindi) al peu (pair) de les consonants (això no és així en el Gurú Granth Sahib:

Nom Pron.
ਸ਼ Sussa pair bindi Sha
ਖ਼ Khukha pair bindi Khha
ਗ਼ Gugga pair bindi Ghha
ਜ਼ Jujja pair bindi Za
ਫ਼ Phupha pair bindi Fa
ਲ਼ Lulla pair bindi Lla

Lulla pair bindi ha estat afegida recentment a aquest alfabet. Algunes fonts li consideren com una lletra separada.

Referències modifica

  1. Mandair, Arvind-Pal S.; Shackle, Christopher; Singh, Gurharpal. Sikh Religion, Culture and Ethnicity. Routledge, 16 desembre 2013, p. 13, Quote: "creation of a pothi in distinct Sikh script (Gurmukhi) seem to relate to the immediate religio–political context ...". ISBN 9781136846342 [Consulta: 23 novembre 2016]. Mann, Gurinder Singh; Numrich, Paul; Williams, Raymond. Buddhists, Hindus, and Sikhs in America. Nova York: Oxford University Press, 2007, p. 100, Quote: "He modified the existing writing systems of his time to create Gurmukhi, the script of the Sikhs; then ...". ISBN 9780198044246 [Consulta: 23 novembre 2016]. Shani, Giorgio «The Territorialization of Identity: Sikh Nationalism in the Diaspora». Studies in Ethnicity and Nationalism, 2, març 2002, pàg. 11. DOI: 10.1111/j.1754-9469.2002.tb00014.x.Harjeet Singh Gill. The World's Writing Systems. Oxford University Press, 1996, p. 395. ISBN 978-0-19-507993-7. 
  2. Peter T. Daniels; William Bright The World's Writing Systems. Oxford University Press, 1996, p. 395. ISBN 978-0-19-507993-7. 
  3. Danesh Jain; George Cardona The Indo-Aryan Languages. Routledge, 2007, p. 53. ISBN 978-1-135-79711-9. 
  4. Bhatia, Tej K. Language in South Asia. Cambridge: Cambridge University Press, p. 121–131. ISBN 978-0-511-61906-9. 
  5. Nayar, Baldev Raj. Minority politics in the Punjab., p. 46. ISBN 978-1-4008-7594-8. 
  6. 6,0 6,1 «Gurmukhi alphabet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 març 2020].
  7. «Punjabi language, alphabets and pronunciation». Omniglot. [Consulta: 22 març 2020].
  8. 8,0 8,1 «Ancient Scripts: Gurmukhi». [Consulta: 22 març 2020].