Seraiki (llengua)
La llengua saraiki o seraiki és una llengua indoiraniana parlada al Pakistan i a l'Índia.
| سراییکی, ਸਰਾਇਕੀ, सराइकी | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural, llengua viva, continu dialectal, geolecte i ethnolect (en)   |
| Ús | |
| Parlants | ~13,8 milions (2000) |
| Parlants nadius | 20.009.000 |
| Autòcton de | sobretot sud del Panjab |
| Estat | Pakistan, Índia,[1] Afganistan |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries del període mitjà i modern llengües indoàries modernes llengües indoàries nordoccidentals Punjabi dialects and languages (en) | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | skr |
| SIL | skr |
| Glottolog | sera1259 |
| Linguasphere | 59-AAF-eq |
| Ethnologue | skr |
| IETF | skr |
Distribució geogràfica
modificaSegons l'edició 2013 de l'Ethnologue, la llengua seraiki és parlada per 20 milions de persones[2] al Paquistan (pel 10,53% de la seva població),[3] al Panjab meridional i al Sindh septentrional. També es parla a l'Andhra Pradesh, Gujarat, Madhya Pradesh, Maharashtra, Panjab, Rajasthan, Uttar Pradesh i a Delhi.
Classificació
modificaSegons l'estàndard ISO 639 la llengua seraiki és un membre de la macrollengua lahnda (codi ISO 639-2 i ISO 639-2 lah)
Sistema d'escriptura
modificaL'escriptura utilitzada és l'alfabet urdú, que a la vegada deriva de l'alfabet àrab. Hi ha 42 lletres de les quals 37 són urdú i 5 lletres pròpies del seraiki. Una manera per computar el seraiki és que també pot ser utilitzat per a altres idiomes com a dialecte estàndard del Panjabi i del Caixmir. L'escriptura Devanagari i Gurmukhi escrit d'esquerra a dreta l'usen les persones de religió Hindú i Sikh.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Abstract of speakers' strength of languages and mother tongues – 2001». [Consulta: 8 abril 2012].
- ↑ «Saraiki». Ethnologue.
- ↑ Estors Sastre, Laura «Les actituds lingüístiques segons l'origen dels aprenents de català com a llengua d'acollida». Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 2014, pàg. 157. DOI: 10.2436/20.2504.01.74 [Consulta: 29 juny 2015].
