Obre el menú principal

Llengües indoàries

Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees. Van originar-se al voltant dels Urals i es van expandir cap al Sud, les terres de l'actual Índia.

Infotaula de família lingüísticaLlengües indoàries
Tipus família lingüística
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
Subdivisions
llengües dàrdiques i kafirs
llengües indoàries septentrionals
llengües hindi
llengües indoàries centrals
llengües indoàries nordoccidentals
llengües bengaliassameses
llengües indoàries meridionals
llengües indoàries insulars
Codis
ISO 639-2 inc
Codi Glottolog indo1321
Modifica les dades a Wikidata
Llengües indoàries segons SIL Ethnologue:
  • Zona central
  • Zona septentrional
  • Zona del nord-oest
  • Zona oriental
  • Zona meridional
  • Insular
  • Entre les llengües indoàries destaquen el sànscrit (molt usat en lingüística comparada, amb pocs parlants primaris però la de més parlants secundaris pel seu ús ritual), l'hindustànic, amb les seves variants hindi i urdu, respectivament associades als hindús i als musulmans de l'Índia i el Pakistan, el bengalí o el panjabi, com a més parlades. També en forma part el romaní o llengua original dels gitanos. Tot i que és una de les famílies amb més representants, no se'n pot fer una llista tancada perquè presenta molts dialectes de transició. Els seus escrits es remunten al 2000 aC, sobretot en obres administratives, literàries i religioses. S'estima que l'any 2005 els parlants nadius d'aquest grup eren uns 900 milions.[1]

    ClassificacióModifica

    ReferènciesModifica

    1. Edwin Francis Bryant; Laurie L. Patton The Indo-Aryan Controversy: Evidence and Inference in Indian History. Routledge, 2005, p. 246–247. ISBN 978-0-7007-1463-6. 
    2. SIL l'inclou a la zona del nord-oest, però la seva posició no és clara
    3. SIL l'inclou a la zona de Madhya, però la seva posició no és clara

    Enllaços externsModifica