Himàlaia

massís muntanyós d'Àsia

L'Himàlaia[1][2][3] (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: 'neu' i ālaia: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est a oest i una amplària de 350 km de nord a sud. És la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d'altitud, amb l'Everest com a punt més alt (8.848 m), seguit del K2 (8.611 m) i el Kanchenjunga (8.598 m).

Infotaula de geografia físicaHimàlaia
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Part deCinturó Alpídic
Larger Himalaya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° N, 84° E / 29°N,84°E / 29; 84
Dades i xifres
Cims destacatsEverest (8.848 m)
K2 (8.611 m)
Kanchenjunga (8.598 m)
Altitud8.848,86 m Modifica el valor a Wikidata
Mida250 (amplada) × 2.400 (longitud) km
Punt més altEverest Modifica el valor a Wikidata  (8.848,86 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaNepal, Myanmar, República Popular de la Xina, Pakistan, Índia, Afganistan i Bhutan Modifica el valor a Wikidata
Superfície600.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeEocè Modifica el valor a Wikidata

El primer mapa raonablement acurat de la serralada fou dibuixat per Antoni de Montserrat l'any 1590 acompanyant al seu llibre Mongolicae Legationis Commentarius,[4][5] i la primera exploració europea fou del portuguès António de Andrade en 1524.[6]

Topònim i forma catalana modifica

«L'Himalaia. Pronunciat com a paraula plana, alternativa a la pronúncia normativa esdrúixola preconitzada per Joan Coromines [LleuresC, p. 58] i adoptada sense discussió fins i tot per l'ésAdir; en anglès, sempre més laxes, accepten totes dues pronúncies; la més espontània en català, en tot cas, és com a paraula plana, per més que el terme compost sànscrit tingui llarga la primera vocal de la segona part del compost [ālaia]; i crec que la pronúncia com a paraula esdrúixola és violenta en català per la composició vocàlica de les dues síl·labes següents [totes les paraules que trobo acabades en –aia són planes: Laia, talaia, bavaia, palaia, baia, atzagaia, papaia, i Himalaia en seria una més per fer rima]; a més a més, posats a ser rigorosos, la pronúncia tant en sànscrit com en anglès és amb hac aspirada, i si es respectés en cat. s'hauria d'escriure “el Himàlaia”) (Al seu Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València 1990/2012 10, Josep Lacreu inclou “Himalaia” com a admissible)»[7]

Geologia i formació modifica

L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.

Geografia modifica

 
Situació geogràfica de l'Himàlaia

L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des del 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

Geografia humana modifica

Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.

Geografia política modifica

A l'Himalàia hi conflueixen diversos estats. La serralada cobreix una extensió d'uns 594.400 km², que inclou parts del Pakistan, l'Índia, Nepal, Bhutan i Tibet.

El vessant septentrional del Karakorum pertany a Sinkiang, territori xinès, mentre que el vessant meridional pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakorum correspon a la regió del Caixmir, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des del 1947 De l'Himàlaia, sensu stricto, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i es reparteix el vessant meridional entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

Ecologia modifica

 
Una vista des de la cresta superior de Shimla mirant cap al nord vers els cims nevats de l'Himàlaia, visible al fons. Al primer pla, un arbreda de Cedrus deodara

La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té un rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oest a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.

Boscos de les terres baixes modifica

A la plana indogangètica de la base de les muntanyes, una plana al·luvial regada per l'Indus i els rius Ganges-Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. Les zones desèrtiques que caracteritzen aquesta zona ocupen les planes del Pakistan i del Panjab. Més a l'est, es troben les planes tropicals de l'alt Ganges d'Uttarakhand i Uttar Pradesh i els boscos caducifolis humits del baix Ganges, a Bihar i Bengala occidental. Són boscos monsònics, amb arbres caducifolis de secà que perden les fulles durant l'època seca. Els boscos semicaducifolis de la vall del Brahmaputra, més humits, ocupen les planúries d'Assam.

Franja del Terai modifica

Per sobre de la plana al·luvial, hi ha la franja del Terai, una zona de sòls sorrencs i argilosos que en algunes estacions esdevenen aiguamolls. El Terai rep més precipitacions que les planes, i els rius baixants de l'Himàlaia s'alenteixen i s'estenen a la zona del Terai, més plana, dipositant llims fèrtils durant l'estació del monsó i retrocedint durant l'estació seca. El Terai té un mantell freàtic elevat a causa de l'aigua que cau de la zona adjacent. La part central de la franja del Terai està ocupada pels herbassars i les sabanes del Terai-Duar, un mosaic d'herbassars, sabanes i boscos perennes i caducifolis que inclou alguns dels herbassars més alts del món. Aquests herbassars són la llar del rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis).

Franja del Bhabhar modifica

Sobre la franja del Terai, hi ha una zona d'altiplà conegut com el Bhabhar, una zona de sòls porosos i rocosos, compostos de residus que han estat duts pel corrent d'altituds més elevades. El Bhabhar i el Shiwalix baix tenen un clima subtropical. Els boscos conífers subtropicals de l'Himàlaia ocupen l'extrem occidental de la franja subtropical, amb boscos dominats per Pinus roxburghii. La part central de la serralada és la llar dels boscos de flor subtropicals de l'Himàlaia, dominats pel sal (Shorea robusta).

Els turons de Shiwalik modifica

També anomenats turons Churia o Margalla, els monts Sivalik són el terreny més exterior de peus de turons que s'estén a través de la regió de l'Himàlaia, pel Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Consta de moltes subàrees. Els cims es troben entre 600 i 1.200 metres. Els pendents meridionals, més escarpats, formen una zona de falles anomenada Himalayan Frontal Thrust (HFT); els pendents septentrionals són més suaus. Els conglomerats permeables i altres roques permeten que l'aigua de la pluja s'escoli pendent avall cap al Bhabhar i el Terai, i pendent amunt només hi creixen boscos d'arbusts.

Terai interior o valls Dun modifica

Les valls del Terai interior són unes valls obertes al nord dels monts Shivalik o entre les subzones del Shivalik. En són exemples el Dehra Dun a l'Índia i el Chitwan al Nepal.

L'Himàlaia menor modifica

És una serralada prominent d'entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud formada al llarg del Main Boundary Thrust, una zona de falla amb una cara meridional escarpada i pendents septentrionals més suaus. És gairebé contínua excepte a les gorges dels rius. Els rius s'uneixen en forma de canelobre al nord per trencar aquesta serralada per, relativament, pocs llocs.

Terres mitjanes modifica

Una regió muntanyosa d'uns 1.000 metres de mitjana immediatament al nord de la serralada de Mahabharat, que es va elevant al llarg d'uns 100 km fins a uns 4.000 metres d'altitud a la zona de falla del Main Frontal Thrust, on comença el Gran Himàlaia.

  • Boscos de muntanya: a les elevacions mitjanes de la serralada, els boscos subtropicals deixen lloc a una franja de boscos temperats de flor i mixtos, amb els boscos de flor de l'Himàlaia occidental a l'extrem occidental de la serralada, i els boscos de flor de l'Himàlaia oriental a Assam i Arunachal Pradesh. Per sobre dels boscos de flors, són els boscos conífers subalpins de l'Himàlaia occidental i de l'Himàlaia oriental.

Arbustos i prats alpins modifica

Per sobre la línia d'arbres, es troben els prats i matollars alpins de l'Himàlaia nord-occidental, occidental i oriental, que deixen el lloc a la tundra a l'alta serralada de l'Himàlaia. Els prats alpins són l'hàbitat estival de la pantera de les neus (Uncia uncia), una espècie amenaçada.

Principals cims de l'Himàlaia modifica

Cims de més de 8.000 metres modifica

Nom del cim Altres noms o significats Alçada (m.) Alçada (ft.) Primera ascensió Notes
Everest Sagarmatha (nepalès), 'El cap del món'[8]
Chomolangma (tibetà), 'La dea mare de les neus'[8]
8848 29.035.44 1953 Muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal.
K2 Chogo Gangri 8.611 28.251 1954 2a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, al Pakistan.
Kangchenjunga Kangchen Dzö-nga, 'Cinc tresors de les grans neus' 8.586 28.169 1955 3a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal.
Lhotse 'El pic del sud' 8.516 27.940 1956 4a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal, a l'ombra de l'Everest.
Makalu 'El gran negre' 8.462 27.765 1955 5a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Cho Oyu Qowowuyag, 'La dea turquesa' 8.201 26.905 1954 6a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Dhaulagiri 'La muntanya blanca' 8.167 26.764 1960 7a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Manaslu Kutang, 'La muntanya de l'esperit' 8.156 26.758 1956 8a muntanya més alta del món, situada a Gurkha Himal (Nepal).
Nanga Parbat Diamir, 'La muntanya nua' 8.126 26.660 1953 9a muntanya més alta del món, situada a les àrees del nord del Pakistan.
Annapurna 'La dea de la recol·lecció' 8.091 26.545 1950 La 10a més alta. La muntanya més "mortífera" del món, situada al Nepal.
Gasherbrum I 'La muntanya bella' 8.080 26.509 1958 11a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan.
Broad Peak Faichan Kangri 8.047 26.401 1957 12a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan.
Gasherbrum II - 8.035 26.362 1956 13a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, Pakistan.
Shishapangma Xixiabangma, 'Cresta sobre les planes herboses' 8.013 26.289 1964 14a muntanya més alta del món. Situada al Tibet, és la muntanya més alta situada de forma íntegra dins de la Xina.

Altres cims importants modifica

Nom del cim Altres noms o significats Alçada (m.) Alçada (ft.) Primera ascensió Notes
Gyachung Kang desconegut 7.952 26.089 1964 15a muntanya més alta. Situada al Nepal/Tibet, és la muntanya més alta per sota dels 8.000 metres.
Gasherbrum IV - 7.925 26.001 1958 Un cim extremadament tècnic d'ascendir, i el 17è més alt de la Terra, situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan.
Masherbrum desconegut 7.821 25.660 1960 22è cim més alt de la Terra. Situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan.
Nanda Devi 'Dea de la bona fortuna' 7.817 25.645 1936 23è cim més alt de la Terra. Situat a Uttarakhand, i és el cim més alt situat íntegrament dins de l'Índia.
Rakaposhi 'La paret brillant' 7.788 25.551 1958 Un imponent pic situat al Karakorum pakistanès.
Gangkhar Puensum Gankar Punzum, 'Les tres muntanyes germanes' 7.570 24.836 Encara no s'ha escalat mai És la muntanya més alta que encara no ha estat escalada per cap alpinista. Està situada al Regne de Bhutan.
Ama Dablam 'La mare i el seu collar' 6.848 22.467 1961 Considerat per molts com el cim més bell del món. Està situat a Khumbu, Nepal, i domina el tresc cap a l'Everest durant molts quilòmetres.

Toponímia modifica

Els topònims utilitzats per a individualitzar les muntanyes de l'Himàlaia són generalment formats amb radicals de l'idioma nepalès, del tibetà, de turquestà o del sànscrit, combinats moltes vegades de manera híbrida entre si, i solen posseir una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers. En nepalès, himal significa 'muntanya coberta de neu' i es fa servir per a anomenar diverses muntanyes.

Alguns noms són típicament descriptius:

En altres casos, el topònim té una precisa al·lusió religiosa:

Existeixen algunes muntanyes el nom de les quals deriva de la seva posició respecte als altres cims:

Hi ha noms amb significats més diversos:

Religió modifica

 
Monestir de Taktshang, conegut també com el Niu del Tigre
 
Santuari de Vaishno Devi

Diversos llocs de l'Himàlaia tenen un significat religiós important per a les religions hinduista i budista. En l'hinduisme, l'Himàlaia també s'ha personificat com el déu Himavat, el pare del cònjuge de Shiva, Parvati.

Alguns dels punts importants per a la religió de l'Himàlaia són:

A més de la llista anterior, un nombre important de centres budistes tibetans estan situats a l'Himàlaia, incloent-hi la residència del dalai-lama. Hi ha prop de 6.000 monestirs al Tibet.[9] Els musulmans tibetans tenen les seves pròpies mesquites a Lhasa i a Shigatse.[10]

Les següents entitats místiques s'han associat amb l'Himàlaia:

  • El Ieti és una de les criatures més famoses en criptozoologia. És una gran criatura, com un primat, que se suposa que viu a l'Himàlaia. La majoria de científics i experts creuen que les evidències sobre l'existència del Ieti no són prou persuasives, i són el resultat de llegendes, bromes o falta d'identificació de criatures mundanes.
  • Shambhala és una ciutat mística, amb diverses llegendes associades, i és un dels vint-i-quatre reialmes amagats de l'Himàlaia, del budisme Vajrayana.[11] Algunes de les llegendes la consideren com una ciutat real, on es preserven les doctrines secretes del budisme, i altres llegendes creuen que la ciutat no existeix físicament i que únicament pot ser assolida en el reialme mental.

L'Himàlaia en poesia modifica

Himalaya és part de la col·lecció Hunkar de Ramdhari Singh 'Dinkar', que ha estat descrit per la crítica com a "brases ardents a l'ombra d'un tranquil arc de sant Martí".[12] En aquest poema, la grandiositat de l'Himàlaia reflecteix metafòricament Mohandas Gandhi, que, en aquest poema, reflecteix metafòricament Mahatma, a qui invoca a l'acció, deixant el camí de la meditació mística de l'ascètica.[12]

Grans alpinistes de l'Himàlaia modifica

Primeres ascensions als 14 vuit mil[13][14]

Cim Alçada Situació 1a ascensió 1rs alpinistes 1a ascensió hivernal 1r/s alpinistes hivernals Ascensions Morts Taxa de mortalitat Taxa de mortalitat
abans del 1990*
Taxa de mortalitat
després del 1990*
Everest 8848 m Nepal/Xina 29 maig 1953   Edmund Hillary
 Tenzing Norgay
17 febrer 1980
  Krzysztof Wielicki
  Leszek Cichy
3684 210 5.70% 37% 4,4%
K2 8611 m Pakistan/Xina[15] 31 juliol 1954   Achille Compagnoni
  Lino Lacedelli
284 66 23.24% 41% 19,7%
Kangchenjunga 8586 m Nepal/Índia 25 maig 1955   George Band
  Joe Brown
11 gener 1986   Krzysztof Wielicki
  Jerzy Kukuczka
209 40 21.4% 21% 22%
Lhotse 8516 m Nepal/Xina 18 maig 1956   Fritz Luchsinger
  Ernst Reiss
31 Dec 1988   Krzysztof Wielicki 221 11 3.43% 14% 2%
Makalu 8485 m Nepal/Xina 15 maig 1955   Jean Couzy
  Lionel Terray
09 febrer 2009   Simone Moro
  Dennis Urubko
234 26 11.11% 16% 8,5%
Cho Oyu 8188 m Nepal/Xina 19 octubre 1954   Joseph Joechler
  Pasang Dawa Lama
  Herbert Tichy
12 febrer 1985   Maciej Berbeka
  Maciej Pawlikowski
  Jerzy Kukuczka
2668 39 1,46%
Dhaulagiri 8167 m Nepal 13 maig 1960   Kurt Diemberger
  Peter Diener
  Nawang Dorje
  Nima Dorje
  Ernst Forrer
  Albin Schelbert
21 gener 1985   Andrzej Czok
  Jerzy Kukuczka
358 58 16.20% 31% 11%
Manaslu 8163 m Nepal 09 maig 1956   Toshio Imanishi
  Gyalzen Norbu
14 gener 1984   Maciej Berbeka
  Ryszard Gajewski
297 53 17.85% 35.16% 13,42%
Nanga Parbat 8126 m Pakistan 03 juliol 1953   Hermann Buhl 287 64 22.30% 77% 5,5%
Annapurna 8091 m Nepal 03 juny 1950   Maurice Herzog
  Louis Lachenal
03 febrer 1987   Jerzy Kukuczka
  Artur Hajzer
153 58 42.85% 66% 19,7%
Gasherbrum I 8080 m Pakistan/Xina[15] 05 juliol 1958   Andrew Kauffman
  Pete Schoening
265 25 9.43% 15.5% 8,75%
Broad Peak 8051 m Pakistan/Xina[15] 09 juny 1957   Fritz Wintersteller
  Marcus Schmuck
  Kurt Diemberger
  Hermann Buhl
359 19 5.29% 5% 8,6%
Gasherbrum II 8034 m Pakistan/Xina[15] 08 juliol 1956   Fritz Moravec
  Josef Larch
  Hans Willenpart
836 19 2.27% 7.8% 0,44%
Shishapangma 8027 m Xina 02 maig 1964   Hsu Ching
  Chang Chun-yen
  Wang Fu-zhou
  Chen San
  Cheng Tien-liang
  Wu Tsung-yue
  Sodnam Doji
  Migmar Trashi
  Doji
  Yonten
14 gener 2005   Piotr Morawski
  Simone Moro
274 23 8.39% 2% 16,8%

Alpinistes amb els 14 8.000 modifica

Els 10 primers alpinistes a assolir els 14 cims més alts de la Terra són:

Ordre Alpinista Nacionalitat Any
1 Reinhold Messner   Itàlia 1986
2 Jerzy Kukuczka   Polònia 1987
3 Erhard Loretan   Suïssa 1995
4 Carlos Carsolio   Mèxic 1996
5 Kryzysztof Wielicki   Polònia 1996
6 Juan Oiarzabal   País Basc 1999
7 Sergio Martini   Itàlia 2000
8 Park Young   Corea del Sud 2001
9 Um Hong   Corea del Sud 2001
10 Alberto Iñurrategi   País Basc 2002

Pel que fa als alpinistes catalans, Òscar Cadiach amb 13 cims (i 2 repeticions) és el que n'ha assolit més, seguit per Juanjo Garra i Ferran Latorre, amb 10 vuit mil cadascú.[16]

L'any 2020, el banyolí Sergi Unanue i el barceloní Dani Benedicto es convertiren en les persones més joves del món a travessar l'Himàlaia a peu després d'haver caminat 1.700 quilòmetres amb 175.000 metres de desnivell acumulat en 99 dies sense assistència.[17]

Documentals de l'Himàlaia modifica

Vegeu també modifica

Imatges modifica

Mosaic de l'Himàlaia fet el 2004 amb el Makalu i l'Everest, realitzada des de l'Expedició 8 de l'Estació Espacial Internacional

Referències modifica

  1. «Himàlaia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. L'Himàlaia a esadir.cat
  3. Himalaia : “*-Himalaya(s) – l'Himalaia (pronunciat com a paraula plana, alternativa a la pronúncia normativa esdrúixola preconitzada per en Coromines [LleuresC, p. 58] i adoptada sense discussió fins i tot per l'ésAdir; en anglès, sempre més laxes, accepten totes dues pronúncies; la més espontània en català, en tot cas, és com a paraula plana, per més que el terme compost sànscrit tingui llarga la primera vocal de la segona part del compost [ālaia]; i crec que la pronúncia com a paraula esdrúixola és violenta en català per la composició vocàlica de les dues síl·labes següents [totes les paraules que trobo acabades en –aia són planes: Laia, talaia, bavaia, palaia, baia, atzagaia, papaia, i Himalaia en seria una més per fer rima]; a més a més, posats a ser rigorosos, la pronúncia tant en sànscrit com en anglès és amb hac aspirada, i si es respectés en cat. s'hauria d'escriure “el Himàlaia”) (Al seu Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València 1990/2012 10, en Josep Lacreu inclou “Himalaia” com a admissible)”
  4. Doug Scott; Alex MacIntyre Shishapangma: The alpine-style first ascent of the South-West Face. Vertebrate Publishing, 10 abril 2014, p. 231–. ISBN 978-1-910240-06-9. 
  5. Antoni de Montserrat; Ramón Sala Embajador en la corte del Gran Mongol: viajes de un jesuita catalán del siglo XVI por la India, Paquistán, Afganistán y el Himalaya. Editorial Milenio, 2006. ISBN 978-84-9743-175-0. 
  6. Wessels, C. Early Jesuit travellers in Central Asia 1603-1721 (en anglès). Asian Educational Services, 1997. ISBN 81-206-0741-4. 
  7. [enllaç sense format] http://www.nuvol.com/opinio/hi-soc-a-temps
  8. 8,0 8,1 «Edelweiss trekking, mountaineering, rafting, safari cultural and pilgrimage tours in Nepal». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 23 abril 2009].
  9. Tibetan monks: A controlled life. BBC News. March 20, 2008.
  10. Mosques in Lhasa, Tibet. People's Daily Online. October 27, 2005.
  11. Levine, Norma. Blessing Power of the Buddhas: Sacred Objects, Secret Lands. Element Books, 1993, p. 132. ISBN 1-85230-305-0. 
  12. 12,0 12,1 George (ed.), K.M.. Sahitya Akademi. Modern Indian Literature, an Anthology (en anglès), 1992. ISBN 9788172013240. 
  13. Geographical facts and first ascents information of the Main 8000ers http://www.8000ers.com/cms/en/8000ers-mainmenu-205.html
  14. [enllaç sense format] http://www.8000ers.com/cms/download.html?func=startdown&id=184 Complete ascent - fatalities statistics of all 14 main 8000ers
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Els cims del K2, Gasherbrum I, Gasherbrum II i Broad Peak són a la frontera entre el Pakistan i la Xina al llarg del Karakorum. La majoria d'ascencions a aquests cims es fan via Pakistan, amb algunes ascensions des de la Xina.
  16. «FEEC - Cims de més de 8.000 metres». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 25 juny 2009].
  17. «Dos joves catalans travessen a peu l'Himàlaia sense ajuda». CCMA, 06-02-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himàlaia