Annapurna

sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55 km

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55 km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, o Annapurna Est, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

Plantilla:Infotaula indretAnnapurna
(ne) अन्नपुर्ण Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Gandaki (Nepal) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 35′ 46″ N, 83° 49′ 13″ E / 28.5961°N,83.8203°E / 28.5961; 83.8203
SerraladaHimàlaia Modifica el valor a Wikidata
Format per
Característiques
Altitud8.091 m
7.756 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.984 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament34 km Modifica el valor a Wikidata
Punt més altAnnapurna I Modifica el valor a Wikidata  (8.091 m Modifica el valor a Wikidata)
Història
Cronologia
3 juny 1950 primer ascens, ⇒ Maurice Herzog, Louis Lachenal Modifica el valor a Wikidata

L'Annapurna fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida.[1] Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.[2]

L'Annapurna Est fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El massís de l'Annapurna culmina en l'anomenat Annapurna I o simplement Annapurna de 8.091 m d'alçada, L'Annapurna Central (8.051 m) i l'Annapurna Est (des dels 8.026 m del 1950 i després d'algunes mesures ara es de 8.012 m,) constitueixen les altres dues cimeres d'aquest massís que superen els 8.000 m d'alçada, però es tracta en ambdós casos de cims secundaris.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors:

Ascensions

modifica

Primera ascensió a l'Annapurna Principal 8.091 m

modifica

El 30 de març sortiren de París. Després de setmanes reconeixent el terreny finalment s'acabà decidint que la cara nord era la més idònia per a l'ascens. Van escollir una via a través de la Glacera de la Falç (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Després de muntar cinc camps d'alçada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difícil i llarga per culpa de la boira que se'ls tirà al damunt i els símptomes de congelació a mans i peus que patiren ambdós.

Altres ascensions als cims de l'Annapurna

modifica

Els altres cims

modifica
  • L'Annapurna II (7.937 m) fou assolit per primera vegada el 1960 per un equip britànic, indi i nepalès, dirigit per Jimmy Roberts. És un cim isolat i allunyat 30 km del cim principal, per la qual cosa té consideració de muntanya i no cim secundari.
  • Annapurna III (7.555 m) fou escalat el 1961 per una expedició índia encapçalada per Mohan Kohli, per la cara nord-est.
  • Annapurna IV (7.525 m), proper a l'Annapurna II, fou assolit el 1955 per una expedició alemanya liderada per Heinz Steinmetz.
  • El Gangapurna (7.455 m) fou assolit per primera vegada el 1965 per una expedició alemanya encapçalada per Günther Hauser.
  • L'Annapurna Sud fou assolit el 1964 per una expedició japonesa.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.242-252. ISBN 0300164203. 
  2. Ramis, Sergi «La conquesta de l'Annapurna». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 61. ISSN: 1695-2014.
  3. «www.feec.org». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 16 setembre 2007].

Bibliografia

modifica
  • Al filo de lo Imposible. Annapurna. Madrid: TVE, 2000 (vídeo)
  • HERZOG, M. Annapurna: primer 8.000. Barcelona: Ed.Juventud, 1953
  • LACHENAL, L. Cuadernos del vértigo. Madrid: Ed.Desnivel, 2001
  • LAFAILLE, J.C. Prisionero del Annapurna . Madrid: Ed.Desnivel, 2005
  • MESSNER, R. Annapurna. 50 años de expediciones a la zona de la muerte. Madrid: Ed.Desnivell, 2000
  • PONS, J. Annapurna Est. Un 8.000 verge. Barcelona: Ed.Juventud, 1976
  • SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001

Enllaços externs

modifica