- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1877 - Alacant: Luis Foglietti Alberola, compositor de sarsuela valencià (m. 1918).
- 1878 - Barcelona: Feliu Elias i Bracons, àlies Apa i Joan Sacs, dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català.
- 1880 - Barcelona: Jaume Pahissa i Jo, compositor i director d'orquestra català (m. 1969).
- 1919
- 1927 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (m. 2015).
- 1936 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Ricard Masó i Llunes, geògraf, aparellador, polític i activista cultural (m. 2015).
- 1937 - Boíː Lourdes Beneria i Farré, economista catalana, catedràtica emèrita, pionera de l'economia feminista.[3]
- 1940 - Ferreries, Menorcaː Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (m. 1991).[4]
- 1969 - Barcelona: Susanna Griso i Raventós, periodista i presentadora de televisió catalana.
- 1980 - Artà, Mallorcaː Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina.[5]
- 1996 - La Vall d'Uixó, Plana Baixa): Sara Sorribes Tormo, jugadora de tennis valenciana.[6]
- Resta del món
- 1715 - Dijon (França): Michel Benoist, missioner jesuïta a la Xina (m. 1774).[7]
- 1741 - Cadis (Espanya): José Cadalso, escriptor i militar (m. 1782)
- 1790 - Noruega: Waldemar Thrane, compositor, violinista i director d'orquestra noruec.
- 1859 - París (França): Henry Louis Le Châtelier, químic francès (m. 1936).[8]
- 1871 - Ucraïna: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
- 1883 - Friburg de Brisgòvia (Alemanya): Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1931 (m.1970).
- 1895 - Lobos, Província de Buenos Aires: Juan Domingo Perón, polític i militar argentí (m. 1974).
- 1899 - Odessa, Imperi Rus: Yaakov Dori, primer cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel el 1948 (m. 1973).
- 1905 - Buenos Aires, República Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí.
- 1910 - París (França): Paulette Dubost, actriu francesa (m. 2011).[9]
- 1917 - Newton-le-Willowa, Lancashire (Anglaterra): Rodney Robert Porter, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 (m. 1985).
- 1918 - Lemvig (Dinamarca): Jens Christian Skou, químic danès, Premi Nobel de Química de l'any 1997.
- 1930 - Tòquio (Japó): Tōru Takemitsu, compositor japonès (m. 1996).
- 1943 - Columbus, Ohio (EUA): R.L. Stine, escriptor estatunidenc
- 1948 - Queens, Nova York (EUA): Johnny Ramone, guitarrista i compositor nord-americà, conegut sobretot per ser guitarrista del grup punk The Ramones (m. 2004).[10]
- 1949 - Manhattan, Nova York (EUA): Sigourney Weaver, actriu i productora estatunidenca.[11]
- 1927 - Bahía Blanca (Argentina): César Milstein, bioquímic argentí, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984 (m. 2002).
- 1941 - Greenville, Carolina del Sud (EUA): Jesse Jackson, activista pels drets civils, pastor baptista i polític estatunidenc.[12]
- 1958 - Ixelles, Bèlgicaː Ursula von der Leyen, metgessa i política alemanya, Presidenta de la Comissió Europea.[13]
- 1966 - Lahr, Alemanyaː Tabea Zimmermann, intèrpret de viola alemanya.[14]
- 1970 - Cambridge (Massachusetts), EUA: Matt Damon, actor i guionista estatunidenc.[15]
- 1987 - Yokohama, Japó: Yuichi Nakamura, actor japonès.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1439 - Dijon, França: Claus de Werve, escultor holandés (n. cap a 1380).[16]
- 1469 - Spoleto, Itàlia: Filippo Lippi, pintor italià del Quattrocento (segle xv).(n. 1406).[17]
- 1699 - Pall Mall, Anglaterraː Mary Beale, pintora anglesa, retratista, considerada la primera dona pintora professional (n. 1633).[18]
- 1754 - Lisboa, Regne de Portugal: Henry Fielding, escriptor satíric anglès (n. 1707).[19]
- 1768 - París (França): Pierre-Simon Fournier, tipògraf francès (n. 1712).[20]
- 1793 :
- 1826 - Parísː Marie-Guillemine Benoist, pintora francesa d'estil neoclàssic, que conreà també pintura històrica i de gènere (n. 1768).[23]
- 1869 - Concord, Massachusetts, EUA: Franklin Pierce, militar i 14è president dels EUA (n. 1804)[24]
- 1893 - Montcresson, Loiret (França): Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer president de la República francesa (n. 1808).[25]
- 1895 - Oosterbeek, Renkumː Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (n. 1814).[26]
- 1904 - Edimburg, Escòciaː Isabella Bird, exploradora, escriptora, fotògrafa i naturalista anglesa del s. XIX (n. 1831).[27]
- 1914 - Olot, La Garrotxa: Josep Berga i Boix, pintor català paisatgista, fundador de l'Escola d'Olot de Pintura.
- 1932 - Cracòvia, Kazimiera Bujwidowa, feminista polonesa, defensora del dret de les noies a estudiar (n. 1867).[28]
- 1941 - Chicago, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (n. 1900).[29]
- 1945 - Zuric, Suïssa: Felix Salten, escriptor austríac, autor del llibre infantil Bambi, una vida al bosc i de la novel·la eròtica Josefine Mutzenbacher (n. 1869).[30]
- 1953, Preston, Lancashire, Anglaterra: Kathleen Ferrier, contralt britànica (n. 1912).[31]
- 1963 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Remedios Varo, pintora surrealista mexicana, d'origen català.[32]
- 1967 - Westmisnter, Londres (Anglaterra): Clement Attlee , polític britànic, membre del Partit Laborista i primer ministre del Regne Unit entre 1945 i 1951.(n. 1883).[33]
- 1982 - Londres (Anglaterra): Philip Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic anglès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1959 (n. 1889)
- 1992 - Unkel (Alemanya): Willy Brandt, polític alemany (n. 1913).[34]
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «Great Chicago Fire | Cause, Deaths, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Teresa Pàmies i Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Lourdes Benería» (en castellà). Bellaterra Edicions. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ «Carrer Maria Àngels Cardona i Florit». Poble de Ferreries, 05-07-2021. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Mª Antònia Massanet: “La poesia és una descàrrega d’adrenalina en vena”». Personatges IB, 24-07-2014. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «Sara Sorribes». [Consulta: 26 febrer 2015].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jesuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Biblioteca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henry Louis Le Chatelier» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paulette Dubost» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Johnny Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Sigourney Weaver Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Jesse Jackson». Britannica Online. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Biography of the Candidate for President» (en anglès). European Commission. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Tabea Zimmermann» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Matt Damon | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Discover sculptor Claux de Werve» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «LIPPI, Filippo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Beale, Mary, 1633–1699» (en anglès). Art UK. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ «Henry Fielding | English author» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Simon Fournier dit le Jeune» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «John Hancock | Biography, Education, Declaration of Independence, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Marie-Guillemine Benoist» (en anglès). WikiArt. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Franklin Pierce | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Edme Patrice Maurice comte de Mac-Mahon duc de Magenta» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Viajar como terapia, Isabella Bird (1831-1904)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Dobrochna, Kalwa. «Bujwidowa, Kazimiera (1867-1932)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 85-88. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Siegmund Salzmann dit Felix Salten» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Kathleen Ferrier - Biografía». Decca Classics. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Clement Attlee | Biography, Accomplishments, & Welfare State» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Willy Brandt | German statesman» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
