Banyoles

municipi de Catalunya, capital del Pla de l'Estany

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBanyoles
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 07′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E / 42.119444444444°N,2.7663888888889°E / 42.119444444444; 2.7663888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaPla de l'Estany Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalBanyoles Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població20.506 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.847,39 hab./km²)
Llars245 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBanyolí, banyolina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície11,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud172 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiquel Noguer i Planas (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17820 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17015 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170157 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbanyoles.cat Modifica el valor a Wikidata

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

Història modifica

Està documentat al segle ix com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany».[1]

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. Va obtenir una certa autonomia municipal l'abril de 1303 en un arbitratge d'Eimeric d'Usall. Malgrat això, Banyoles no es va deslliurar dels "mals usos" definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del mateix Eimeric d'Usall.

Malgrat això va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l'abat fins a la desamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.

A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi (hospital militar, aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives (afusellaments de detinguts de dretes) i dels vencedors franquistes (afusellament i empresonament de persones d'esquerres).

  • L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Esportiu Banyoles.
  • L'any 1965 va ser ciutat pubilla, missatge de Caterina Albert i Paradís.
  • L'11 de setembre de 1989 va haver-hi un atac amb explosius de Terra Lliure contra la Guàrdia Civil. Dos guàrdies civils resultaren ferits de consideració. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguració de l'Estadi Olímpic.
  • L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de rem. El 29 de juny d'aquest any, Terra Lliure atemptà amb explosius contra l'Oficina Olímpica de Banyoles.
  • L'any 1998, el naufragi del vaixell turístic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos.
  • L'any 2004 va ser la seu del campionat del món de rem.[2] El mateix any, també va ser capital de la cultura catalana.
  • L'any 2006 s'hi crea un nou club de futbol, l'Atlètic Club Banyoles.
  • L'any 2008 es torna a fundar L'associació Kayak Banyoles després de cinc anys desapareguda.
  • L'any 2008 i 2009 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
  • L'any 2009 va ser seu de la Copa del Món de rem a la seua primera edició i el 2010 de la Copa del Món de piragüisme de Marató
  • L'any 2010 s'hi crea un nou club de rugbi, el Rugbi Banyoles
  • L'any 2017 Banyoles és el municipi amb més percentatge de vots favorable el Sí en el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb un 96,3 % i un 2,1 % el No.
 
Plaça Major de Banyoles

Segons un estudi realitzat el 2011 per la Universitat d'Oviedo, Banyoles és el municipi català on es viu millor i el setè en l'Estat espanyol. En aquest estudi s'han valorat aspectes com el consum, els serveis socials, l'habitatge, el transport, el medi ambient, el mercat de treball, la salut, la cultura i l'oci, l'educació i la seguretat. L'estudi ha tengut en compte les 643 localitats amb més de 10.000 habitants i s'ha fet amb dades de 2001, ja que són les més recents que hi ha disponibles.[3] Banyoles ocupa el lloc 24 per darrere d'altres localitats catalanes com Ripoll, Olot, Sant Cugat del Vallès i Torelló.[4]

Geografia modifica

  • Llista de topònims de Banyoles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Banyoles està situada a l'extrem nord-oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud, que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.

Clima modifica

El clima de Banyoles és típicament mediterrani, entre les tendències més acusades de l'atlàntica de la Garrotxa i la més humida del Gironès. La temperatura mitjana interanual és de 14,9 °C i la pluviositat és força abundant, amb un índex anual que sol oscil·lar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm.

Els vents dominants són els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, més notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles són molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les ràfegues de vent s'associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment).

Els elements geogràfics del voltant tenen una importància bàsica en les variacions climàtiques de la ciutat: la serralada de Rocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, la Mare de Déu del Mont empara pel nord-oest i la disposició de la plana comarcal compensa i suavitza el clima.

Demografia modifica

Entitat de població Habitants
Banyoles 18.951
Lió 28
El Mas Usall 35
els Pins 60
Puigpalter de Baix 20
Mas Riera 17
Puigpalter de Dalt 48
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
172 154 245 845 3.504 4.956 4.668 5.021 5.103 5.494

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.471 5.947 6.338 6.672 8.075 10.023 12.378 13.490 13.808 13.808

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
14.395 14.748 15.084 15.796 16.423 17.309 17.917 18.780 19.341
19.343

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
19.239
19.615
20.053
20.187 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 
 
Plaça Major, en una imatge de tombant segle xix.

Política modifica

 
Miquel Noguer i Planas (2013)

L'actual batlle és Miquel Noguer, de Junts per Catalunya.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Salvador Juncà i Busquets ERC 19/04/1979
1983 - 1987 Pere Hernández CiU 28/05/1983
1987 - 1991 Pere Hernández CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Joan Solana Figueras Plataforma Progresista 15/06/1991
1995 - 1999 Joan Solana Figueras Plataforma Progresista 17/06/1995
1999 - 2003 Pere Bosch Cuenca ERC 03/07/1999
2003 - 2007 Pere Bosch Cuenca ERC 14/06/2003
2007 - 2011 Miquel Noguer i Planas CiU 16/06/2007
2011 - 2015 Miquel Noguer i Planas CiU 11/06/2011
2015 - 2019 Miquel Noguer i Planas CDC - PDeCAT 13/06/2015
2019 - 2023 Miquel Noguer i Planas JUNTS 15/06/2019
Des del 2023 Miquel Noguer i Planas JUNTS 17/06/2023

Referèndums i consultes modifica

12 març 1986 - Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN[5] modifica

Pregunta: Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?

Cens Vots Abstenció Nuls
9.759 5.925 3.834 65
Vots %
1.948 33,25 %
No 3.417 58,31 %
Blanc 495 8,44 %

20 febrer 2005 - Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya[5] modifica

Pregunta: Aprova vostè el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa?

Cens Vots Abstenció Nuls
11.606 5.113 6.493 49
Vots %
2.380 47,00 %
No 2196 43,37 %
Blanc 488 9,63 %

18 juny 2006 - Referèndum estatutari a Catalunya de 2006 [6] modifica

Pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?»

Cens Vots Abstenció Nuls
11.535 6.431 5.104 100
Vots %
4.672 73,80 %
No 1.237 19,54 %
Blanc 422 6,66 %

9 novembre 2014 - Consulta sobre la independència de Catalunya [7] modifica

Pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

Cens Vots Abstenció Nuls Blanc
12.590 8.558 4.032 102 42
Vots %
Sí - Sí 7.943 92,81 %
Sí - No 291 3,40 %
No 92 1,08 %
Sí - Blanc 88 1,03 %

1 octubre 2017 - Referèndum sobre la independència de Catalunya [8] modifica

Pregunta: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

Vots %
6.775 96,3 %
No 151 2,10 %
Blanc 78 1,10 %
Nul 30 0,40 %

Llocs d'interès modifica

Fonts modifica

Una mica més de la meitat de les fonts de Banyoles són urbanes. Actualment, l'aigua prové de l'Estany un cop s'ha potabilitzat. Però fins a la dècada del 1970 era canalitzada des de la deu de la Rajoleria. La font Pudosa és la font natural més emblemàtica. I la font de Can Puig destaca pel seu conjunt de vivers i basses.[10]

Entitats modifica

Clubs esportius modifica

Relació parcial de clubs esportius de Banyoles:[11]

Mitjans de comunicació modifica

Banyoles disposa d'una varietat de mitjans de comunicació:[12]

  • Banyoles Televisió[13] És un canal de televisió privat que emet des de la ciutat de Banyoles a les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany. La programació del canal és local i generalista, íntegrament en català i basada en la producció pròpia. Té una mitjana de 8.400 espectadors diaris.
  • Ràdio Banyoles[14]
  • Revista de Banyoles
  • L'Ham
  • Els colors
  • El mirador

Grups de música modifica

Altres modifica

Entre altres entitats hi trobem:[11]

Agermanaments modifica

Actualment, Banyoles està agermanada amb tres ciutats:

Fills i filles il·lustres modifica

Vegeu la categoria: Banyolins

Referències modifica

  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 28. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  2. «2004 World Rowing Championships». International Rowing Federation. [Consulta: 18 març 2016].
  3. ACN «Banyoles es el municipio catalán donde se vive mejor» (en castellà). La Vanguardia.
  4. Estéban, Ramon «Doncs sí, resulta que a Banyoles s'hi viu bé». El Punt Avui, pàg. 12. «Un estudi assenyala la capital del Pla de l'Estany com la que té més qualitat de vida del nostre país, d'entre les de més de 10.000 habitants»
  5. 5,0 5,1 «Idescat. Referèndums». [Consulta: 27 octubre 2017].
  6. «ELMUNDO.ES | RESULTADOS REFERENDUM ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE CATALUÑA 2006». [Consulta: 27 octubre 2017].
  7. Avui, El Punt. «El Punt Avui - Resultats de les eleccions Consulta 9N - Banyoles». [Consulta: 27 octubre 2017].
  8. «Consulta aquí los resultados del referéndum en Banyoles» (en castellà). La Vanguardia.
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 18. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. Enric Estragués Estrems; Gabriel Estragués Roura. Les fonts del Pla de l'Estany. Girona: Rigau Editors, 2014. ISBN 978-84-616-8642-1 [Consulta: 1r setembre 2015]. 
  11. 11,0 11,1 «Guia d'entitats». Ajuntament de Banyoles. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2015. [Consulta: 19 octubre 2015].
  12. «Mitjans de comunicació». Ajuntament de Banyoles. Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 26 octubre 2015].
  13. «Neix Banyoles Televisió, un nou canal de proximitat al Pla de l'Estany». Diari Ara. [Consulta: 26 octubre 2015].
  14. «Ràdio Banyoles». Ajuntament de Banyoles. Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 26 octubre 2015].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica