Viquipèdia

Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN

El dimecres, 12 de març de 1986 se celebrà a l'estat espanyol un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982.[1] Fou convocat pel govern presidit per Felipe González i hi foren cridats els espanyols majors de 18 anys, als quals se'ls presentava una papereta amb el següent text i pregunta:

Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
 ← 1978 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya Modifica el valor a Wikidata  → 
Data12 març 1986 Modifica el valor a Wikidata
Tipusreferèndum Modifica el valor a Wikidata
«Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?» Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat29.024.494 Modifica el valor a Wikidata
17.246.458
   59.42٪
Nombre de vots vàlids17.246.452    Nombre de vots en blanc 1.127.673   Nombre de vots nuls 191.849
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Sí
9.054.509   52.5٪
Guanyador
No
6.872.421   39.85٪
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
« El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:
  • 1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
  • 2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?[2]

»

La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, conforme a l'article 92 de la Constitució Espanyola. El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no". El "no" va triomfar en totes les províncies de les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra, el País Basc i a la província de Las Palmas, a Canàries. La participació va ser del 59,4%.

El president de la plataforma cívica que propugnava el «no» a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN fou l'escriptor Antonio Gala.[3]

Controvèrsia modifica

 
Cartell d'Unitat del Poble Valencià a favor del No.

Un dels motius pels quals aquest referèndum va resultar polèmic va ser el fet que el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern, usant l'eslògan "OTAN, d'entrada no". En el referèndum va proposar el sí. D'altra banda, Coalició Popular, que sempre havia estat partidària de l'entrada a l'OTAN, va recomanar l'abstenció en el referèndum.

Un altre dels motius va ser la redacció de la pregunta, la qual molts van considerar tendenciosa per encaminar als ciutadans cap al "sí".

Pregunta modifica

La pregunta formulada als votants va ser la següent:

« El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya mantingui la permanència a l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència se situï en els següents termes:
  • 1.º La participació d'Espanya a l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
  • 2.º Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3.º Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya pertànyer a l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la nació?[4]

»

Resultats modifica

  • Cens: 29.024.494 electors
  • Vots comptabilitzats: 17.246.458 votants (59,42%)
  • Vots a favor: 9.054.509 (52,5%)
  • Vots en contra: 6.872.421 (39,8%)
  • Vots en blanc: 1.127.673 (6,54%)
  • Vots nuls: 191.855 (1,11%)

Resultats per comunitat autònoma modifica

Percentatge modificat, un cop eliminat el vot en blanc.

Comunitat autònoma Cens Participació  1 Sí  N No
Vots % Vots %
Andalusia 4.810.221 61,55% 1.868.623 67,38 904.635 32,62
Aragó 952.361 60,17% 318.640 61,72 197.608 38,28
Astúries 907.599 56,36% 273.074 57,28 203.622 42,72
Cantàbria 402.339 59,64% 140.251 63,96 79.031 36,04
Castella i Lleó 2.071.409 56,44% 627.633 61,54 392.251 38,46
Castella-La Manxa 1.283.563 58,30% 451.729 68,42 208.484 31,58
Catalunya 4.614.731 62,80% 1.263.416 46,28 1.466.639 53,72
Comunitat de Madrid 3.591.044 60,91% 1.135.636 56,77 864.700 43,23
Extremadura 823.281 61,96% 305.219 65,79 158.723 34,21
Galícia 2.220.686 38,51% 465.103 59,10 321.809 40,90
Illes Balears 524.710 52,03% 151.881 61,11 96.663 38,89
Illes Canàries 1.003.385 55,39% 242.015 46,31 280.639 53,69
La Rioja 202.523 59,97% 69.405 63,92 39.174 36,08
Múrcia 723.287 61,39% 254.572 62,08 155.469 37,92
Navarra 396.841 62,64% 99.815 43,28 130.828 56,72
País Basc 1.644.108 65,41% 336.518 32,45 700.539 67,55
País Valencià 2.776.354 66,33% 1.027.648 60,73 664.465 39,27
Total 29.024.494 59,42% 9.054.509 56,85 6.872.421 43,15

Font: Ministeri de l'Interior[5]

Resultats per províncies dels Països Catalans modifica

Percentatge modificat, un cop eliminat el vot en blanc.

Cens Votants % Participació Vots Sí % Vots No %
Alacant 863.067 557.072 65% 342.336 67% 171.441 33%
Balears 524.710 273.021 52% 151.881 61% 96.663 39%
Barcelona 3.558.565 2.290.385 64% 1.006.947 46% 1.160.341 54%
Castelló 336.231 220.107 65% 120.998 62% 75.551 38%
Girona 369.485 221.805 60% 87.078 43% 117.385 57%
Lleida 281.747 150.300 53% 62.729 45% 76.167 55%
Tarragona 404.934 235.622 58% 106.662 49% 112.746 51%
València 1.577.056 1.064.469 67% 564.314 57% 417.473 43%
Total* 7.915.795 5.012.781 63% 2.442.945 52% 2.227.767 48%

*(Sense incloure la Franja)

Referències modifica

  1. ↑ «Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)» (en castellà). Ministeri de Defensa d'Espanya. Arxivat de l'original el 2010-09-29. [Consulta: 3 desembre 2013].
  2. ↑ «Real Decreto 214/1986, de 6 de febrero, por el que se somete a referéndum de la Nación la decisión política del Gobierno en relación con la Alianza Atlántica» (en castellà). Boletín Oficial del Estado de España, 06-02-1986.
  3. ↑ Françoise Dubosquet Lairys, «Intelectual y prensa: Antonio Gala y El Independiente», Institut Cervantes (en castellà).
  4. ↑ Boletín Oficial del Estado de España - Reial Decret 214/1986, del 6 de febrer
  5. ↑ «REFERÉNDUM / MARZO 1986» (en castellà). [Consulta: 24 març 2017].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Referèndum_sobre_la_permanència_d%27Espanya_a_l%27OTAN&oldid=30707676»