Obre el menú principal

Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN

El dimecres, 12 de març de 1986 se celebrà a l'estat espanyol un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982.[1] Fou convocat pel govern presidit per Felipe González i hi foren cridats els espanyols majors de 18 anys, als quals se'ls presentava una papereta amb el següent text i pregunta:

Infotaula de referèndum Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?
Data Dimecres, 12 de març de 1986
Lloc Espanya
Resultats
Núm. vots Percentatge
9.054.509 53,09%
No 6.872.421 40,3%
En blanc 1.127.673 6,61%
Vàlids 17.054.603 98,89%
Invàlids 191.855 1,11%
Total 17.246.458 100,00%
Electorat 29.024.494
Participació 59,42%
Resultats per províncies
Mapa del Referéndum de España de 1986.png
  • Majoria del «sí»
  • Majoria del «no»
  • Cronologia
    1978
    Flag of Spain.svg
    2005
    Modifica les dades a Wikidata
    « El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:
    • 1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
    • 2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
    • 3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

    Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?[2]

    »

    La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, conforme a l'article 92 de la Constitució Espanyola. El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no". El "no" va triomfar en totes les províncies de les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra, el País Basc i a la província de Las Palmas, a Canàries. La participació va ser del 59,4%.

    El president de la plataforma cívica que propugnava el «no» a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN fou l'escriptor Antonio Gala.[3]

    ControvèrsiaModifica

     
    Cartell d'Unitat del Poble Valencià a favor del No.

    Un dels motius pels quals aquest referèndum va resultar polèmic va ser el fet que el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern, usant l'eslògan "OTAN, d'entrada no". En el referèndum va proposar el sí. D'altra banda, Coalició Popular, que sempre havia estat partidària de l'entrada a l'OTAN, va recomanar l'abstenció en el referèndum.

    Un altre dels motius va ser la redacció de la pregunta, la qual molts van considerar tendenciosa per encaminar als ciutadans cap al "sí".

    PreguntaModifica

    La pregunta formulada als votants va ser la següent:

    « El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya mantingui la permanència a l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència se situï en els següents termes:
    • 1.º La participació d'Espanya a l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
    • 2.º Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
    • 3.º Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

    Considera convenient per a Espanya pertànyer a l'Aliança Atlàntica en els termes acordats per el Govern de la nació?[4]

    »

    ResultatsModifica

    • Cens: 29.024.494 electors
    • Vots comptabilitzats: 17.246.458 votants (59,42%)
    • Vots a favor: 9.054.509 (52,5%)
    • Vots en contra: 6.872.421 (39,8%)
    • Vots en blanc: 1.127.673 (2,01%)
    • Vots nuls: 191.855 (1,09%)

    Resultats per comunitat autònomaModifica

    Percentatge modificat, un cop eliminat el vot en blanc.

    Comunitat autònoma Cens Participació  1  N No
    Vots % Vots %
    Andalusia 4.810.221 61,55% 1.868.623 67,38 904.635 32,62
    Aragó 952.361 60,17% 318.640 61,72 197.608 38,28
    Astúries 907.599 56,36% 273.074 57,28 203.622 42,72
    Cantàbria 402.339 59,64% 140.251 63,96 79.031 36,04
    Castella i Lleó 2.071.409 56,44% 627.633 61,54 392.251 38,46
    Castella-La Manxa 1.283.563 58,30% 451.729 68,42 208.484 31,58
    Catalunya 4.614.731 62,80% 1.263.416 46,28 1.466.639 53,72
    Comunitat de Madrid 3.591.044 60,91% 1.135.636 56,77 864.700 43,23
    Extremadura 823.281 61,96% 305.219 65,79 158.723 34,21
    Galícia 2.220.686 38,51% 465.103 59,10 321.809 40,90
    Illes Balears 524.710 52,03% 151.881 61,11 96.663 38,89
    Illes Canàries 1.003.385 55,39% 242.015 46,31 280.639 53,69
    La Rioja 202.523 59,97% 69.405 63,92 39.174 36,08
    Múrcia 723.287 61,39% 254.572 62,08 155.469 37,92
    Navarra 396.841 62,64% 99.815 43,28 130.828 56,72
    País Basc 1.644.108 65,41% 336.518 32,45 700.539 67,55
    País Valencià 2.776.354 66,33% 1.027.648 60,73 664.465 39,27
    Total 29.024.494 59,42% 9.054.509 56,85 6.872.421 43,15

    Font: Ministeri de l'Interior[5]

    ReferènciesModifica

    Enllaços externsModifica