Obre el menú principal

Província de Barcelona

província de Catalunya

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants, sent la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.[1][2] El govern provincial és la Diputació de Barcelona amb seu a l'edifici Casa Serra a la rambla de Catalunya de Barcelona.

Infotaula de geografia políticaProvíncia de Barcelona
Bandera de Província de Barcelona Escut de Província de Barcelona
escut de la Diputació de Barcelona
PiC-Serra-rb.catalunya-1340-01.jpg

Localització
Barcelona in Spain (plus Canarias).svg
41° 27′ 00″ N, 2° 05′ 00″ E / 41.45°N,2.0833333333333°E / 41.45; 2.0833333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya

Capital Barcelona
Població
Total 5.663.284 (2019)
• Densitat 732,98 hab/km²
Gentilici barceloní, barcelonina
Geografia
Superfície 7.726,36 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Punt més alt tosa d'Alp  (2.587 m)
Punt més baix nivell del mar  (0 m)
Limita amb
Organització política
• President Marc Castells i Berzosa (2018)
Identificador descriptiu
Codi postal 08
Fus horari UTC+01:00
ISO 3166-2 ES-B
Codi NUTS ES511
Codi de municipi INE 08
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

 
Escut no oficial de la província

La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Pierre François Charles Augereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.

En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.

El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.

El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1936 al 1939 substituïda per regions/vegueries.

FuturModifica

Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Barcelona sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Barcelona i el de la Catalunya Central, o bé tres, incloent-hi la vegueria de l'Alt Ter.[3]

TerritoriModifica

MunicipisModifica

Els vint-i-un municipis més habitats de la província són els següents (2016):

  1. Barcelona (1.608.746 hab.)
  2. L'Hospitalet de Llobregat (254.804 hab.)
  3. Badalona (215.634 hab.)
  4. Terrassa (215.121 hab.)
  5. Sabadell (208.246 hab.)
  6. Mataró (125.517 hab.)
  7. Santa Coloma de Gramenet (117.153 hab.)
  8. Sant Cugat del Vallès (88.921 hab.)
  9. Cornellà de Llobregat (86.072 hab.)
  10. Sant Boi de Llobregat (82.402 hab.)
  11. Rubí (75.167 hab.)
  12. Manresa (74.752 hab.)
  13. Vilanova i la Geltrú (65.972 hab.)
  14. Viladecans (65.779 hab.)
  15. Castelldefels (64.892 hab.)
  16. El Prat de Llobregat (63.457 hab.)
  17. Granollers (60.174 hab.)
  18. Cerdanyola del Vallès (57.543 hab.)
  19. Mollet del Vallès (51.491 hab.)
  20. Esplugues de Llobregat (45.733 hab.)
  21. Sant Feliu de Llobregat (44.086 hab.)

ComarquesModifica

La província conté les següents comarques:

A més a més, inclou el municipi de Fogars de la Selva de la comarca de la Selva.

Partits judicialsModifica

 
Partits judicials de Barcelona.

La província de Barcelona està dividida administrativament en 25 partits judicials.

Partits judicials de la província de Barcelona
Partit judicial Nombre
mun.
Població
(hab) [2009]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1 Martorell 9 130.888 152,5 858,1
2 Manresa 35 184.642 1.300,6 142,0
3 Granollers 35 286.536 769,7 372,3
4 Mataró 17 279.770 179,4 1.559,5
5 Vic 49 151.576 1.193,1 127,0
6 Arenys de Mar 13 138.038 247,4 558,0
7 Igualada 32 108.946 850,6 128,1
8 Berga 30 41.525 1.129,3 36,8
9 Vilafranca del Penedès 26 102.131 545,9 187,1
10 Badalona 3 263.578 27,6 9.553,4
11 Barcelona 1 1.621.537 98,2 16.510,9
12 Sant Boi de Llobregat 4 99.381 54,1 1.837,3
13 Sabadell 9 305.237 222,4 1.372,3
14 Vilanova i la Geltrú 7 145.288 231,8 626,8
15 Terrassa 6 235.328 181,3 1.298,0
16 Sant Feliu de Llobregat 10 181.110 131,5 1.377,6
17 Hospitalet de Llobregat, l' 1 257.038 13,6 18.872,1
18 Santa Coloma de Gramenet 1 119.717 7,1 16.885,3
19 Cerdanyola del Vallès 5 174.111 67,8 2.566,9
20 Cornellà de Llobregat 1 86.519 6,8 12.686,1
21 Gavà 4 177.834 114,2 1.557,9
22 Mollet del Vallès 7 106.897 48,1 2.222,9
23 Esplugues de Llobregat 2 62.673 12,3 5.083,0
24 Rubí 24 164.217 111,5 1.472,7
25 Prat de Llobregat, el 1 63.418 31,5 2.011,4
Barcelona 311 5.487.935 7.728,2 710,1

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16.681 16.452 14.030 166.133 345.042 713.734 836.887 902.970 1.054.541 1.141.733

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.349.282 1.800.638 1.931.875 2.232.119 2.877.966 3.929.194 4.620.056 4.738.354 4.662.874 4.743.692

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.628.277 4.666.271 4.736.277 4.906.117 5.117.885 5.309.404 5.416.447 5.507.813 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

MuseusModifica

La província de Barcelona compta amb 304 equipaments museístics.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Barcelona  
  1. «província de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
  3. «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
  4. Museus de Barcelona

Vegeu tambéModifica