Penedès

àmbit territorial de Catalunya

El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial. La comarca natural va ser subdividida el 1936 en les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.[1]

Infotaula de geografia políticaPenedès
08 La plana del Penedès i Montserrat des del jaciment d'Olèrdola.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Penedès.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 17′ 36″ N, 1° 44′ 58″ E / 41.293283°N,1.749572°E / 41.293283; 1.749572Coord.: 41° 17′ 36″ N, 1° 44′ 58″ E / 41.293283°N,1.749572°E / 41.293283; 1.749572
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.940,5 km² Modifica el valor a Wikidata
  Penedès
Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès
El Penedès històric

HistòriaModifica

El Penedès fou conquerit per Ramon Borrell, que el va incorporar al Comtat de Barcelona el 1012.[2] El 1304 Jaume el Just autoritzarà la formació oficial de la vegueria de Vilafranca o del Penedès, i amb diversos canvis al llarg del temps.[3] Històricament el Penedès estava integrat en la vegueria de Vilafranca del Penedès que incloïa a més la sotsvegueria d'Igualada, que amb la divisió comarcal correspon a l'actual comarca de l'Anoia.

El territori ha donat lloc a la Denominació d'Origen Penedès que inclou municipis d'altres comarques.

El 14 de juliol del 2010 es va trobar es va tramitar al parlament la llei que converteix el Penedès en un àmbit funcional territorial.[4][5] Finalment el febrer de 2017 va ser acceptat com una nova vegueria catalana.[6]

EtimologiaModifica

El gentilici n'és penedesenc, penedesenca. El topònim està documentat al segle x com Penetense, adjectiu llatí derivat de pinna, 'penyal' o 'roca', amb el sentit de territori rocallós.[7]

Parlar penedesencModifica

El 2012, l'Institut d'estudis penedesencs va llançar un projecte per inventoriar el parlar penedesenc, conduït pel filòleg Ramon Marrugat.[8][9] El Lèxic del Parlar del Penedès es pot consultat en línia.[10][11]

Uns quants exemples indicatius del material lèxic (mots i accepcions), pertanyents tanmateix al tresor general de la llengua, tenen un ús significativament intens a la comarca: arraix, arraixa «avar avara»; ceballot «calçot», corraló/correló «carreró», «accés a les eixides de les cases»; endimari «andròmina»; gaveta «gamella, caixó de fusta dels paletes»; rocallís «superfície rocosa sense vegetació»; torreta «test, vas de terrissa per a les plantes»; tou «massa, abundància»; verga «sarment, redolta». També cal esmentar els adverbis característics del parlar penedesenc: boi «quasi, gairebé»; tantost «de poc».[9]

Alguns termes tenen una accepció específica: sínia «hortet»; pèlag «toll»; primavera «mallerenga».[9]

Particularitats dialectals provinents de fenòmens fonètics: allavòrens «aleshores»; còbit «còlit» (ocell); escarxofa «carxofa»; esturbiar «estalviar»; forniga «formiga»; fredulega «fredeluga» (ocell); llargandaix «llangardaix, lluert»; jonoll «genoll»; mercoc «albercoc»; nantros/naltros «nosaltres».[10]

Mots derivats de l'activitat econòmica: el cava (masculí singular); les caves (femení plural); carga/càrrega de raïm «mesura de pes»; trajo «espai de la platja reservat a les barques dels pescadors».

Mots de la cuina i l'alimentació: coques de Vilafranca; préssecs d'Ordal; xató.

Mots de l'expressivitat del lleure: afanyador «la taula del pa beneit»; cassoleta «acotxador»; esparriot «mena de disfressa i personatge de Carnaval»; torre «castell de dos pilars»; xiquets «castellers».

Localismes rellevants: calar la bota «fer volar l'estel' (Vilanova); cupoll «baldufa» (Vilafranca); estoret «ventafocs' (Vilanova); marrana «còdol de platja» (Vilanova); marseca «esquelet, cos momificat» (Vilafranca); quarto de reixa «sala de planta baixa amb finestra al carrer» (Sitges).

Formació amb onomàstica penedesenca: grifi «mena de ciment blanc»; catània «ametlla xocolatada»; jornal del Vendrell «mesura agrària»; rajola del Vendrell.[12]

ReferènciesModifica

  1. JRe. «el Penedès». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 3 setembre 2022].
  2. Coll i Alentorn, Miquel. Història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.165. ISBN 8478263616. 
  3. Arnabat i Mata, Ramon «EL Penedès, una justificació històrica». Del Penedès, 12, 11-01-2006, pàg. 83–100. ISSN: 2385-3395.
  4. A.M. «La ponència de la llei de l'àmbit Penedès consensua per unanimitat el text que veurà la llum el 14 de juliol». El Punt, 16 juny del 2010, pàg. 3.
  5. Marín, Laura «El Parlament reconeix l'àmbit funcional del Penedès». El Punt, 15 juliol del 2010.
  6. «La ponència de la llei de l'àmbit Penedès consensua per unanimitat el text que veurà la llum el 14 de juliol». Ara, 8 octubre del 2017.
  7. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 129. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  8. «El 'parlar del Penedès', un dialecte que té prop de 4.000 mots propis». La Vanguardia, 08-04-2014.
  9. 9,0 9,1 9,2 «El projecte: Lèxic del parlar del Penedès (IEP)». Institut d'estudis penedesencs. [Consulta: 3 setembre 2022].
  10. 10,0 10,1 «Lèxic del parlar del Penedès (IEP)». [Consulta: 3 setembre 2022].
  11. Esteve, Carles «Paraules castelleres del parlar del Penedès». Revista Castells, 02-02-2021.
  12. Cuyàs, Ramón Marrugat i «El parlar del Penedès i Sant Quintí de Mediona». XXVI Jornades d'Estudis Penedesencs. Institut d'Estudis Penedesencs, 2018, pàg. 49–70.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penedès