Miquel Coll i Alentorn

polític català

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904[1] - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988. Se'l considera un referent de la democràcia cristiana catalana durant el franquisme.[2]

Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Miquel Coll i Alentorn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
President del Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988
← Heribert Barrera i CostaJoaquim Xicoy i Bassegoda →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller Adjunt a la Presidència
8 maig 1980 – 17 maig 1984
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer industrial, professor d'universitat, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1932–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia

modifica
 
Placa commemorativa a la casa del carrer Fontanella on va néixer

Miquel Coll i Alentorn nasqué a Barcelona, al número 13 del carrer Fontanella, el dia 12 de maig de 1904, fill de Josep Coll i Bofill i de Josepa Alentorn i Borés, ambdós de Barcelona.[1] El 30 d'abril de 1932 es casà amb Glòria d'Alemany a l'església de Sant Sever.[3]

Trajectòria política

modifica

L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963[4]-1988[5]).

Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.[6]

Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[7]

L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.[8]

Trajectòria professional i cívica

modifica

Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional se centrà en l'estudi de la història de Catalunya, amb el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.

Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.

La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual fou elegit membre, de la Secció Històrico-Arqueològica, el 1961. Fou cofundador de dues de les societats filials de l'IEC: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historico-Arqueològica i delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).

Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del qual va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'Escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins a l'any 1977.

També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser Acadèmic numerari des de 1971; també fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.

Principals publicacions

modifica

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

Fons personal

modifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Miquel Coll i Alentorn. Destaquen les sèries referides a la documentació familiar i personal (documents de la història de la família i autobiogràfics, agendes i documents patrimonials), la professional (documentació de l'Escola de Bibliotecàries, dels Estudis Universitaris Catalans i de la Universitat de Barcelona), l'obra original (treballs sobre historiografia, llegendes, història de la litúrgia i conferències), la documentació política (d'UDC, dels congressos de la Democràcia-Cristiana Europea, del Moviment Europeu, del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i del Parlament de Catalunya), d'entitats i associacions (Acadèmia de Bones Lletres, Real Academia de la Historia, IEC i Òmnium Cultural), la documentació sobre l'autor (reculls de premsa, homenatges i entrevistes), l'arxiu d'imatge i so i les monografies.[14]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1904, número de registre 5073.
  2. Cullell i Farràs, 2001, p. 45.
  3. Cullell i Farràs, 2001, p. 47.
  4. Balado Ruiz-Gallegos, Manuel; Lerma Blasco, Joan; García-Escudero Márquez, Pío. La España de las autonomías: reflexiones 25 años después (en castellà). Bosch, 2005. ISBN 8497901851. 
  5. «Miquel Coll i Alentorn». Presidents del Parlament. Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 17 octubre 2013].
  6. Acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1988, p. 316. 
  7. «Guardonats 1980». Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1980.
  8. Xifra Triadú, Jordi; Ponsa Herrera, Francesc. Guia de think tanks a Catalunya. Editorial UOC, 2010, p.88-89. ISBN 8493714372. 
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1921, Doc.98
  10. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.115
  11. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.116
  12. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.117
  13. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.118
  14. «Miquel Coll». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].

Bibliografia

modifica
  • Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001. 

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Heribert Barrera i Costa
President del Parlament de Catalunya
 

19841988
Succeït per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Precedit per:
càrrec nou
Conseller adjunt a la Presidència
 

1980-1984
Succeït per:
President de la Generalitat
Jordi Pujol i Soley
Precedit per:
Ramon d'Alòs-Moner i de Dou
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IX

1971-1990
Succeït per:
Mn. Antoni Pladevall i Font