1962
any
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1962 (MCMLXII) |
| Islàmic | 1382 – 1383 |
| Xinès | 4658 – 4659 |
| Hebreu | 5722 – 5723 |
| Calendaris hindús | 2017 – 2018 (Vikram Samvat) 1884 – 1885 (Shaka Samvat) 5063 – 5064 (Kali Yuga) |
| Persa | 1340 – 1341 |
| Armeni | 1411 |
| Rúnic | 2212 |
| Ab urbe condita | 2715 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1959 1960 1961 - 1962 - 1963 1964 1965 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 23 d'abril, Barcelona: es publica el primer volum d'Edicions 62: Nosaltres, els valencians de Joan Fuster.[1]
- 25 de setembre: un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions a les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.[2]
- 25 de desembre: Cau una gran nevada a Catalunya.[3]
- 31 de desembre, Palma, Mallorca: s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear.[4]
- Darrera cita de la reproducció del morell xocolater al delta de l'Ebre. No tornarà a criar a Catalunya fins al 2015 al pantà d'Utxesa.[5]
- Obertura de la sabateria "Rápido Suarez" a la Plaça de la Llana de Barcelona.
- Resta del món
- 15-16 de febrer, Alemanya, una marejada fort destrueix els dics i nega tota la zona costanera i els estuaris del Weser i de l'Elba.
- 12 d'abril, Madrid: les Corts Espanyoles aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 14 de maig, Atenes, Grècia: Joan Carles de Borbó, príncep d'Espanya, i Sofia de Grècia, princesa de Grècia, contrauen matrimoni seguint el ritu ortodox i catòlic.
- 11 de setembre, Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.[6]
- 9 d'octubre, Uganda: Independència d'Uganda.
- 15 d'octubre: Els EUA descobreixen l'emplaçament de míssils a Cuba. crisi dels míssils de Cuba.
- 22 d'octubre: El president dels EUA, John F. Kennedy, fa pública la presència de míssils nuclears a Cuba.
- 28 d'octubre: L'URSS comença a retirar els míssils de Cuba a canvi de la retirada per part dels Americans dels míssils a Turquia.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
TecnologiaModifica
Steve Russell, Martin Graetz, Wayne Wiitanen i altres col·laboradors crearen el videojoc Spacewar! en l'ordinador PDP-1 del Massachusetts Institute of Technology, a partir del qual es va reproduir en altres unitats i esdevingué el primer joc jugable en diferents màquines, totes en l'àmbit universitari.[7]
Russell i un PDP-1
Pantalla del joc
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 7 de gener Gratallops, Priorat: Josep-Enric Balaguer i Pelegrí, pintor català [8]
- 31 de gener, Barcelona, Anna Aguilar-Amat, poeta i assagista catalana, investigadora i professora universitària.[9]
- 24 de març, Perpinyà, Rosselló: Mariel·la Finet, doctora en física energètica, professora a Perpinyà, professora de cant, escriptora i compositora de sardanes.[10]
- 26 de març, Llucmajor, Mallorca: Maria Gràcia Muñoz, mestra, logopeda, política mallorquina, ha estat diputada al Congrés de Diputats.[11]
- 14 de maig, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Ferran Adrià, cuiner català.[12]
- 15 de maig, Barcelona: Teresa Solana i Mir, escriptora de novel·la negra catalana.[13]
- 23 de maig, L'Alguerː Franca Masu, cantant sarda que encapçala el ressorgiment de la cançó catalana a l'Alguer.[14]
- 17 de juny, Nules, Plana Baixa: Marisol Gonzàlez i Felip, poetessa valenciana, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[15]
- 3 d'agost, Palma, Mallorca: Albert Tous, tennista.
- 22 d'agost, Puçol, l'Horta Nord: Manel Alonso i Català, escriptor, editor i periodista valencià.
- 21 de setembre, Barcelona: Carles Sabater, cantant i actor català (m. 1999).
- 30 de setembre, Barcelona: Rosa Maria Serra Reixach, escriptora catalana.[16]
- 2 de novembre, Folgueroles, Osonaː Anna Dodas i Noguer, poeta catalana (m. 1986).[17]
- 27 de novembre, València: Manuel Cervera Taulet, metge i polític valencià, conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana des del 2007.
- 9 de desembre, Quart de Poblet, Horta Oest: Carmen Martínez Ramírez, política valenciana, alcaldessa del seu municipi des del 1999) i secretària general del Partit Socialista del País Valencià.
- Buenos Aires: Valeria Bergalli, editora establerta a Catalunya.
- Resta del món
- 17 de gener, Ontàrio, Canadà: James Eugene Redmond "Jim Carrey", actor de cinema.
- 29 de gener, Sulechów (Polònia): Olga Tocarczuk, escriptora polonesa, Premi Nobel de Literatura de l'any 2018 (atorgat el 2019).[18]
- 22 de febrer, Melbourne, Austràlia: Steve Irwin, el “caçador de cocodrils”, herpetòleg i presentador de TV australià (m. 2006).
- 4 de març,
- Reykjavík, Islàndia: Friðrik Erlingsson, músic i escriptor islandès.[19]
- Saint-Leu-la-Forêt: Claire Voisin, matemàtica francesa.[20]
- 7 de març, Sevilla, Espanya: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- 3 de maig: Bonn, Anselm Jappe, filòsof alemany.
- 11 de maig: Mohammad Yousef Kargar, esportista afganès.
- 20 de maig, Bielorússia: Aleksandr Dediuixko, actor
- 10 de juny, Los Angeles, Califòrnia: Gina Gershon, actriu estatunidenca de cinema, teatre i televisió.[21]
- 16 de juny, Sena-Saint Denis, París, França: Cathy Ytak, escriptora i traductora.[22]
- 24 de juny, Ciutat de Mèxic: Claudia Sheinbaum, política, científica, activista i escriptora, Cap de Govern de Ciutat de Mèxic.[23]
- 20 de juliol, Seraing: André Renard, sindicalista i federalista belga
- 29 de juliol: Carl Cox, productor i punxa-discos anglès, especialitzat en techno i house.
- 5 d'agost:
- Noia, província de la Corunya: Ana Romaní, escriptora i periodista gallega.[24]
- Kingston, Jamaica: Patrick Ewing, conegut com a Pat Ewing, és un ex-jugador de bàsquetestatunidenc [25]
- 10 d'agost, Hartford (Connecticut), Estats Units: Suzanne Collins, escriptora i guionista estatunidenca.[26]
- 29 d'agost, Colònia: Jutta Kleinschmidt, periodista i pilot de ral·lis alemanya, primera dona a guanyar el Ral·li Dakar.[27]
- 4 de setembre, Higashiosaka, Japó: Shinya Yamanaka, metge japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2012.
- 6 de setembre, Chicago: Jennifer Egan, escriptora estatunidenca.[28]
- 30 de setembre, Amsterdam, Països Baixos: Franklin Edmundo Rijkaard, futbolista i entrenador de futbol holandès.
- 1 de novembre, Michigan, EUA: Anthony Kiedis, músic estatunidenc, cantant de Red Hot Chili Peppers.
- 4 de desembre: Aleksandr Litvinenko, agent del KGB.
- 23 de desembre: Arad, Romania, Stefan Hell, físic alemany d'origen romanès, Premi Nobel de Química de 2014.
- Sichuan: Liu Yaming, pintor
- Dallas: Jeff Dunham, humorista i ventríloc
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 25 de gener - Illa, Rosselló: Josep Sebastià Pons, escriptor nord-català (n. 1886).
- 7 de març - Madrid, Espanya: Juan Calvo Domenech, actor valencià (n. 1892).
- 10 de març - Madrid: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880).
- 31 de maig - Barcelona: Eduard Toldrà i Soler, compositor català (n. 1895).[29]
- 26 de juliol - Barcelona: Raquel Meller, cantant, cupletista (n. 1888).[30]
- 1 d'agost - Barcelona: Emili Vendrell i Ibars, tenor i destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes (69 anys).[31]
- Resta del món
- 29 de gener - Nova York, EUA: Fritz Kreisler, violinista i compositor austríac (n. 1875).
- 30 de gener - Cambambe, Angolaː Alda Lara, poetessa angolesa en llengua portuguesa (n. 1930).[32]
- 11 de febrer - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Indalecio Prieto Tuero, polític socialista espanyol (n. 1883).
- 15 de març - Berkeley, Califòrnia (EUA): Arthur Holly Compton, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1927 (n. 1892).
- 26 de març - Ciutat de Nova York: Augusta Savage, escultora, educadora i activista estatunidenca (n. 1892).[33]
- 17 d'abril - Beverly Hills, Califòrnia: Louise Fazenda, actriu còmica molt popular en el cinema mut i sonor entre 1910 i 1930 (n. 1895).[34]
- 1 de juny - Ramla, Israel: Adolf Eichmann, oficial nazi, responsable directe de la solució final principalment a Polònia. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust. Després d'un polèmic i llarg judici va ser condemnat a morir a la forca.[35]
- 2 de juny - castell de Sissinghurst, Kentː Vita Sackville-West, poeta i novel·lista anglesa (n. 1892).[36]
- 6 de juny - París (França): Yves Klein, artista francès que tingué un paper destacat dins el moviment neodadaista i fou un dels impulsors del nouveau réalisme (n. 1928).[37]
- 12 de juny - Washington, Sussex, (Anglaterra):John Ireland ,compositor britànic (n. 1879).[38]
- 15 de juny - Lausana (Suïssa): Alfred Cortot, pianista, pedagog i director d'orquestra suís (n. 1877).[39]
- 6 de juliol - Oxford (Mississipí), EUA: William Faulkner, escriptor estatunidenc (n. 1897).[40]
- 27 de juliol - Sury-en-Vaus (França): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta Britànic (n. 1892).[41]
- 5 d'agost - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe actriu estatunidenca, trobada morta d'una sobredosi de somnífers (n. 1926).
- 6 d'agost - Bordeus: Marthe Nespoulous, soprano francesa (n. 1894).[42]
- 9 d'agost - Montagnola, Suïssa: Hermann Hesse, escriptor i filòsof suís, Premi Nobel de Literatura l'any 1946.[43]
- 3 de setembre - North Conway, Nou Hampshire (EUA): Edward Estlin Cummings ,poeta, pintor, assagista i dramaturg dels Estats Units d'Amèrica (n. 1894).[44]
- 6 de setembre - Berlin Est (RDA): Hanns Eisler, compositor alemany (n. 1898).[45]
- 7 de setembre - Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (n. 1885).[46]
- 25 de setembre - Oakland, Califòrniaː María Rosa Lida de Malkiel, filòloga i hispanista estatunidenca, jueva d'origen argentí (m.1962).[47]
- 5 d'octubre, París, França: Sylvia Beach, llibretera i editora nord-americana (n. 1887).[48]
- 27 d'octubre - Nagàievo, Rússia: Natàlia Gontxarova, russa del cubisme i del futurisme (n. 1881).[49]
- 7 de novembre - Nova York (els EUA): Eleanor Roosevelt, primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans (n. 1884).
- 18 de novembre, Copenhaguen (Dinamarca): Niels Bohr, físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física 1922 (n. 1885).
- 22 de novembre - Le Havre, França: René Coty, advocat, 17è president de la República Francesa, 2n de la IV República (n. 1882)
- 15 de desembre - Hollywood, Califòrnia, EUA: Charles Laughton, actor i director de cinema i teatre, nascut al Regne Unit.
- Buenos Aires - Argentina: Felipe Romito, cantant argenti.
- Liddy Chiaffarelli pianista, cantant i professora de música brasilera.
ReferènciesModifica
- ↑ «Edicions 62 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Canvi climàtic i riscos naturals a Catalunya» (en 2009). Universitat de Barcelona. M. Carme Llasat. [Consulta: 18 març 2011].
- ↑ «La nevada más grande que ha caído en Barcelona desde hace más de un siglo» (en castellà). La Vanguardia, 27-12-1962, p.1 [Consulta: 19 març 2011].
- ↑ «31-D: reivindicació cultural». Dbalears.cat, 24-12-2009. [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ «Un ocell en perill d'extinció es reprodueix per primer cop en aquest segle». 3cat24.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ Miles, Barry. Los Beatles día a día (en castellà). Ediciones Robinbook, 2003, p.52. ISBN 8495601834.
- ↑ «Història dels videojocs: els inicis». Retro Informàtica. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ MARCH REÑÉ, Marc. Diccionari Ràfols de artistas de Catalunya y Baleares: compendio siglo XX. Vol. 5 (en castellà). Barcelona: Art Network S.L., 1998, p.60. ISBN 84-86719-32-1.
- ↑ Pinyana, Carme. «L'organització del món». Descriu, 31-01-2019. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Autors i intèrprets de Perpinyà». Portal Sardanista. Confederació Sardanista de Catalunya. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Muñoz Salvà, María Gràcia». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Ferran Adrià i Acosta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Teresa Solana i Mir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Franca Masu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Marisol González Felip». El Pont. Cooperativa de Lletres. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Rosa Maria Serra Reixach». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Guia bibliogràfica. Dones poetes. Anna Dodas i Noguer. Institut Català de les Dones. Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca, pàg. 5.
- ↑ «Olga Tokarczuk. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Friðrik Erlingsson» (en anglès). Icelandic literature. [Consulta: 20 març 2011].
- ↑ «Premio Shaw 2017 para Claire Voisin y Janos Kollar». madri̝masd. Fundación para el conocimiento. Matemáticas y sus fronteras, 23-05-2017. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Gina Gershon» (en anglès). Discogs. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Les écrivains / adhérents: Cathy Ytak» (en francès). Maison des écrivains et de la littérature (MEL). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Silva, Paulina. «Claudia Sheinbaum, una mujer de ciencia» (en castellà). Excelsior, 02-07-2018. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Ana Romaní» (en gallec). Centro de Documentación de Escritores da AELG. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ «Patrick Ewing | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Suzanne Collins: biografía y obra» (en castellà). AlohaCriticón, 01-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Vidal, María. «Cómo Jutta Kleinschmidt se convirtió en la primera mujer de la historia en ganar un Dakar» (en castellà). motorpasión, 22-01-2018. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Jennifer Egan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Eduard Toldrà i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Raquel Meller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Emili Vendrell i Ibars | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Alda Lara» (en portuguès). Lusofonia Poética. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Augusta Savage (American sculptor and educator)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 25-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Louise Fazenda (1895-1962)». Golden Silents. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Victoria Mary Sackville-West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «John Ireland | British composer» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfred Cortot» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «William Faulkner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Richard Aldington | English author» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Ziegler, Jean. «Marthe Nespoulous». Malibran Music. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «E.E. Cummings | American poet» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Gómez-Bravo, Ana M. «María Rosa Lida de Malkiel (1910-1962) and Medieval Spanish Literary Historiography». A: Ed. by Jane Chance. Women Medievalists and the Academy (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2005, p. 723. ISBN 978-0-299-20750-2.
- ↑ «Sylvia Beach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.262. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1962 |