29 d'agost

<<	Agost 2021					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 124 dies per finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1642 - Perpinyà (el Rosselló): la ciutat, fins aleshores en mans dels terços castellans, és ocupada per les tropes franceses, després de quatre mesos de setge (guerra dels Segadors).
1881 - El Catllar: En la Festa Major d'aquesta població del Tarragonès és carregat el primer 4 de 9 sense folre de la història dels castells per part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, actual Colla Joves Xiquets de Valls.^[1]
1936 - Castelló de la Plana: és desembarcat al port i assassinat el diputat valencià Francisco Javier Bosch Marín (DRV) amb 55 persones més.

Resta del món

1533 - Assassinat d'Atahualpa, el darrer inca, per Pizarro.
1831 - Michael Faraday inventa la dinamo.
1839 - Oñati (País Basc): se signa el Conveni de Bergara que posa fi a la Primera guerra carlina.
1842 - Acaba la primera guerra de l'opi.
1867 - Munic El jurista i llatinista Karl Heinrich Ulrichs (1825-1895) fa la seva sortida de l'armari davant 500 juristes.
1929 - Lakehurst, Nova Jersey (EUA): El dirigible alemany Graf Zeppelin completa la seva primera volta al món.
1939 - Berlín: El govern alemany llança un ultimàtum al de Varsòvia.
1982 - El meitneri, un element químic artificial amb el nombre atòmic 109, fou sintetitzat per primer cop a Alemanya.
2004 - El pilot alemany Michael Schumacher és consagrat per setena vegada campió del món de Formula 1 al Grand Prix de Bèlgica disputat al circuit de Spa-Francorchamps.
2005 - L'Huracà Katrina inunda el 80% de Nova Orleans i assola la major part de la costa dels Estats Units al Golf de Mèxic, causant almenys 1.836 morts i danys per més de 81.000 milions de dòlars.

NaixementsModifica

Països Catalans

1884 - València, l'Horta: José Capuz Mamano, escultor valencià.
1897 - Gràcia, Barcelona: Maria Vila, primera actriu catalana (m. 1963).^[2]
1929 - Barcelona, Barcelonès: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana.
1931 - Alcoi, Alcoià: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar de València i teòleg valencià.
1962 - Alzira, Ribera Alta: Jorge Martínez Aspar, pilot de motociclisme valencià.
1995 - Barcelona: Alba Pomares López, jugadora de futbol.^[3]

Resta del món

1619 - Reims, França: Jean-Baptiste Colbert, economista i polític francès (m. 1683).^[4]
1632 - Wrington, Somerset, Anglaterra: John Locke, filòsof empirista anglès (m. 1704).^[5]
1780 - Montalban, Tarn i Garona: Jean Auguste Dominique Ingres, pintor francès d'estètica neoclàssica, famós pels retrats (m. 1867).^[6]
1862:
- Gant, Flandes: Maurice Maeterlinck, dramaturg i poeta belga (m. 1949).^[7]
- Crosshouse, Ayrshire, Escòcia: Andrew Fisher, polític australià i cinquè primer ministre en la història d'aquest país, en tres ocasions diferents (m. 1928).^[8]
1871 - Mercy-le-Haut, França: Albert Lebrun, enginyer i polític francès, President de França (m. 1950).^[9]
1881 - Filipstad, Suècia: Edvin Kallstenius, compositor suec.
1904 - Berlín, Alemanya: Werner Forssmann, metge alemany (m. 1979)
1915 - Estocolm, Suècia: Ingrid Bergman, actriu sueca.^[10]
1920 - Kansas City, Kansas: Charlie Parker, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz (m. 1955).^[11]
1923 - Cambridge, Anglaterra: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès.
1926 - Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola.
1933 - Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, actor i cantant neerlandès.
1935 - Chicago, Estats Units: William Friedkin, guionista, director i productor de cinema estatunidenc.
1936 - Coco Solo, Panamà: John McCain, polític estatunidenc (m. 2018).^[12]
1943 - North Sydney, Canadà: Arthur B. McDonald, físic canadenc.Premi Nobel de Física de l'any 2015.^[13]
1945 - Griffin, Estats Units: Wyomia Tyus, atleta nord-americana guanyadora de quatre medalles olímpiques.^[14]
1946 - Pàduaː Lucia Valentini Terrani, mezzosoprano italiana que s'especialitzà en els papers de Rossini (m. 1998).^[15]
1955 -
- Ourense: Chus Pato, escriptora, acadèmica i activista política gallega.^[16]
- San Diego, Califòrnia: Diamanda Galás, destacada soprano, compositora, pianista i artista avanguardista.^[17]
1958 - Gary, Estats Units: Michael Jackson, cantant, compositor, intèrpret i ballarí estatunidenc.^[18]
1986 - Ciutat de Nova York, Estats Units: Lea Michele, actriu, autora i cantautora estatunidenca.
1962 - Colònia: Jutta Kleinschmidt, periodista i pilot de ral·lis alemanya, primera dona a guanyar el Ral·li Dakar.^[19]
1993 - Wolverhampton, Anglaterra: Liam Payne, cantant i compositor anglès, de la banda One Direction. ^{[cal citació]}

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1856 - Vic, Osona: Teresa Saits i Vilardebò, religiosa fundadora de la congregació de les Religioses de Sant Felip Neri i la Puríssima Concepció (n. 1827). ^{[cal citació]}
1974 - Barcelona: Cecília Alonso i Bozzo –Cecília A. Màntua–, escriptora, guionista radiofònica, dramaturga (n. 1905).^[20]
2007 - Barcelona, Barcelonès: Rosalia Guilleumas i Brosa, bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.^[21]
2017 - Perpinyà, Rosselló: Angélique Duchemin, boxejadora nord-catalana.^[22]

Resta del món

1442 - Casal de la Touche, Nantes: Joan V l'Anglòfil, aristòcrata bretó, duc de Bretanya (1439-1442).
1960 - Hollywood, Califòrnia: Vicki Baum, escriptora austríaca (n. 1888).^[23]
1967 - Buenos Aires, l'Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema argentí.
1975 -Dublín (Irlanda): Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera, un polític irlandès, President d'Irlanda (1959-1973). (n. 1882).^[24]
1982 - Londres: Ingrid Bergman, actriu sueca (n. 1915).^[25]
1985 - Moscou, URSS: Alexander Abramsky, compositor ucraïnès.
2017 - París, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora de ball francesa.
2018 - Cambridge, Anglaterra: James Mirrlees, economista escocès . Premi Nobel d'Economia de l'any 1996.(n. 1936).^[26]

Festes i commemoracionsModifica

Santoral: sants Sabina de Roma, verge i màrtir; Jeanne Jugan, fundadora de les Germanetes dels Pobres; beat Edmund Ignatius Rice, fundador dels Germans Cristians.

ReferènciesModifica

↑ «El "Jan de la Casa Roja" pujà a segons al 4 de 9 "limpio" que s'aixecà al Catllar el 1881». elcasteller.cat, 2003. Arxivat de l'original el 2011-09-16. [Consulta: 20 gener del 2012].
↑ «Maria Vila i Panadès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Alba Pomares López - Delantera Fundación Albacete - Futboleras» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Baptiste Colbert» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
↑ «John Locke | Biography, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Auguste Dominique Ingres» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
↑ «Maurice Maeterlinck | Belgian author» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
↑ «Andrew Fisher | prime minister of Australia» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Lebrun» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
↑ País, El «Fotos: Ingrid Bergman, una vida de cine» (en castellà). El País [Madrid], 31-08-2015. ISSN: 1134-6582.
↑ «Charlie Parker». Brittanica Online. [Consulta: 12 agost 2020].
↑ «John McCain | Biography, Vietnam Experience, & Political Career» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 2015» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
↑ «Wyomia Tyus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Valentini Terrani, Lucia». Treccani.it. Treccani. [Consulta: 9 novembre 2015].
↑ «Chus Pato» (en espanyol europeu). Uno y Cero Ediciones, 07-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Vélez, Anabel. «Diamanda Galás. La voz de las tinieblas». A: Rockeras: Las protagonistas de la historia del rock (en castellà). Ma Non Troppo, 2017-06-20. ISBN 978-84-9917-479-2.
↑ «Michael Joseph Jackson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
↑ Vidal, María. «Cómo Jutta Kleinschmidt se convirtió en la primera mujer de la historia en ganar un Dakar» (en castellà). motorpasión, 22-01-2018. [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Necrològica Cecilia Alonzo Bozzo». La Vanguardia, 21-11-1974, pàg. 36.
↑ Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, pàg. 579-581.
↑ «Angelique Duchemin». BoxRec. Boxing's Official Record Keeper. [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Eamon de Valera | president of Ireland» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
↑ Tiffin, George. A Star is Born: The Moment an Actress becomes an Icon (en anglès). Head of Zeus, 2015-09-30. ISBN 978-1-78185-936-0.
↑ «James Mirrlees | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 29 d'agost

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:29 d'agost.

[4de9_1881-1] «El "Jan de la Casa Roja" pujà a segons al 4 de 9 "limpio" que s'aixecà al Catllar el 1881». elcasteller.cat, 2003. Arxivat de l'original el 2011-09-16. [Consulta: 20 gener del 2012].

[2] «Maria Vila i Panadès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «Alba Pomares López - Delantera Fundación Albacete - Futboleras» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].

[4] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Baptiste Colbert» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].

[5] «John Locke | Biography, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].

[6] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Auguste Dominique Ingres» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].

[7] «Maurice Maeterlinck | Belgian author» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].

[8] «Andrew Fisher | prime minister of Australia» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].

[9] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Lebrun» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].

[10] País, El «Fotos: Ingrid Bergman, una vida de cine» (en castellà). El País [Madrid], 31-08-2015. ISSN: 1134-6582.

[11] «Charlie Parker». Brittanica Online. [Consulta: 12 agost 2020].

[12] «John McCain | Biography, Vietnam Experience, & Political Career» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].

[13] «The Nobel Prize in Physics 2015» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].

[14] «Wyomia Tyus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2020].

[treccani-15] «Valentini Terrani, Lucia». Treccani.it. Treccani. [Consulta: 9 novembre 2015].

[16] «Chus Pato» (en espanyol europeu). Uno y Cero Ediciones, 07-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2020].

[17] Vélez, Anabel. «Diamanda Galás. La voz de las tinieblas». A: Rockeras: Las protagonistas de la historia del rock (en castellà). Ma Non Troppo, 2017-06-20. ISBN 978-84-9917-479-2.

[18] «Michael Joseph Jackson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].

[19] Vidal, María. «Cómo Jutta Kleinschmidt se convirtió en la primera mujer de la historia en ganar un Dakar» (en castellà). motorpasión, 22-01-2018. [Consulta: 5 juliol 2020].

[20] «Necrològica Cecilia Alonzo Bozzo». La Vanguardia, 21-11-1974, pàg. 36.

[21] Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, pàg. 579-581.

[22] «Angelique Duchemin». BoxRec. Boxing's Official Record Keeper. [Consulta: 5 juliol 2020].

[23] «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].

[24] «Eamon de Valera | president of Ireland» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].

[25] Tiffin, George. A Star is Born: The Moment an Actress becomes an Icon (en anglès). Head of Zeus, 2015-09-30. ISBN 978-1-78185-936-0.

[26] «James Mirrlees | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]