Jorge Martínez Salvadores

pilot de motociclisme valencià
«Aspar» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Aspar (desambiguació)».

Jorge Martínez Salvadores (Alzira, 29 d'agost de 1962), conegut com a "Aspar", és un antic pilot de motociclisme valencià que va guanyar quatre campionats del món entre el 1986 i el 1988 (tres de 80cc consecutius i el de 125cc de 1988).[1][2] El seu malnom prové d'"espardenyer" -pronunciat aspardenyer-, l'ofici del seu avi.[3]

Plantilla:Infotaula personaJorge Martínez, "Aspar"

Aspar als Premis Laureus World Sports del 2024 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jorge Martínez Salvadores Modifica el valor a Wikidata
29 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Alzira (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAspar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director d'equip Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webteamaspar.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: asparteam X: asparteam Instagram: asparteam Youtube: UC2blna_M7QSKPqYFI3egw0Q MotoGP: -/29c408e3-7eb7-47b2-b702-a92f3e142081 Modifica el valor a Wikidata

Al llarg de la seva carrera al mundial de motociclisme, que durà setze anys, Aspar aconseguí fites com ara quinze victòries en una sola temporada (el 1988, amb sis en 80cc i nou en 125cc), diverses dobles victòries en Gran Premi en un mateix dia (a Imola, Assen, Rijeka i Brno) i, especialment, l'obtenció de dos títols mundials en una sola temporada (1988),[4] un fet que, amb els canvis de reglamentació posteriors, ja no va repetir ningú.

El 1993, abans i tot de la seva retirada definitiva de les competicions -que va formalitzar el 1997-, Aspar va fundar un equip de competició encara actiu actualment, l'Aspar Team. El 2014 va ser nominat FIM Legend[5] i el 2019, MotoGP Legend.[2] Entre altres nombroses distincions, el primer revolt del Circuit Ricardo Tormo de Xest, del qual fou un dels màxims impulsors i responsables,[2] duu el seu nom.

Carrera esportiva

modifica

Primers anys

modifica

Aspar començà a córrer en motocicleta a tot just setze anys, disputant la seva primera cursa a Guadassuar, a la Ribera Alta, amb una Derbi 50 de quatre velocitats llogada. Va quedar-hi en segona posició i allò marcà l'inici de la seva dèria per les motos, que ja no l'hauria d'abandonar mai.

Gràcies a la seva relació amb altres pilots valencians de l'època, com ara Ricardo Tormo o Francisco Pérez Calafat,[3] anà escalant posicions durant uns primers anys d'aprenentatge en què aconseguí trofeus i títols menors (a banda d'èxits com ara el tercer lloc a la Copa Bultaco Streaker de 1979[6][7]) fins a arribar a 1981, any en què es proclamà Campió d'Espanya per primera vegada (concretament, en 50cc). Aquell títol, així com el subcampionat en 125cc, els guanyà amb sengles Bultaco TSS Mk2.[8]

Al mundial de motociclisme

modifica

Aspar va debutar al mundial amb la seva Bultaco TSS (sota el nom comercial de Motul Bultaco) la temporada de 1982,[2] al Circuit del Jarama. D'ençà d'aquell moment, la seva trajectòria fou fulgurant. Acabà aquell mundial en onzena posició i l'any següent, 1983, hi aconseguí el primer podi (també al Jarama) d'una llarga llista de seixanta-un en total que assolí durant la seva carrera. Aquella temporada acabà el mundial en tretzena posició i es proclamà Campió d'Espanya de 80cc.[9]

 
Aspar al box amb els tècnics de Derbi el 1989
Carrera esportiva
 
Aspar amb la Derbi 125 al Jarama el 1988
Nacionalitat  País Valencià
Temporades1982 - 1997
Palmarès en velocitat
C. Món 80cc3 (1986 - 1988)
C. Món 125cc1 (1988)
Total: 4 Campionats Mundials
C. Europa1 en 125cc (1996)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
196 37 61 19 11 1.599

C. Esp. 50cc
C. Esp. 80cc
2 (1981-1982)
6 (1983-1986, 1988-1989)
C. Esp. 125cc
C. Esp. 250cc
3 (1988, 1990, 1994)
1 (1990)
Total: 12 Campionats estatals

El 1984, ja com a pilot oficial de Derbi amb el suport de l'enginyer Paco Tombas, acabà el mundial en quarta posició a la categoria de 80cc, aconseguint al juny a Assen -l'anomenada "catedral del motociclisme"- el primer dels 37 Grans Premis de la seva carrera. També tornà a guanyar el campionat d'Espanya de 80cc. El 1985 seguí progressant: subcampió del món i campió d'Espanya.

El 1986 començà la seva època daurada.[10] Durant tres anys fou l'amo gairebé absolut de les cilindrades petites, arribant a guanyar el mundial de dues categories, 80 i 125cc, el 1988.[11][12] Malgrat tot, a partir de 1989, el seu darrer any a l'equip de Derbi, no tornà a ser el mateix. Durant aquella temporada, una malaurada ratxa de lesions el relegaren al vuitè lloc del mundial de 80cc i al novè del de 125cc[13] i es va haver de conformar amb els campionats d'Espanya d'ambdues cilindrades. L'any següent, 1990, pilotant una JJ Cobas,[14] només pogué acabar sisè al Mundial, tot i que seguí guanyant al campionat d'Espanya (aquest cop, en 125 i 250cc).

El 1992 decidí de crear la seva pròpia escuderia. Alternà durant aquests darrers anys diferents marques (Honda, Yamaha, Aprilia) però sense aconseguir bons resultats tret d'algun podi i del Campionat d'Europa de 125cc, que guanyà el 1996. A banda, el 1994 guanyà el seu dotzè títol de Campió d'Espanya (aquesta vegada, en 125cc), una xifra que el situa com al segon pilot, després d'Ángel Nieto, que més n'ha guanyat mai. Finalment, després de participar en el Gran Premi d'Austràlia de 1997 (el seu Gran Premi número 196), es retirà del Mundial a l'edat de trenta-cinc anys.

Aspar Team

modifica

La seva retirada com a pilot en actiu no va suposar l'abandonament del món de la competició, ja que des d'aleshores dirigeix l'"Aspar Team",[15] amb el qual continua encara a hores d'ara obtenint èxits esportius en totes les categories del mundial. Diversos dels seus pilots han guanyat campionats del món de 125cc, entre ells Álvaro Bautista (2006), Gábor Talmácsi (2007), Julián Simón (2009) i Nico Terol (2011), tots ells amb motos Aprilia. La temporada del 2010, el pilots del seu equip Nico Terol i Bradley Smith acabaren en segon i quart lloc respectivament al mundial de 125cc amb sengles Aprilia RSA 125, Julián Simón i Mike Di Meglio foren segon i vintè respectivament al de Moto2 amb sengles Suter-Honda i Héctor Barberá fou dotzè al de MotoGP amb una Ducati Desmosedici GP10.

El 2018, Aspar va reanomenar el seu equip com a "Àngel Nieto Team" en honor del seu antic rival i amic, mort en accident l'any anterior.[16] L'equip va tornar a la seva denominació original, "Aspar Team", a començaments del 2020.[17]

El 2022, Aspar va adquirir el Circuit de la Ribera, inaugurat el 2017 entre Guadassuar i Algemesí, i el va transformar en un complex esportiu de 350.000 m² amb diversos equipaments d'esports de motor.[18] Des del 2024, l'ara anomenat Aspar Circuit és la seu i base d'operacions de l'Aspar Team.[19]

Resultats al Mundial de motociclisme

modifica

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1982 50cc Bultaco ESP
6
NAT
-
DTT
-
YUG
6
SM
-
GER
-
10 11è 0
1983 50cc Bultaco FRA
-
NAT
-
GER
-
ESP
3
YUG
-
DTT
-
SM
-
10 13è 0
1984 80cc Derbi NAT
7
ESP
8
AUT
5
GER
NC
YUG
3
DTT
1
BEL
2
SM
2
62 4t 1
1985 80cc Derbi ESP
1
GER
NC
NAT
1
YUG
2
DTT
3
FRA
NC
SM
1
67 2n 3
1986 80cc Derbi ESP
1
NAT
2
GER
NC
AUT
1
YUG
1
DTT
1
GBR
3
SWE
-
SM
2
BWU
NC
94 1r 4
1987 80cc Derbi ESP
1
GER
2
NAT
1
AUT
1
YUG
1
DTT
1
GBR
1
CSR
2
SM
NC
POR
1
129 1r 7
1988 80cc Derbi ESP
2
EXP
1
NAT
1
GER
1
DTT
1
YUG
1
CSR
1
137 1r 6
125cc Derbi ESP
1
NAT
1
GER
NC
AUT
1
DTT
1
BEL
1
YUG
1
FRA
1
GBR
2
SWE
1
CSR
1
197 1r 9
1989 80cc Derbi ESP
NC
NAT
1
GER
NC
YUG
NC
DTT
NC
CSR
3
35 1
125cc Derbi JPN
NC
AUS
NC
ESP
2
NAT
NC
GER
NC
AUT
NVC
DTT
7
BEL
NC
FRA
1
GBR
NC
SWE
4
CSR
4
72 1
1990 125cc JJ Cobas JPN
NC
ESP
1
NAT
1
GER
NC
AUT
1
YUG
NC
DTT
5
BEL
NC
FRA
6
GBR
4
SWE
17
CSR
8
HUN
NC
AUS
13
105 3
250cc JJ Cobas JPN
NC
USA
16
ESP
NC
NAT
12
GER
NC
AUT
14
YUG
-
DTT
14
BEL
NC
FRA
NC
GBR
NC
SWE
NC
CSR
19
HUN
NC
AUS
11
13 24è 0
1991 125cc JJ Cobas-Honda JPN
5
AUS
10
ESP
5
ITA
NC
GER
6
AUT
7
EUR
4
DTT
14
FRA
11
GBR
6
SM
7
CSR
4
MAL
NC
99 0
1992 125cc Honda JPN
NC
AUS
6
MAL
4
ESP
9
ITA
6
EUR
10
GER
NC
DTT
5
HUN
NC
FRA
3
GBR
8
BRA
2
RSA
1
83 1
1993 125cc Honda AUS
NC
MAL
10
JPN
9
ESP
7
AUT
17
GER
13
DTT
DNF
EUR
6
SM
7
GBR
11
CZE
8
ITA
12
USA
12
FIM
7
74 0
250cc - AUS
-
MAL
-
JPN
-
ESP
-
AUT
-
GER
-
DTT
-
EUR
-
SM
NC
GBR
-
CZE
-
ITA
-
USA
-
FIM
-
0 - 0
1994 125cc Yamaha AUS
NC
MAL
3
JPN
7
ESP
9
AUT
17
GER
7
DTT
2
ITA
7
FRA
6
GBR
10
CZE
4
USA
5
ARG
1
EUR
NC
135 1
1995 125cc Yamaha AUS
13
MAL
20
JPN
NC
ESP
13
GER
NC
ITA
NC
DTT
NC
FRA
NC
GBR
8
CZE
18
BRA
11
ARG
8
EUR
NC
27 18è 0
1996 125cc Aprilia MAL
NC
INA
5
JPN
8
ESP
NC
ITA
13
FRA
NC
DTT
9
GER
7
GBR
4
AUT
6
CZE
2
IMO
3
CAT
8
BRA
4
AUS
4
131 0
1997 125cc Aprilia MAL
6
JPN
5
ESP
3
ITA
2
AUT
NC
FRA
-
DTT
6
IMO
6
GER
6
BRA
7
GBR
NC
CZE
NC
CAT
12
INA
3
AUS
13
119 0

Referències

modifica
  1. «Jorge Martinez» (en castellà). motogp.com. [Consulta: 18 setembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «'Aspar' entra en el Olimpo de MotoGP™ Legends» (en castellà). motogp.com, 14-11-2019. [Consulta: 18 setembre 2024].
  3. 3,0 3,1 «La historia de un hombre llamado Jorge Martínez Salvadores» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-08-1987, pàg. 7 [Consulta: 18 setembre 2024].
  4. Noyes, Dennis «Jorge Martínez "Aspar". Como en los mejores tiempos» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 6-7.
  5. «Distinctions & FIM Trophies > FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. [Consulta: 18 setembre 2024].
  6. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Jorge Martínez Aspar (1962-)». A: Producciones Editoriales Clannad. Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4. 
  7. Boet, Claudi «Terminó la 1ª Copa Streaker» (en castellà). Solo Moto. Solo Moto [Barcelona], núm. 214, 09-11-1979, p. 24-26.
  8. Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonatos de España» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 68-69.
  9. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de Velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 191. ISBN 84-920886-5-6. 
  10. «Aspar se proclama campeón del mundo de 80cc en Misano» (en castellà). El País, 24-08-1986. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
  11. «Aspar campeón mundial en 80cc y líder de la clasificación de 125 cc en motociclismo» (en castellà). El País, 18-07-1988. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
  12. «Dos mejor que uno» (en castellà). El País, 16-08-1988. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
  13. Noyes, Dennis «"Pesadillas". Jorge Martínez "Aspar"» (en castellà). Grand Prix '89. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1989, p. 19.
  14. «Aspar confirma que correrá con JJ Cobas en 125cc y 250cc» (en castellà). El País, 06-10-1989. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
  15. «Team Aspar» (en castellà). teamaspar.com [Consulta: 30 gener 2020].
  16. «De Aspar Team a Ángel Nieto Team» (en castellà). El País, 26/12/de 2017. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
  17. «Aspar Team y Fundación Ángel Nieto, nuevo reto para 2020» (en castellà). teamaspar.com.
  18. «Aspar convertirá el circuito de Guadassuar en su centro de operaciones» (en castellà). Las Provincias, 16-10-2022.
  19. «El nuevo Aspar Circuit aspira a convertirse en la primera academia global de motociclismo» (en castellà). todocircuito.com, 16-11-2023.

Enllaços externs

modifica
  • Jorge Martínez Salvadores - Lloc web oficial (anglès) (castellà)