Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc

(S'ha redirigit des de: 125cc)

El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat de 125cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 125 cc. Coneguda com a "classe de 125 cc" (en anglès, 125 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre 1949 i 2011, esdevenint Moto3 a partir de la temporada de 2012.[1]

BSicon RACE.svg125cc - FIM Road Racing
World Championship Grand Prix
CategoriaVelocitat
ÀmbitInternacional
EntitatDorna Sports i FIM
PrecedentsC. d'Europa: 1924 - 48
1a Temporada1949
Temporada final2011
SuccessorMoto3: 2012
Darrer campióNico Terol
Darrer campió de constructorsAprilia
Web oficialwww.fim-live.com

Fins al 1962, en què s'afegiren els 50cc i, més tard, a partir del 1990, en què desaparegueren els 80cc, els 125cc foren la cilindrada més petita del mundial.

ReglamentModifica

A partir del 1970, les motos podien tenir un màxim de dos cilindres, xifra que tornà a reduir-se a partir del 1988, quan passaren a haver de ser per força monocilíndriques. Aquella mateixa temporada, la regulació del pes mínim de la motocicleta passà a ser de 70 kg (132 amb el pilot inclòs),[2] norma que es revisà més tard per tal de tenir en compte només el pes de la moto amb el pilot, el qual no havia de superar els 136 kg. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser negres amb els números blancs.

L'edat mínima de participació es va fixar en 15 anys, mentre que l'edat màxima es va establir d'ençà del 2005 en 28 anys (25 per als debutants i per als pilots que hi participaven com a "comodí").

PilotsModifica

 
Jorge Martínez Aspar amb la Derbi 125 el 1988

La presència d'aquesta classe al campionat mundial va començar amb el Gran Premi de Suïssa, celebrat el 2 de juliol de 1949 al circuit de Bremgarten. Aquesta primera cursa la va guanyar Nello Pagani amb una FB Mondial de fàbrica.

Al llarg dels anys, la classe de 125 cc ha representat sovint un banc de proves vàlid i un excel·lent trampolí per als pilots novells cap a les principals categories. Tot resseguint la llista de campions del món de la categoria se n'hi poden trobar alguns que han marcat la història d'aquest esport, com ara Carlo Ubbiali, Phil Read, Ángel Nieto Valentino Rossi i Marc Márquez. A banda, cal esmentar també els anomenats "especialistes en petites cilindrades", que han restringit la seva activitat esportiva en aquest camp específic; probablement el nom més important entre aquests darrers és el del múltiple campió del món espanyol Ángel Nieto qui, abans d'abandonar les competicions per a començar la seva carrera com a director d'equip, va guanyar el títol mundial dels 125cc en 7 ocasions. Altres exemples són els italians Carlo Ubbiali (qui guanyà 9 títols distribuïts entre aquesta classe i la dels 250cc durant la dècada del 1950), Pier Paolo Bianchi, Eugenio Lazzarini i Fausto Gresini (qui seguí les passes de Nieto també pel que fa a l'activitat posterior com a director d'equip).

RècordsModifica

El pilot més jove a guanyar una cursa de 125cc fou el britànic Scott Redding, nascut el 4 de gener de 1993, amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies al Gran Premi de Gran Bretanya del 2008, celebrat el 22 de juny. Anteriorment, aquest rècord el tenia Marco Melandri amb 15 anys i 10 mesos i abans, Ivan Goi amb 16 anys i 5 mesos.

FabricantsModifica

 
L'Honda 2RC143 que pilotà Mike Hailwood el 1961

Diversos fabricants de motocicletes s'han aventurat amb èxit dins la cilindrada dels 125 cc. Hi ha hagut casos d'empreses especialitzades només en petites cilindrades, com ara Derbi, Minarelli, MBA i Garelli, i d'altres que van fer de la versatilitat la seva força, des de la MV Agusta dels primers anys fins als japonesos o Aprilia, els quals es van repartir els títols durant els anys següents.

Els fabricants d'aquesta categoria han proposat solucions que no sempre s'han reutilitzat en les altres classes superiors, com ara la suspensió posterior amb precàrrega ajustable pel pilot, ja que amb l'alleugeriment de la motocicleta (a causa del consum de combustible) s'hi ha de reduir. La precàrrega només era present en aquesta classe, que es veia més afectada que la resta per la variació de pes.

Llista de campionsModifica

Edició Any Pilot Motocicleta
I 1949   Nello Pagani Mondial
II 1950   Bruno Ruffo Mondial
III 1951   Carlo Ubbiali Mondial
IV 1952   Cecyl Sandford MV Agusta
V 1953   Werner Haas NSU
VI 1954   Rupert Hollaus NSU
VII 1955   Carlo Ubbiali MV Agusta
VIII 1956   Carlo Ubbiali MV Agusta
IX 1957   Tarquinio Provini Mondial
X 1958   Carlo Ubbiali MV Agusta
XI 1959   Carlo Ubbiali MV Agusta
XII 1960   Carlo Ubbiali MV Agusta
XIII 1961   Tom Phillis Honda
XIV 1962   Luigi Taveri Honda
XV 1963   Hugh Anderson Suzuki
XVI 1964   Luigi Taveri Honda
XVII 1965   Hugh Anderson Suzuki
XVIII 1966   Luigi Taveri Honda
XIX 1967   Bill Ivy Yamaha
XX 1968   Phil Read Yamaha
XXI 1969   Dave Simmonds Kawasaki
XXII 1970   Dieter Braun Suzuki
XXIII 1971   Ángel Nieto Derbi
XXIV 1972   Ángel Nieto Derbi
XXV 1973   Kent Andersson Yamaha
XXVI 1974   Kent Andersson Yamaha
XXVII 1975   Paolo Pileri Morbidelli
XXVIII 1976   Pierpaolo Bianchi Morbidelli
XXIX 1977   Pierpaolo Bianchi Morbidelli
XXX 1978   Eugenio Lazzarini MBA
XXXI 1979   Ángel Nieto Minarelli
XXXII 1980   Pierpaolo Bianchi MBA
XXXIII 1981   Ángel Nieto Minarelli
XXXIV 1982   Ángel Nieto Garelli
XXXV 1983   Ángel Nieto Garelli
XXXVI 1984   Ángel Nieto Garelli
XXXVII 1985   Fausto Gresini Honda
XXXVIII 1986   Luca Cadalora Garelli
XXXIX 1987   Fausto Gresini Garelli
XL 1988   Jorge Martínez Aspar Derbi
XLI 1989   Àlex Crivillé JJ Cobas
XLII 1990   Loris Capirossi Honda
XLIII 1991   Loris Capirossi Honda
XLIV 1992   Alessandro Gramigni Aprilia
XLV 1993   Dirk Raudies Honda
XLVI 1994   Kazuto Sakata Aprilia
XLVII 1995   Haruchika Aoki Honda
XLVIII 1996   Haruchika Aoki Honda
XLIX 1997   Valentino Rossi Aprilia
L 1998   Kazuto Sakata Honda
LI 1999   Emili Alzamora Honda
LII 2000   Roberto Locatelli Aprilia
LIII 2001   Manuel Poggiali Gilera
LIV 2002   Arnaud Vincent Aprilia
LV 2003   Daniel Pedrosa Honda
LVI 2004   Andrea Dovizioso Honda
LVII 2005   Thomas Luthi Honda
LVIII 2006   Álvaro Bautista Aprilia
LIX 2007   Gábor Talmácsi Aprilia
LX 2008   Mike Di Meglio Derbi
LXI 2009   Julián Simón Aprilia
LXII 2010   Marc Márquez Derbi
LXIII 2011   Nico Terol Aprilia

EstadístiquesModifica

Campions múltiplesModifica

 
Angel Nieto amb la Derbi 125cc el 1972
Pilot Títols
  Ángel Nieto 7
  Carlo Ubbiali 6
  Luigi Taveri 3
  Pierpaolo Bianchi 3
  Loris Capirossi 2
  Kent Andersson 2
  Hugh Anderson 2
  Haruchika Aoki 2
  Fausto Gresini 2
  Kazuto Sakata 2

Títols per nacionalitatModifica

País Total
  Itàlia 23
  Espanya[1] 9
  Països Catalans[2] 6
  Catalunya 4
  Japó 4
  Regne Unit 4
  Suïssa 4
  Alemanya 3
  País Valencià 2
  Nova Zelanda 2
  Suècia 2
  Occitània 1
  Austràlia 1
  Àustria 1
  França[3] 1
  Hongria 1
  San Marino 1
Total 63
  1. No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans.
  2. El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (4) i el País Valencià (2).
  3. No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Moto3, ecco le regole della FIM» (en italià). topfuel.it.
  2. «qual e' il limite di peso per le moto da corsa ?» (en italià). archiviostorico.gazzetta.it. La Gazzetta dello Sport, 17-06-2000.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc