Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat regulat per la FIM (en anglès: Grand Prix motorcycle racing FIM World Championship o FIM Road Racing World Championship Grand Prix), és la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat, disputada d'ençà de 1949.
| Categoria | Velocitat |
|---|---|
| Àmbit | Internacional |
| Entitat | FIM |
| Precedents | C. d'Europa: 1924 - 48 |
| 1a Temporada | 1949 |
| Campió (2024) |  Jorge Martín (MotoGP) Ai Ogura (Moto2) David Alonso (Moto3) |
| Campió de constructors |  Ducati (MotoGP) Kalex (Moto2) CFMoto (Moto3) |
| Web oficial | fim-moto.com |
| Darrera revisió: 22/11/2024 | |
El campionat és gestionat per l'empresa espanyola Dorna Sports, que a principis d'abril de 2024 va passar a estar controlada pel fons d'inversió Liberty Media, propietari també de la Fórmula 1, amb una inversió de 3.600 milions d'euros pel 86% de la societat. El 14% restant va seguir en mans de l'equip directiu, encapçalat per Carmelo Ezpeleta.[1]
Fórmules dels motors
modificaEl campionat es va inaugurar amb 5 categories: 500cc, 350cc, 250cc, 125cc i Sidecars. La temporada de 1962 s'hi afegí la de 50cc. A causa de l'augment progressiu dels costos, diversos fabricants varen anar-se'n retirant progressivament, fins que al final de la temporada de 1968 la FIM va dictar unes normes restrictives que limitaven les caixes de canvi a 6 velocitats, els motors de 50 cc a un sol cilindre, els de 125 i 250 cc a dos i els de 350 i 500 cc a quatre. La categoria de 350cc es va suspendre el 1982 i dos anys més tard es va canviar la de 50cc per la nova de 80cc, la qual fou discontinuada el 1989.
El 2002 es reemplaçà la categoria de 500cc per la nova de MotoGP, inicialment amb motors de quatre temps fins a 990 cc. El 2010, la de 250cc es canvià per la de Moto2, amb motors de quatre temps fins a 600 cc. Finalment, el 2012 s'instaurà la categoria de Moto3, amb motors de quatre temps i 250 cc, que substituí a l'antiga de 125cc. Aquell mateix any, s'augmentà la cilindrada màxima de MotoGP fins als 1.000 cc.
Els Sidecars tenien motors de 600 cc els dos primers anys, essent substituïts després per motors de 500 cc. El 1979, la FIM creà una categoria per a prototipus de sidecar, anomenada B2B, diferenciada dels tradicionals B2A. Els prototipus van ser prohibits el 1980 i es van tornar a permetre a partir de 1981, aquesta vegada sense separar-los en una categoria específica.
MotoE
modificaDes del 2019, la FIM organitza en paral·lel al mundial de velocitat l'anomenada MotoE World Cup ('Copa del Món de MotoE'), una competició destinada a les motos elèctriques. La temporada del 2023, la Copa obtingué rang de campionat del món i actualment s'anomena 'Campionat del Món de MotoE' (MotoE World Championship).
Llista de Campions per temporada
modificaEl Campionat del Món de pilots s'atorga al corredor més reeixit de la temporada, segons el total de punts obtinguts en els Grans Premis en funció del barem establert per la FIM. Les marques de motocicleta que apareixen en aquest quadre corresponen a les que pilotava cada campió del món, i no coincideixen necessàriament amb la marca guanyadora del Campionat del Món de constructors d'aquella temporada. Per als campions en sidecars, el nom del passatger es llista en cursiva.
Època pre-MotoGP (1949-2001)
modifica- De 1949 a 1961 (500, 350, 250, 125, Sides)
- De 1962 a 1978 (+50cc)
- 1979 (+B2A/B2B)
| Any | 500cc | 350cc | 250cc | 125cc | 50cc | Sidecar B2A | Sidecar B2B |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 |  Kenny Roberts (Yamaha) |
 Kork Ballington (Kawasaki) |
Kork Ballington (Kawasaki) |
Ángel Nieto (Minarelli) |
Eugenio Lazzarini (Kreidler) |
 Rolf Biland Kurt Waltisperg (Schmid-Yamaha) |
Bruno Holzer Charlie Maierhans (LCR-Yamaha) |
- De 1980 a 1982 (-B2A/B2B)
| Any | 500cc | 350cc | 250cc | 125cc | 50cc | Sidecar |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1980 | Kenny Roberts (Yamaha) |
Jon Ekerold (Yamaha) |
Anton Mang (Kawasaki) |
Pier Paolo Bianchi (MBA) |
Eugenio Lazzarini (Iprem) |
 Jock Taylor  Benga Johansson (Windle-Yamaha) |
| 1981 | Marco Lucchinelli (Suzuki) |
Anton Mang (Kawasaki) |
Anton Mang (Kawasaki) |
Ángel Nieto (Minarelli) |
 Ricardo Tormo (Motul Bultaco) |
Rolf Biland Kurt Waltisperg (LCR-Yamaha) |
| 1982 | Franco Uncini (Suzuki) |
Anton Mang (Kawasaki) |
 Jean-Louis Tournadre (Yamaha) |
Ángel Nieto (Garelli) |
Stefan Dörflinger (Kreidler) |
Werner Schwärzel Andreas Huber (Seymaz-Yamaha) |
- De 1983 a 1989 (-350)
- De 1990 a 1996 (-80)
| Any | 500cc | 250cc | 125cc | sidecar |
|---|---|---|---|---|
| 1990 | Wayne Rainey (Yamaha) |
John Kocinski (Yamaha) |
Loris Capirossi (Honda) |
Alain Michel Simon Birchall (LCR-Krauser) |
| 1991 | Wayne Rainey (Yamaha) |
Luca Cadalora (Honda) |
Loris Capirossi (Honda) |
Steve Webster Gavin Simmons (LCR-Krauser) |
| 1992 | Wayne Rainey (Yamaha) |
Luca Cadalora (Honda) |
Alessandro Gramigni (Aprilia) |
Rolf Biland Kurt Waltisperg (LCR-Krauser) |
| 1993 | Kevin Schwantz (Suzuki) |
Tetsuya Harada (Yamaha) |
Dirk Raudies (Honda) |
Rolf Biland Kurt Waltisperg (LCR-Krauser) |
| 1994 |  Mick Doohan(Honda) |
Max Biaggi (Aprilia) |
Kazuto Sakata (Aprilia) |
Rolf Biland Kurt Waltisperg (LCR-Swissauto) |
| 1995 | Mick Doohan (Honda) |
Max Biaggi (Aprilia) |
Haruchika Aoki (Honda) |
Darren Dixon Andy Hetherington (Windle-ADM) |
| 1996 | Mick Doohan (Honda) |
Max Biaggi (Aprilia) |
Haruchika Aoki (Honda) |
Darren Dixon Andy Hetherington (Windle-ADM) |
- De 1997 a 2001 (-Sides)
| Any | 500cc | 250cc | 125cc |
|---|---|---|---|
| 1997 | Mick Doohan (Honda)
|
Max Biaggi (Honda)
|
Valentino Rossi (Aprilia)
|
| 1998 | Mick Doohan (Honda)
|
Loris Capirossi (Aprilia)
|
Kazuto Sakata (Aprilia)
|
| 1999 |  Àlex Crivillé (Honda)
|
Valentino Rossi (Aprilia)
|
Emili Alzamora (Honda)
|
| 2000 | Kenny Roberts, Jr. (Suzuki)
|
Olivier Jacque (Yamaha)
|
Roberto Locatelli (Aprilia)
|
| 2001 | Valentino Rossi (Honda)
|
Daijiro Kato (Honda)
|
 Manuel Poggiali (Gilera)
|
Època MotoGP (2002-Actualitat)
modifica- A 17 de novembre de 2024
Estadístiques
modificaTítols per pilot
modificaTítols per nacionalitat
modifica- (No s'hi inclouen els campionats de sidecars ni la copa del món de MotoE)
- A 17 de novembre de 2024
| Nacionalitat | MotoGP/500cc | 350cc | Moto2/250cc | Moto3/125cc | 80cc/50cc | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Itàlia
|
22 | 8 | 25 | 24 | 2 | 81 |
| Regne Unit
|
17 | 13 | 9 | 5 | 1 | 45 |
| Països Catalans[a 1]
|
11 | 12 | 12 | 6 | 41 | |
| Catalunya
|
7 | 9 | 7 | 23 | ||
| Espanya[a 2]
|
1 | 1 | 11 | 6 | 19 | |
| Alemanya
|
2 | 8 | 4 | 4 | 18 | |
| Estats Units
|
15 | 2 | 17 | |||
| Austràlia
|
8 | 1 | 2 | 1 | 12 | |
 Illes Balears
|
4 | 3 | 2 | 9 | ||
| Japó
|
1 | 4 | 4 | 9 | ||
| País Valencià
|
3 | 6 | 9 | |||
.svg){kind=small} Rhodèsia
|
1 | 5 | 2 | 8 | ||
| França
|
1 | 5 | 2 | 8 | ||
 Suïssa
|
4 | 4 | 8 | |||
 Sud-àfrica
|
3 | 2 | 1 | 6 | ||
 Nova Zelanda
|
2 | 2 | 4 | |||
 Veneçuela
|
1 | 2 | 3 | |||
 Països Baixos
|
3 | 3 | ||||
| San Marino
|
1 | 1 | 2 | |||
| Suècia
|
2 | 2 | ||||
 Finlàndia
|
1 | 1 | ||||
 Àustria
|
1 | 1 | ||||
 Hongria
|
1 | 1 | ||||
| Colòmbia
|
1 | 1 | ||||
| Totals | 76 | 34 | 76 | 76 | 28 | 290 |
- Notes
- ↑ El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (23), País Valencià (9) i Illes Balears (9).
- ↑ No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans.
Vegeu també
modifica- Campionat del Món de constructors
- Campionat del Món de sidecars
- Llista de campions del món de motociclisme de velocitat
- Llista de sistemes de puntuació del Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
- Llista de guanyadors de Grans Premis de motociclisme de velocitat
- Llista de Grans Premis de motociclisme
Referències
modifica- ↑ «La Fórmula 1 i les motos, a les mateixes mans». Via Empresa, 05-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
- «Statistics; The Official MotoGP Website». MotoGP. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2021. [Consulta: 13 novembre 2009].
Enllaços externs
modifica- Lloc web oficial de MotoGP (anglès)
- El mundial de velocitat al Web de la FIM Arxivat 2022-01-28 a Wayback Machine. (anglès)