Obre el menú principal

KTM Sportmotorcycle és una companyia austríaca que fabrica motocicletes establert a Mattighofen. És una filial de KTM AG.

Infotaula d'organitzacióKTM AG
KTM-Logo.svg
KTM Main Building.jpg
Dades
Tipus fabricant de motocicletes i empresa de capital obert
Indústria Motocicleta
Forma jurídica societat cotitzada en borsa
Forma jurídica
Creació 1992
Fundador Hans Trunkenpolz
Activitat
Produeix Motocicletes, bicicletes
Organització i govern
Seu 
Executiu en cap Stefan Pierer (1922–)
Empleats 4.300 (2018)
Empresa matriu KTM AG
Filial

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Història inicial (1934-1961)Modifica

 
KTM Duke I 620, la primera Supermotard del mercat

KTM va ser fundada el 1934 per l'enginyer Mathew Burke a Mattighofen. Va començar com un taller que treballava metalls, i s'anomenava Kraftfahrzeuge Trunkenpolz Mattighofen. No va ser fins al 1953 que KTM va començar a produir motocicletes. Amb només vint empleats, es fabricaven tres motocicletes al dia. El 1955, l'empresari Ernst Kronreif va passar a ser accionista de l'empresa, a l'adquirir-ne una part considerable. Llavors es va canviar de nom a Kronreif, Trunkenpolz, Mattighofen.[1] Hans Trunkenpolz va morir el febrer de 1962 i el seu fill Erich va succeir-lo.

Durant els primers anys de producció, quasi tots els components eren fabricats per la mateixa KTM. Va mantenir fins avui aquesta polítal per als MogoGP-Bikes.[2]

Al llarg de la història de KTM, ha estat líder en la tecnologia aplicada a la motocicleta. Van ser els primers a produir un motor de quatre temps refrigerat per aigua per a motocicletes de camp, un disseny que ha estat replicat per tots els altres fabricants. Al principi, KTM inclús subministrava radiadors a Suzuki. El 1986 KTM va ser el primer fabricant a incloure frens de disc tant a davant com a darrere. El 1998, van fabricar un sistema de suspensió posterior que reduïa dràsticament el pes no amortit (PDS). També van ser els primers a oferir embragatge d'accionament hidràulic a tots els seus models, i els primers a comercialitzar motocicletes preparades per la competició de supermotard.

Fallida, restructuració i èxit nou (1992-…)Modifica

A mitjan dels anys 1980, Erich Trunkenpolz, fill del fundador va voler diversificar i va començar la producció de bicis i radiadors. Com a resultat, ja no hi quedava prou diners per al negoci principal de la moto.[3] El 1989 la Holding GIT Trust del polític Josef Taus havia comprat 51% de les parts. El 23 de desembre de 1989, Erich Trunkenpolz va morir.[4] A partir d’aleshores, Taus, per una estrategia industrial i una direcció de personal erràtiques sense passió per al producte, no va gaire ajudar a reflotar l'empresa. A l'hivern de 1991, la firma va fer fallida, la més espectacular de l'any a Àustria, amb 73 milions d'euros de deute.[3]

Després de la insolvència, el 1992 va ser dividida en tres empreses:

  • KTM Sportmotorcycles GmbH, reanomenada el 1994 a KTM Sportmotocycles AG (Motocicletes), comprat per l'empresari Stefan Pierer que aleshores tenia 34 anys.
  • KTM Fahrrad GmbH (Bicicletes)
  • KTM Kühler GmbH (Radiadors)

A l'any fiscal 2005, KTM Sportmotocycles AG va vendre 80.000 motocicletes arreu del món i va iniciar un acord amb Polaris Industries. L'acord consistia en el fet que cadascuna de les companyies facilités a l'altra a estendre's al mercat de l'altre. D'aquesta manera, KTM tindria més fàcil accés al mercat nord-americà i Polaris a l'europeu. L'acord havia de durar dos anys, però el 2006 KTM va anunciar que l'acord es va acabar prematurament. De totes maneres, KTM proporcionaria els motors 525 RFS (Racing Four Stroke) a Polaris. A més a més KTM té previst entrar al mercat dels quads (que és un dels principals productes de Polaris) amb models propis.

El 1995 el Grup KTM va adquirir el fabricant de motocicletes Suec Husaberg AB (Husqvarna) el 1995 i la neerlandesa WP (Wim Peters) Suspension. Mentrestant, el 2018 el grup KTM AG empra 4300 persones i va facturar 1500 milions d'euros.[3]

KTM Motohall, un museuModifica

El maig de 2019 es va inaugurar a Mattighofen el KTM Motohall, un museu de 3000 m² dedicat a l'esport en motocicleta. En reconeixement, l'ajuntament va rebatejar la plaça del museu en KTM-Platz (plaça KTM).[5]

ReferènciesModifica

  1. «KTM Geschichte» (en alemany). KTM Ulrich, s.d. [Consulta: 9 agost 2019].
  2. Ziegengeist, Julione «Exoten der MotoGP: KTM über Vor- und Nachteile der Inhouse-Produktion» (en alemany). Motorsport Total, 27-07-2019.
  3. 3,0 3,1 3,2 Wiesinger, Günther «KTM: Stefan Pierer erzählt die ganze Erfolgsstory» (en alemany). Speedweek, 10-05-2019.
  4. Pfundner, Martin. Die Auto-Österreicher : Wegbereiter der Mobilität (en alemany). Klosterneuburg: A & W Verl, 2006. ISBN 3200005173. 
  5. «KTM Motohall» (en alemany). Verbund Oberösterreichischer Museen, 2012. [Consulta: 9 agost 2019].

Enllaços externsModifica