Campionat del Món de motocròs

El Campionat del Món de motocròs (oficialment: FIM Motocross World Championship), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de motocròs. El campionat es va inaugurar el 1957 com a continuació del Campionat d'Europa que s'havia disputat des del 1952, amb una única categoria de 500cc. El 1962 s'hi va afegir la categoria de 250cc i el 1975 la de 125cc.[1] Aquesta estructura ha anat canviant progressivament d'ençà del 2003, fins a quedar reduïda a dues classes principals (MXGP i MX2), masculines, i una de complementària (WMX), femenina. Tots els Grans Premis del mundial programen dues mànegues de MXGP i dues de MX2, i només alguns en programen dues més de WMX.

BSicon RACE.svgFIM Motocross World Championship
FM MX.JPG
Logotip de l'edició del 2010
CategoriaMotocròs
ÀmbitInternacional
EntitatFIM i Infront
PrecedentsC. d'Europa: 1952 - 56
1a Temporada1957
ConstructorsYamaha, KTM, Honda,
Suzuki, Kawasaki, TM,
Husqvarna
Campió (2020)MXGP: SLO Tim Gajser
MX2:    Occitània Tom Vialle
Campió de constructorsMXGP: AUT KTM
MX2:    JAP Yamaha
Web oficialwww.mxgp.com
Darrera revisió: 8/11/2020

HistòriaModifica

El 26 de juliol de 1947 es va celebrar a Wassenaar, Països Baixos,[2] la primera edició d'un campionat internacional de motocròs reservat a seleccions estatals, el Motocross des Nations. Cinc anys després, el 1952, la FIM instaurà el primer Campionat d'Europa de motocròs per a pilots individuals, obert a motocicletes de fins a 500 cc. El 1957, aquest campionat fou rebatejat com a "Campionat del Món" i, al mateix temps, es creà en paral·lel la primera Copa d'Europa de 250 cc, reservada a motocicletes d'aquesta cilindrada, que es rebatejà com a Campionat d'Europa el 1959 i com a Campionat del Món el 1962.[3][4] El 1973, la FIM introduí la que acabà esdevenint la tercera cilindrada d'aquest campionat, la de 125 cc, inicialment com a Copa d'Europa (Cup FIM 125) i, d'ençà de 1975, ja com a Campionat del Món.

 
Sortida d'una mànega del GP dels Països Baixos de 500cc de 1959

Tot i tenir rang de campionats del món, les primeres edicions dels mundials de motocròs se seguiren celebrant íntegrament a Europa. No fou fins al 1973 que se'n disputaren els primers Grans Premis en un altre continent (concretament, el de 125cc i el de 500cc, tots dos als Estats Units). El 2018, el Campionat del Món constava de 20 Grans Premis repartits entre març i setembre, un d'ells a l'Argentina, tres a Àsia i la resta a Europa.[2]

Al començament, la cilindrada amb més prestigi internacional era la inicial de 500 cc, coneguda popularment com a la "categoria reina" d'aquest esport.[2] La de 250 cc, coneguda aleshores com a "la petita cilindrada", fou tinguda inicialment per una mena de "segona divisió" del motocròs, tot i que en certs països l'interès per aquesta era molt superior, sobretot en aquells on s'hi fabricaven motocicletes competitives de 250 cc (els països del teló d'acer i Catalunya especialment). Pel que fa als 125 cc, la categoria serví sobretot com a camp d'aprenentatge per als més joves, tot i que alguns campions més experimentats també hi varen competir. De mica en mica, l'interès de marques, pilots i públic pels 250 cc va anar creixent fins que, a la dècada del 1990, va acabar esdevenint la més seguida i prenent, doncs, l'apel·latiu familiar de "reina" a la cilindrada de 500 cc.[2] Des d'aleshores, tant els fabricants, com els pilots i el públic en general passaren a esmerçar les seves principals energies en els 250cc.[2]

Al tombant del segle xx, la FIM cedí l'organització del Campionat del Món de motocròs a Youthstream, una societat privada dirigida per Giuseppe Luongo.[2] El 2001, Luongo es vengué els drets acabats d'aconseguir a Dorna, la societat que organitzava el mundial de velocitat. El 2003, Dorna rebatejà la categoria de 500 cc com a 650 cc i la de 250 cc, com a Motocross GP, però foren simplement canvis de nom, sense cap altra variació que l'augment de cilindrada per a la categoria màxima.[2] La gestió de Dorna al capdavant del mundial no acabà de funcionar i, el 2004, l'entitat retrocedí els seus drets a Youthstream. Una de les primeres mesures de Giuseppe Luongo aleshores fou la reformulació total de les tres categories històriques del mundial: les cilindrades de 125, 250 i 500 cc (totes amb motors de dos temps) desaparegueren i, al seu lloc, s'instauraren tres noves categories (o "classes") basades en motors de quatre temps (MX1, MX2 i MX3). La intenció era reflectir els canvis esdevinguts en la tecnologia dels motors, on els dos temps havien pràcticament desaparegut de la producció en sèrie, i a la vegada fer un gest en pro del medi ambient afavorint els motors de quatre temps, menys contaminants que els de dos. No feia gaire, al mundial de velocitat s'hi havia fet un canvi similar en reconvertir l'antiga classe dels 500cc en l'actual MotoGP.

També l'estructura del mundial va canviar: des d'aleshores, als Grans Premis s'hi corrien dues mànegues de les dues categories principals (MX1 i MX2) al mateix dia, mentre que l'altra, MX3, restà segregada i passà a tenir el seu propi calendari, amb Grans Premis específics en dates i circuits diferents. A banda, el 2005 va néixer la Copa del Món de motocròs femení, rebatejada com a Campionat del Món, amb l'acrònim WMX, el 2008. El 2014, la categoria MX1 es rebatejà com a MXGP i es discontinuà la categoria MX3, alhora que es potenciava el mundial femení.

Al gener del 2019 es va comunicar que Infront, empresa líder en drets de televisió i màrqueting, havia comprat Youthstream i obtingut els drets exclusius del Mundial de motocròs fins al 2036.[5] Al febrer del 2020, Infront va canviar el nom de Youthstream, ara de la seva propietat, per Infront Moto Racing . Aquest nou ens, dirigit encara per Giuseppe Luongo, serà qui gestioni en exclusiva els drets internacionals de televisó, màrqueting i promoció de tots els campionats internacionals de motocròs de la FIM: el Campionat del Món, el Motocròs de les Nacions, els mundials femení i Júnior, el mundial de Snowcross, el Campionat d'Europa de motocròs i el Motocròs de les Nacions Europees.[6]

Fórmules dels motorsModifica

La composició de les tres classes vigents a data del 2020 és la següent:

  • MXGP: Motors de dos temps fins a 250 cc i motors de quatre temps fins a 450 cc (és la categoria reina del motocròs, on competeixen els principals pilots de l'especialitat).
  • MX2: Motors de dos temps fins a 125 cc i motors de quatre temps fins a 250 cc (una mena de categoria d'iniciació, on hi competeixen els joves de fins a 23 anys abans de passar a la superior).[7]
  • WMX: Per a dones, amb motocicletes que compleixin els requeriments de la classe MX2.

Llista de campionsModifica

A 8 de novembre de 2020
500 cc 250 cc 125 cc
Edició Any Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
I 1952   Victor Leloup[t 1] Saroléa - -
II 1953   Auguste Mingels FN - -
III 1954   Auguste Mingels FN - -
IV 1955   John Draper BSA - -
V 1956   Les Archer Norton - -
I 1957   Bill Nilsson AJS   Fritz Betzelbacher[t 1] Maico -
II 1958   René Baeten FN   Jaromír Čížek Jawa -
III 1959   Sten Lundin Monark   Rolf Tibblin Husqvarna -
IV 1960   Bill Nilsson Husqvarna   Dave Bickers Greeves -
V 1961   Sten Lundin Lito   Dave Bickers Greeves -
VI 1962   Rolf Tibblin Husqvarna   Torsten Hallman Husqvarna -
VII 1963   Rolf Tibblin Husqvarna   Torsten Hallman Husqvarna -
VIII 1964   Jeff Smith BSA   Joël Robert CZ -
IX 1965   Jeff Smith BSA   Viktor Arbekov CZ -
X 1966   Paul Friedrichs CZ   Torsten Hallman Husqvarna -
XI 1967   Paul Friedrichs CZ   Torsten Hallman Husqvarna -
XII 1968   Paul Friedrichs CZ   Joël Robert CZ -
XIII 1969   Bengt Åberg Husqvarna   Joël Robert CZ -
XIV 1970   Bengt Åberg Husqvarna   Joël Robert Suzuki -
XV 1971   Roger De Coster Suzuki   Joël Robert Suzuki -
XVI 1972   Roger De Coster Suzuki   Joël Robert Suzuki -
XVII 1973   Roger De Coster Suzuki   Håkan Andersson Yamaha   André Malherbe[t 1] Zündapp
XVIII 1974   Heikki Mikkola Husqvarna   Guennadi Moisséiev KTM   André Malherbe Zündapp
XIX 1975   Roger De Coster Suzuki   Harry Everts Puch   Gaston Rahier Suzuki
XX 1976   Roger De Coster Suzuki   Heikki Mikkola Husqvarna   Gaston Rahier Suzuki
XXI 1977   Heikki Mikkola Yamaha   Guennadi Moisséiev KTM   Gaston Rahier Suzuki
XXII 1978   Heikki Mikkola Yamaha   Guennadi Moisséiev KTM   Akira Watanabe Suzuki
XXIII 1979   Graham Noyce Honda   Håkan Carlqvist Husqvarna   Harry Everts Suzuki
XXIV 1980   André Malherbe Honda   Georges Jobé Suzuki   Harry Everts Suzuki
XXV 1981   André Malherbe Honda   Neil Hudson Honda   Harry Everts Suzuki
XXVI 1982   Brad Lackey Suzuki   Danny LaPorte Yamaha   Eric Geboers Suzuki
XXVII 1983   Håkan Carlqvist Yamaha   Georges Jobé Suzuki   Eric Geboers Suzuki
XXVIII 1984   André Malherbe Honda   Heinz Kinigadner KTM   Michele Rinaldi Suzuki
XXIX 1985   Dave Thorpe Honda   Heinz Kinigadner KTM   Pekka Vehkonen Cagiva
XXX 1986   Dave Thorpe Honda   Jacky Vimond Yamaha   David Strijbos Cagiva
XXXI 1987   Georges Jobé Honda   Eric Geboers Honda   John van den Berk Yamaha
XXXII 1988   Eric Geboers Honda   John van den Berk Yamaha   Jean-Michel Bayle Honda
XXXIII 1989   Dave Thorpe Honda   Jean-Michel Bayle Honda   Trampas Parker KTM
XXXIV 1990   Eric Geboers Honda   Alessandro Puzar Suzuki   Donny Schmit Suzuki
XXXV 1991   Georges Jobé Honda   Trampas Parker Honda   Stefan Everts Suzuki
XXXVI 1992   Georges Jobé Honda   Donny Schmit Yamaha   Greg Albertyn Honda
XXXVII 1993   Jacky Martens Husqvarna   Greg Albertyn Honda   Pedro Tragter Suzuki
XXXVIII 1994   Marcus Hansson Honda   Greg Albertyn Suzuki   Bob Moore Yamaha
XXXIX 1995   Joël Smets Husaberg   Stefan Everts Honda   Alessandro Puzar Honda
XL 1996   Shayne King KTM   Stefan Everts Honda   Sébastien Tortelli Kawasaki
XLI 1997   Joël Smets Husaberg   Stefan Everts Honda   Alessio Chiodi Yamaha
XLII 1998   Joël Smets Husaberg   Sébastien Tortelli Kawasaki   Alessio Chiodi Husqvarna
XLIII 1999   Andrea Bartolini Yamaha   Frédéric Bolley Honda   Alessio Chiodi Husqvarna
XLIV 2000   Joël Smets KTM   Frédéric Bolley Honda   Grant Langston KTM
XLV 2001   Stefan Everts Yamaha   Mickaël Pichon Suzuki   James Dobb KTM
XLVI 2002   Stefan Everts Yamaha   Mickaël Pichon Suzuki   Mickaël Maschio Kawasaki
650 cc Motocross GP 125 cc
XLVII 2003   Joël Smets[t 2] KTM   Stefan Everts Yamaha   Steve Ramon KTM
MX3 MX1 MX2
XLVIII 2004   Yves Demaria KTM   Stefan Everts Yamaha   Ben Townley KTM
XLIX 2005   Sven Breugelmans KTM   Stefan Everts Yamaha   Antonio Cairoli Yamaha
L 2006   Yves Demaria KTM   Stefan Everts Yamaha   Christophe Pourcel Kawasaki
LI 2007   Yves Demaria Yamaha   Steve Ramon Suzuki   Antonio Cairoli Yamaha
LII 2008   Sven Breugelmans KTM   David Philippaerts Yamaha   Tyla Rattray KTM
LIII 2009   Pierre Renet Suzuki   Antonio Cairoli Yamaha   Marvin Musquin KTM
LIV 2010   Carlos Campano Yamaha   Antonio Cairoli KTM   Marvin Musquin KTM
LV 2011   Julien Bill Honda   Antonio Cairoli KTM   Ken Roczen KTM
LVI 2012   Matthias Walkner KTM   Antonio Cairoli KTM   Jeffrey Herlings KTM
LVII 2013   Klemen Gercar Honda   Antonio Cairoli KTM   Jeffrey Herlings KTM
- MXGP MX2
LVIII 2014 -   Antonio Cairoli KTM   Jordi Tixier KTM
LIX 2015 -   Romain Febvre Yamaha   Tim Gajser Honda
LX 2016 -   Tim Gajser Honda   Jeffrey Herlings KTM
LXI 2017 -   Antonio Cairoli KTM   Pauls Jonass KTM
LXII 2018 -   Jeffrey Herlings KTM   Jorge Prado KTM
LXIII 2019 -   Tim Gajser Honda   Jorge Prado KTM
LXIV 2020 -   Tim Gajser Honda   Tom Vialle KTM
Notes
  1. 1,0 1,1 1,2 El color rosa assenyala les edicions del Campionat d'Europa previ al Campionat del Món.
  2. El color beix assenyala els campions de la categoria MX3 (i 650 cc), substituta de la de 500 cc però sense el prestigi que tenia l'anterior.

EstadístiquesModifica

Campions múltiplesModifica

A 8 de novembre de 2020
 
Stefan Everts, el campió amb més títols de la història del campionat
Pilot Títols
  Stefan Everts 10 (4 x MX1, 2 x 500 cc, 3 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Antonio Cairoli 9 (7 x MX1/MXGP, 2 x MX2)
  Joël Robert 6 (6 x 250 cc)
  Roger De Coster 5 (5 x 500 cc)
  Eric Geboers 5 (2 x 500 cc, 1 x 250 cc, 2 x 125 cc)
  Georges Jobé 5 (3 x 500 cc, 2 x 250 cc)
  Joël Smets 5 (4 x 500 cc, 1 x MX3)
  Harry Everts 4 (1 x 250 cc, 3 x 125 cc)
  Torsten Hallman 4 (4 x 250 cc)
  Heikki Mikkola 4 (3 x 500 cc, 1 x 250 cc)
  Tim Gajser 4 (3 × MXGP, 1 × MX2)
  Jeffrey Herlings 4 (1 × MXGP, 3 × MX2)
  Greg Albertyn 3 (2 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Alessio Chiodi 3 (3 x 125 cc)
  Yves Demaria 3 (3 x MX3)
  Paul Friedrichs 3 (3 x 500 cc)
  André Malherbe 3 (3 x 500 cc) +2 Campionats d'Europa 125 cc
  Guennadi Moisséiev 3 (3 x 250 cc)
  Gaston Rahier 3 (3 x 125 cc)
  Dave Thorpe 3 (3 x 500 cc)
  Bengt Åberg 2 (2 x 500 cc)
  Jean-Michel Bayle 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  John Van den Berk 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Frédéric Bolley 2 (2 x 250 cc)
  Sven Breugelmans 2 (2 x MX3)
  Håkan Carlqvist 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
  Heinz Kinigadner 2 (2 x 250 cc)
  Sten Lundin 2 (2 x 500 cc)
  Bill Nilsson 2 (2 x 500 cc)
  Trampas Parker 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Mickaël Pichon 2 (2 x 250 cc)
  Alessandro Puzar 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Steve Ramon 2 (1 x MX1, 1 x MX2)
  Donny Schmit 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Jeff Smith 2 (2 x 500 cc)
  Rolf Tibblin 2 (2 x 500 cc) +1 Campionat d'Europa 250 cc
  Sébastien Tortelli 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
  Marvin Musquin 2 (2 x MX2)
  Jorge Prado 2 (2 × MX2)
  Auguste Mingels 2 (2 x 500cc)[m 1]
  Dave Bickers 2 (2 x 250cc)
  1. El color rosa assenyala els guanyadors del Campionat d'Europa previ al Campionat del Món

Títols per nacionalitatModifica

Campionat d'Europa
País 500cc 250cc 125cc Total
  Bèlgica 3 2 5
  Regne Unit 2 2 4
  RFA 1 1
  Txecoslovàquia 1 1
  Suècia 1 1
Totals 5 5 2 12
Campionat del Món
A 8 de novembre de 2020
País 500cc/MX3 250cc/MXGP[n 1] 125cc/MX2 Total
  Bèlgica 24 18 10 52
  Itàlia 1 9 7 17
  Suècia 10 6 16
  Occitània 3 4 7 14
  Regne Unit 6 1 1 8
  Països Baixos 2 6 8
  Estats Units 1 3 3 7
  França[n 2] 1 4 1 6
  Finlàndia 3 1 1 5
  Sud-àfrica 2 3 5
  Eslovènia 1 3 1 5
  Alemanya[n 3] 3 1 4
  Unió Soviètica 4 4
  Àustria 1 2 3
  Espanya 1 2 3
  Nova Zelanda 1 1 2
  Japó 1 1
  Letònia 1 1
  Suïssa 1 1
Totals 57 59 46 162
Notes
  1. Anomenada MX1 fins al 2013
  2. No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.
  3. S'hi compten els aconseguits per pilots de l'antiga RDA.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Historia del motocross». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 33. ISBN 84-95664-05-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Histoire du Motocross - Championnats du Monde» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 17-04-2019. [Consulta: 15 octubre 2020].
  3. «History of Motocross Racing» (en anglès). ultimatemotorcycling.com, 27-02-2014. [Consulta: 15 octubre 2020].
  4. Youngblood, Ed. «The History of Motocross: An MX Series – 1924-2000s» (en anglès). pigtailpals.com, 10-09-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
  5. Rovira, Roger. «Infront compra Youthstream y se hace con los derechos de MXGP» (en castellà). mx1onboard.com, 31-01-2019. [Consulta: 15 octubre 2020].
  6. Phillips, Lewis. «New Name: Youthstream» (en anglès). mxvice.com, 24-02-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
  7. «FIM MXGP, MX2, Women's Motocross World Championships / FIM Motocross of Nations Regulations 2020» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 14-01-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs