Jean-Michel Bayle
Jean-Michel Bayle (Manòsca, Alps de l'Alta Provença, 1 d'abril de 1969) és un ex-pilot professional de motociclisme occità que ha triomfat tant en motocròs (amb dos Campionats del Món entre altres èxits) com en velocitat.[1]
 Bayle a la cursa de 250cc del GP dels EUA de 1993  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1969 (53 anys) Manòsca (França) | ||||
| Dades personals | |||||
| Altres noms | JMB | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | pilot de motociclisme | ||||
| Activitat | 1985 - 1992 (motocròs) 1992 - 1999, 2002 (velocitat) | ||||
| Esport | motocròs motociclisme de velocitat resistència (motociclisme) | ||||
| |||||
| Participà en | |||||
| Títols internacionals en Motocròs | |||||
| C. Món 125cc | 1 (1988) | ||||
| C. Món 250cc | 1 (1989) | ||||
| Total: 2 Campionats Mundials | |||||
| GP guanyats | 15 | ||||
| Títols estatals en Motocròs | |||||
| C. de França | 2 (1987-1988, 125cc) | ||||
| C. AMA C. AMA SX | 2 (1991, 250cc i 500cc) 1 (1991, 250cc) | ||||
| Palmarès en altres disciplines | |||||
| Resistència | |||||
| Bol d'Or 24H de Le Mans | 1 (2002) 1 (2002) | ||||
| Família | |||||
| Parella | Alexia Barrier | ||||
Premis
| |||||
| Lloc web | jeanmichelbayle.fr | ||||
    | |||||
Trajectòria esportivaModifica
Bayle guanyà el Campionat del Món de motocròs de 125cc el 1988 i el de 250cc de l'any següent.[2] El 1991 se'n va anar a competir als EUA, esdevenint un dels pocs europeus en guanyar el Campionat AMA de motocròs, tant en 250cc com en 500cc. A més a més, arrodoní la temporada guanyant també el Campionat AMA de supercross 250 cc.[3]
Havent guanyat la majoria dels campionats de motocròs, Bayle esdevingué un dels pocs motociclistes que han canviat d'aquesta disciplina a la velocitat. El 1992 va debutar-hi tot prenent part al Gran Premi de França en 250 cc. La temporada de 1994 va córrer amb l'equip oficial d'Aprilia al Campionat del Món de 250cc, i el 1996 va canviar al de 500cc com a membre de l'equip Kenny Roberts-Yamaha.[4] Bayle va aconseguir punts dues vegades durant la temporada de 1999.[5] Durant la seva carrera en velocitat, va córrer-hi 82 curses i va assolir una pole position a la categoria dels 250 cc i dues a la dels 500, però mai no va acabar en posicions de podi.[4]
El 2002 formà equip amb Sébastien Gimbert i Nicolas Dussauge en curses de Resistència, aconseguint guanyar el Bol d'Or i les 24 Hores de Le Mans.[1]
RetiradaModifica
Durant la temporada del 2002 Bayle patí reiterades lesions, decidint finalment retirar-se de les curses de velocitat després de córrer el Gran Premi d'Itàlia. Tot i així, actualment segueix disputant curses de motocròs i fins i tot ha competit al Campionat de França de trial.
Palmarès al Campionat del Món de MotocròsModifica
| Any | Motocicleta | 250 cc | 125 cc |
|---|---|---|---|
| 1986 | Kawasaki | - | 23è |
| 1987 | Honda | - | 3r |
| 1988 | Honda | - | 1r |
| 1989 | Honda | 1r | - |
| Total títols | 1 | 1 | |
| 2 mundials | |||
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Jean Michel Bayle. Inducted: 2000» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ «Profile - Jean-Michel Bayle» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Jean Michel Bayle» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 63.
- ↑ 4,0 4,1 «Jean Michel Bayle's profile» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ «1999' 500 Grand Prix Race Results» (en anglès). lineone.net. Arxivat de l'original el 2001-02-24. [Consulta: 25 setembre 2010].
