Campionat AMA de motocròs

El Campionat AMA de motocròs (en anglès, AMA Motocross Championship i conegut popularment com a AMA Motocross o AMA Pro Motocross) és la competició de motocròs més important dels Estats Units. Es disputa d'ençà de 1972 i està regulat per l'Associació Motociclista Americana (AMA) i organitzat per l'empresa MX Sports Pro Racing. El patrocinador principal n'és Lucas Oil, motiu pel qual el campionat s'anomena comercialment Lucas Oil Pro Motocross.

AMA Motocross Championship

Nom oficial	Lucas Oil Pro Motocross Championship
Tipus	campionat
Esport	motocròs
Organitzador	AMA
Patrocinador	Lucas Oil
Lloc  i  dates
Estat	Estats Units d'Amèrica
Vigència	1972 –
Altres
Lloc web	promotocross.com

Història

Vegeu també: Motocròs femení § Història

Sortida d'una de les curses del campionat del 2011, a Pennsilvània

El motocròs es va introduir als Estats Units a finals de la dècada del 1960. Competicions com ara la Inter-AM i la Trans-AMA van servir perquè els pilots americans aprenguessin la tècnica d'aquest esport dels asos europeus que hi participaven. Els anys 1970 i 1971, a manca d'un campionat nacional, l'AMA va proclamar Campió dels Estats Units de motocròs el nord-americà més ben classificat a la Trans-AMA. El 1970, el títol l'obtingué Dick Burleson, quart a la Trans-AMA. El 1971 s'atorgaren dos títols: l'absolut, per a Mark Blackwell (catorzè a la Trans-AMA) i el de 250cc per a Gary Jones (setè a la Inter-AMA). Finalment, l'AMA va instaurar el Campionat nacional de motocròs el 1972.

La competició es va estrenar amb la introducció de dues categories (classes) basades en fórmules de motors de 500 cc i 250 cc. El 1974 s'hi afegí la de 125 cc. A mesura que la tecnologia del motocròs evolucionava, les motocicletes de 500 cc esdevingueren massa potents per al pilot mitjà, fent que minvés el nombre de participants en aquesta categoria. Finalment, l'AMA la discontinuà després de la temporada de 1993.

El 1996 es creà un campionat nacional femení, anomenat Women's MX, que es va mantenir fins al 2018. Cal dir que, entre 1974 i 1995, malgrat no existir encara un campionat professional femení dirigit per l'AMA, es disputaren competicions amateurs per a dones anomenades inicialment Powder Puff National Championship i, més tard, Women's Motocross Nationals (tot i que normalment eren títols decidits a una única prova).

Mirant d'atènyer la regulació d'emissions, el 1994 l'AMA augmentà la cilindrada màxima permesa per als motors de quatre temps i el 1997, en un esforç per a encoratjar els fabricants a desenvolupar motocicletes amb aquesta mena de motors, més respectuosos amb el medi ambient, en flexibilitzà les normes d'homologació. El 2006, la categoria de 250 cc passà a anomenar-se MX, amb una formulació que permetia motors de 150 a 250 cc de dos temps o de 251 a 450 cc de quatre temps. La categoria de 125 cc es reanomenà MX Lites, permetent de 0 a 125 cc de dos temps o de 150 a 250 cc de quatre temps. El 2009, la categoria MX fou reanomenada 450 i la MX Lites, 250 per tal de reflectir el fet que tots els fabricants competidors havien adoptat la motorització de quatre temps.

Resum: Evolució de les classes

A data de 2023, el campionat AMA constava de dues classes: 450, la principal, i 250. Tot seguit es resumeix l'evolució que han experimentat les classes del campionat des de la seva instauració fins a l'actualitat:

Període	De	A	Classe	Àlies	Motor	Cilindrada
1972- 2005	1972	1993	500cc	-	2T	Fins a 500 cc
	1972	2005	250cc	-		Fins a 250 cc
	1974	2005	125cc	-		Fins a 125 cc
	1996	2005	Women's	WMX		Fins a 125 cc
2006- Actualitat	2006	2008	MX	-	2T	De 150 a 250 cc
					4T	De 251 a 450 cc
	2006	2008	MX Lites	Lites	2T	Fins a 125 cc
					4T	De 150 a 250 cc
	2006	2018	Women's	WMX	4T	Fins a 250 cc
	2009	Actualitat	450	450MX, 450cc		De 251 a 450 cc
	2009	Actualitat	250	250MX, 250cc		De 150 a 250 cc

Llista de guanyadors

Font:

Primera etapa (1972-2005)

Any	500 cc		250 cc		125 cc
	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
1972	Brad Lackey	Kawasaki	Gary Jones	Yamaha	-
1973	Pierre Karsmakers	Yamaha	Gary Jones	Honda	-
1974	Jimmy Weinert	Kawasaki	Gary Jones	Can-Am	Marty Smith	Honda
1975	Jimmy Weinert	Kawasaki	Tony DiStefano	Suzuki	Marty Smith	Honda
1976	Kent Howerton	Husqvarna	Tony DiStefano	Suzuki	Bob Hannah	Yamaha
1977	Marty Smith	Honda	Tony DiStefano	Suzuki	Broc Glover	Yamaha
1978	Rick Burgett	Yamaha	Bob Hannah	Yamaha	Broc Glover	Yamaha
1979	Danny LaPorte	Suzuki	Bob Hannah	Yamaha	Broc Glover	Yamaha
1980	Chuck Sun	Honda	Kent Howerton	Suzuki	Mark Barnett	Suzuki
1981	Broc Glover	Yamaha	Kent Howerton	Suzuki	Mark Barnett	Suzuki
1982	Darrell Shultz	Honda	Donnie Hansen	Honda	Mark Barnett	Suzuki
1983	Broc Glover	Yamaha	David Bailey	Honda	Johnny O'Mara	Honda
1984	David Bailey	Honda	Rick Johnson	Yamaha	Jeff Ward	Kawasaki
1985	Broc Glover	Yamaha	Jeff Ward	Kawasaki	Ron Lechien	Honda
1986	David Bailey	Honda	Rick Johnson	Honda	Micky Dymond	Honda
1987	Rick Johnson	Honda	Rick Johnson	Honda	Micky Dymond	Honda
1988	Rick Johnson	Honda	Jeff Ward	Kawasaki	George Holland	Honda
1989	Jeff Ward	Kawasaki	Jeff Stanton	Honda	Mike Kiedrowski	Honda
1990	Jeff Ward	Kawasaki	Jeff Stanton	Honda	Guy Cooper	Suzuki
1991	Jean-Michel Bayle	Honda	Jean-Michel Bayle	Honda	Mike Kiedrowski	Kawasaki
1992	Mike Kiedrowski	Kawasaki	Jeff Stanton	Honda	Jeff Emig	Yamaha
1993	Mike LaRocco	Kawasaki	Mike Kiedrowski	Kawasaki	Doug Henry	Honda
1994	-		Mike LaRocco	Kawasaki	Doug Henry	Honda
1995	-		Jeremy McGrath	Honda	Steve Lamson	Honda

Any	250 cc		125 cc		Women's MX
	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campiona	Motocicleta
1996	Jeff Emig	Kawasaki	Steve Lamson	Honda	Shelly Kann	Yamaha?
1997	Jeff Emig	Kawasaki	Ricky Carmichael	Kawasaki	Tracy Fleming	Yamaha?
1998	Doug Henry	Yamaha	Ricky Carmichael	Kawasaki	Dee Ann Wood	Kawasaki
1999	Greg Albertyn	Suzuki	Ricky Carmichael	Kawasaki	Stefy Bau	Kawasaki?
2000	Ricky Carmichael	Kawasaki	Travis Pastrana	Suzuki	Jessica Patterson	Kawasaki
2001	Ricky Carmichael	Kawasaki	Mike Brown	Kawasaki	Tania Satchwell	Yamaha
2002	Ricky Carmichael	Honda	James Stewart Jr.	Kawasaki	Stefy Bau	Honda
2003	Ricky Carmichael	Honda	Grant Langston	KTM	Steffi Laier	KTM
2004	Ricky Carmichael	Honda	James Stewart Jr.	Kawasaki	Jessica Patterson	Honda
2005	Ricky Carmichael	Suzuki	Ivan Tedesco	Kawasaki	Jessica Patterson	Honda

Segona etapa (2006-Actualitat)

A 15 de setembre de 2024

Any	450		250		Women's MX
	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campiona	Motocicleta
2006	Ricky Carmichael	Suzuki	Ryan Villopoto	Kawasaki	Jessica Patterson	Honda
2007	Grant Langston	Yamaha	Ryan Villopoto	Kawasaki	Jessica Patterson	Honda
2008	James Stewart Jr.	Kawasaki	Ryan Villopoto	Kawasaki	Ashley Fiolek	Honda
2009	Chad Reed	Suzuki	Ryan Dungey	Suzuki	Ashley Fiolek	Honda
2010	Ryan Dungey	Suzuki	Trey Canard	Honda	Jessica Patterson	Yamaha
2011	Ryan Villopoto	Kawasaki	Dean Wilson	Kawasaki	Ashley Fiolek	Honda
2012	Ryan Dungey	KTM	Blake Baggett	Kawasaki	Ashley Fiolek	Honda
2013	Ryan Villopoto	Kawasaki	Eli Tomac	Honda	Jessica Patterson	Honda
2014	Ken Roczen	KTM	Jeremy Martin	Yamaha	Marissa Markelon	Kawasaki
2015	Ryan Dungey	KTM	Jeremy Martin	Yamaha	Kylie Fasnacht	Kawasaki
2016	Ken Roczen	Suzuki	Cooper Webb	Yamaha	Kylie Fasnacht	Kawasaki
2017	Eli Tomac	Kawasaki	Zach Osborne	Husqvarna	Kylie Fasnacht	Kawasaki
2018	Eli Tomac	Kawasaki	Aaron Plessinger	Yamaha	Jordan Jarvis	Yamaha

Any	450		250
	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
2019	Eli Tomac	Kawasaki	Adam Cianciarulo	Kawasaki
2020	Zach Osborne	Husqvarna	Dylan Ferrandis	Yamaha
2021	Dylan Ferrandis	Yamaha	Jett Lawrence	Honda
2022	Eli Tomac	Yamaha	Jett Lawrence	Honda
2023	Jett Lawrence	Honda	Hunter Lawrence	Honda
2024	Chase Sexton	KTM	Haiden Deegan	Yamaha

Notes

Estadístiques

Vegeu també: Llista de campions AMA de motocròs

Campions amb més de 3 títols

A 15 de setembre de 2024

Pilot	Títols
Ricky Carmichael	10 (1 x 450cc, 6 x 250cc, 3 x 125cc)
Jessica Patterson	7 (7 x Women)
Broc Glover	6 (3 x 500cc, 3 x 125cc)
Eli Tomac	5 (4 x 450, 1 x 250)
Rick Johnson	5 (2 x 500cc, 3 x 250cc)
Jeff Ward	5 (2 x 500cc, 2 x 250cc, 1 x 125cc)
Ryan Villopoto	5 (2 x 450, 3 x Lites)
Ryan Dungey	4 (3 x 450, 1 x 250)
Mike Kiedrowski	4 (1 x 500cc, 1 x 250cc, 2 x 125cc)
Ashley Fiolek	4 (4 x Women)

Llista de circuits emprats

A 15 de desembre de 2022

Cursa al circuit de Hurricane Mills (Tennessee) el 2009

Circuit	Població	Estat	Període
Unadilla MX	Unadilla	Nova York	1972-1973, 1976-1977, 1989-1991, 1993-2019, 2021-actualitat
Hangtown Motocross Classic	Rancho Cordova	Califòrnia	1974-2019, 2021-actualitat
Red Bud MX	Buchanan	Michigan	1974, 1976-actualitat
The Wick 338	Southwick	Massachusetts	1976-1982, 1986-2013, 2016-2019, 2021-actualitat
High Point Raceway	Mount Morris	Pennsilvània	1977-2019, 2021-actualitat
Washougal MX Park	Washougal	Washington	1980-1986, 1988-2019, 2021-actualitat
Spring Creek MX Park	Millville	Minnesota	1983-actualitat
Budds Creek Motocross Park	Mechanicsville	Maryland	1989-1992, 1994-2019, 2021-actualitat
Thunder Valley Motocross Park	Lakewood	Colorado	2005-actualitat
Fox Raceway at Pala	Pala	Califòrnia	2010-2011, 2019-actualitat
Ironman Raceway	Crawfordsville	Indiana	2014-actualitat
WW Ranch Motocross Park	Jacksonville	Florida	2019-2020
Loretta Lynn's Dude Ranch	Hurricane Mills	Tennessee	2020
Glen Helen Raceway	San Bernardino	Califòrnia	1993, 1996-2009, 2014-2018
Muddy Creek Raceway	Blountville	Tennessee	2013-2018
Miller Motorsports Park	Tooele	Utah	2013-2015
Lake Elsinore MX	Lake Elsinore	Califòrnia	2012-2013
Steel City Raceway	Delmont	Pennsilvània	1988-2012
Freestone County Raceway	Wortham	Texas	2007-2012
Broome-Tioga Sports Center	Binghamton	Nova York	1979-2006
Kenworthy's Motocross Park	Troy	Ohio	1987-2002, 2004
Gatorback Cycle Park	Gainesville	Florida	1983-1997
Lake Sugar Tree MX Park	Axton	Virgínia	1975-1977, 1987-1991
Lakewood Sportcycle Park	Lakewood	Colorado	1979-1980 1983-1988
Good Times MX Park	San Antonio	Texas	1987-1988
Secession MX Park	Anderson	Carolina del Sud	1987
Hollister Hills	Hollister	Califòrnia	1986
Six Flags Atlanta	Atlanta	Geòrgia	1984-1985
Las Vegas Motocross Park	Las Vegas	Nevada	1985
Saddleback Park	Orange	Califòrnia	1972-1973, 1980-1984
Lake Whitney Cycle Ranch	Lake Whitney	Texas	1973, 1975, 1977-1978, 1981-1983
St Louis International Raceway	Madison	Illinois	1983
Road Atlanta	Braselton	Geòrgia	1972-1973, 1981-1982
Carlsbad Raceway	Carlsbad	Califòrnia	1972, 1981-1982
Sunshine Speedway	St. Petersburg	Florida	1976-1982
CDR Tech Track	Castle Rock	Colorado	1981-1982
Atlanta Motor Speedway	Hampton	Geòrgia	1978-80
Sonoma Raceway	Sonoma	Califòrnia	1978-1980
Rio Bravo MX Park	Houston	Texas	1972-1973, 1976-1979
Omaha Moto Park	Herman	Nebraska	1975, 1977-1979
Metrolina Speedway Park	Charlotte	Carolina del Nord	1977-1979
Racing World	Trabuco Canyon	Califòrnia	1978-1979
Canyon Raceway	Phoenix	Arizona	1979
Cycle World USA	St. Peters	Missouri	1976-1978c
Agency Motocross	St. Joseph	Missouri	1977-1978
Pine Top Motorcycle Park	Escoheag	Rhode Island	1978
Cycle-Rama	San Antonio	Texas	1975-1977
Midland Motocross Park	Midland	Michigan	1975-1977
Burnt Hickory Motocross	Dallas	Geòrgia	1977
Hillside Park	Nashville	Tennessee	1977
Sandy Oaks Raceway	Keithsburg	Illinois	1977
Delta Motorsport Park	Delta	Ohio	1973-1976
Motocross West	New Orleans	Louisiana	1973-1976
Moto-Masters Park	Mexico	Nova York	1974-1976
Castle Point Moto Sport Park	New Castle	Kentucky	1975-1976
Appalachian Highlands Motorsport Park	Keyers Ridge	Maryland	1976
Fastrack Motocross Park	Phoenix	Arizona	1976
Pennsylvania Motocross Park	Allentown	Pennsilvània	1976
Towaligo River Park	Forsyth	Geòrgia	1976
Baldwin Motoross Park	Baldwin	Kansas	1973-1975
Appalachia Lake Park	Bruceton Mills	Virgínia de l'Oest	1974-1975
Ohio International Raceway	Ravenna	Ohio	1975
Mid-Ohio MX Park	Lexington	Ohio	1972-1974
Manning Cycle Park	Tooele	Utah	1973-1974
Baymare Cycle Park	Moorpark	Califòrnia	1974
Gran-Am Motocross Park	Hamersville	Ohio	1974
Highland Hills	HIllsboro	Ohio	1974
Talladega Superspeedway	Talladega	Alabama	1972-1973
Arizona Cycle Park	Phoenix	Arizona	1972-1973
Carnegie Cycle Park	Livermore	Califòrnia	1972-1973
Desoto Cycle Ranch	Olive Branch	Mississipi	1972-1973
Orlando Sports Stadium	Orlando	Florida	1972-1973
Puyallup Raceway Park	Puyallup	Washington	1972-1973
Snyder Park	Washington	Indiana	1972-1973
Amelia Earhardt Park	Hialeah	Florida	1973
Cherokee MX Park	Opelousas	Louisiana	1973
Cycle-Rama Recreational Park	Sligo	Kentucky	1973
Pocono Raceway	Long Pond	Pennsilvània	1973
Zoar Motor Park	Springville	Nova York	1973
Cal-Expo	Sacramento	Califòrnia	1972
Honda Hills	Columbus	Ohio	1972
Mid-American Motocross	St. Peters	Missouri	1972
Moto-sports Racing Circus	Elkhorn	Wisconsin	1972
Owyhee M/C Clubgrounds	Boise	Idaho	1972
Straddle Line Park	Olympia	Washington	1972
Tahoe Recreation Park	Tahoe Vista	Califòrnia	1972

El motocròs als Estats Units

Antecedents

L'antecedent més llunyà de l'actual motocròs fou el Southern Scott Scramble, una mena de cursa motociclista camp a través que se celebrà a Surrey, Anglaterra, el 1924. Aquesta nova modalitat de motociclisme es conegué com a Scramble al Regne Unit fins a ben entrada la dècada del 1960, però a la resta d'Europa agafà el nom que li donaren en francès, Moto-Cross (de "motocicleta" i "cross-country"). Als Estats Units, aquesta modalitat s'hi va introduir ben aviat, tot i que en formats diferents i sense gaire repercussió.

El 1926, dos anys després del primer Scramble britànic, el Crotona Motorcycle Club de Nova York va organitzar una prova similar prop d'Armonk, Nova York, a la qual va anomenar "TT" (de Tourist Trophy). Malgrat tenir poques similituds amb el TT de l'Illa de Man, el club de Crotona va triar aquest nom perquè els participants, a bord de motocicletes de turisme, començaven la cursa a intervals de temps regulars, com a l'illa de Man. El primer TT de Crotona era molt semblant al Southern Scott Scramble, només que amb menys distància a recórrer: els pilots havien de seguir un camí sinuós per un pomerar. A partir d'aleshores, però, les curses camp a través evolucionaren de manera molt diferent a Europa, on es consolidaren amb el format actual (circuits tancats de longitud mitjana que calia recórrer durant uns 45 minuts) i als Estats Units, on s'estilava més un tipus de cursa semblant als Hare scramble o les curses de desert, amb poques voltes a llargs recorreguts per camp obert. Calgué esperar 40 anys perquè el motocròs amb format europeu arribés finalment a Amèrica.

Amb l'arribada de la Gran Depressió, durant la dècada de 1930, el motociclisme (i amb ell, l'incipient "motocròs") gairebé va desaparèixer del tot al país, on les motocicletes no gaudien de tanta popularitat com a Europa i eren considerades un objecte de luxe totalment prescindible en època de crisi. Passada la Segona Guerra Mundial, amb la millora econòmica que es produí durant la dècada de 1950, els esports començaren a popularitzar-se als EUA, ajudats per l'aparició de la televisió. Durant la dècada del 1960, la competició fora d'asfalt va experimentar un fort creixement al país: el desenvolupament de motos més lleugeres va propiciar-hi un gran entusiasme pels Scrambles (o "TT"), les curses de desert i l'enduro. El 1961, l'AMA va aprovar la normativa per a una nova forma de competició anomenada "moto-cross", molt semblant als típics scrambles però amb un mètode de puntuació diferent. L'AMA havia donat cobertura oficial a curses d'aquesta mena des del 1959, quan el Comitè Esportiu de Nova Anglaterra n'organitzava alguna al Bell Cycle Ranch, una parcel·la de 400 ha propietat del concessionari de Maico a Grafton (Vermont), Perley Bell. A la costa oest, la promoció del motocròs es pot remuntar a la primavera de 1966, quan se n'organitzà una cursa a Sycamore Park, prop d'Irvine (Califòrnia), que guanyà Paul Hunt amb una Rickman Métisse amb motor Triumph que acabava d'importar d'Anglaterra (Hunt era un dels pocs americans que havien visitat Europa per a provar-hi el motocròs).

La promoció d'Edison Dye

Vegeu també: Edison Dye i Inter-AM

Bengt Åberg a Westlake, durant la Inter-AM de 1969

Malgrat els primers intents, reduïts a algunes curses esparses i sense repercussió, d'introduir al país alguna cosa equiparable al motocròs, a mitjan dècada del 1960 aquesta modalitat seguia sent pràcticament desconeguda als EUA. No fou fins a l'entrada en escena d'Edison Dye que el motocròs amb format europeu arribà oficialment a Amèrica i s'hi consolidà definitivament. Edison Dye (1918-2007), conegut més tard com a The Father of American Motocross ("El pare del motocròs americà"), era un empresari que havia començat a importar les Husqvarna als EUA el 1966. Per tal de promocionar la marca, va convèncer la fàbrica perquè enviés el seu pilot estrella, Torsten Hallman (campió del món de 250cc), perquè col·laborés amb ell en la promoció del motocròs, principalment competint amb els millors pilots nord-americans en curses de demostració al llarg del país. Durant la tardor de 1966, Hallman començà la seva gira promocional amb una exhibició a Pepperell, Massachusetts. Al llarg d'aquell any, Hallman i Dye van organitzar sis esdeveniments més i el resultat sempre fou el mateix: victòria aclaparadora de Torsten Hallman davant els seus rivals americans.

L'èxit de les demostracions de Hallman va encoratjar Dye a organitzar competicions arreu del país en què, a banda del suec, hi convidava els millors experts europeus. El 1967, Edison Dye va organitzat la primera "Inter-America", coneguda com a Inter-AM, un torneig amb curses arreu dels EUA que enfrontava els asos europeus amb els nord-americans. El públic i els aficionats al motociclisme nord-americans van quedar impressionats per aquesta nova modalitat, molt més espectacular que els scrambles que coneixien, i això va suposar un augment dràstic de la popularitat del motocròs al país. Els pilots d'altres disciplines es van passar en massa al motocròs, il·lusionats amb la possibilitat de poder competir per un cost inicial relativament baix i, en qüestió de pocs anys, el motocròs esdevingué la modalitat de motociclisme més seguida i coneguda d'una punta a l'altra dels Estats Units. Aviat en van sorgir els primers pioners reeixits en competició, com ara John DeSoto, Ron Nelson i Tim Hart.

La Inter-AM s'anà desenvolupant anualment fins que el 1970 l'AMA ingressà a la FIM i instaurà una mena de torneig paral·lel que anomenà Trans-AMA (ampliat un any després amb la Inter-AMA per a motos de 250cc). En entrar en conflicte ambdues competicions, la Inter-AM fou cancel·lada i a partir d'aleshores se celebrà anualment la nova Trans-AMA. Edison Dye n'esdevingué promotor d'alguna cursa fins al 1973, en què la manca d'entesa entre l'empresari i l'AMA va provocar que aquesta l'apartés definitivament de l'organització de curses de motocròs.

L'eclosió de la dècada del 1970

Vegeu també: Motocròs femení § Naixement (1960-1970)

Després d'uns anys d'aprenentatge en què els americans eren mers comparses dels asos europeus, aquells van començar a prendre el protagonisme. Ja a la prova inaugural de la Inter-AMA de 1972, a Boise (Idaho), Gary Jones va esdevenir el primer americà a batre els millors pilots europeus. El 1973, Jim Pomeroy va superar la fita en vèncer de forma inesperada el Gran Premi d'Espanya de 250cc al circuit del Vallès, una victòria que va tenir una gran repercussió als Estats Units. Aquell mateix any, a la tardor, Jimmy Weinert esdevingué el primer americà a derrotar els europeus durant la Trans-AMA, concretament a la cursa de Rio Bravo (Texas).

A començaments dels 70, el motocròs ja era un esport consolidat als Estats Units, on comptava amb un gran seguiment. L'AMA va instaurar el Campionat nacional de 250 i de 500cc el 1972 (a partir de 1974, s'hi afegí la cilindrada dels 125cc). El 1973 se celebrà a Carlsbad (Califòrnia) el I Gran Premi dels Estats Units de 500cc. La gran efervescència d'aquest esport al país va fer que, ben aviat, hi nasqués una nova modalitat: el supercross, en què els circuits es basteixen temporalment en estadis o equipaments esportius. La primera cursa d'aquesta mena s'anomenà "Super Bowl of Motocross" i es va disputar a Los Angeles el 8 de juliol de 1972. El guanyador en fou un jove Marty Tripes de només 16 anys. El 1974, l'AMA va instaurar el Campionat nacional de supercross, el més antic del món d'aquesta disciplina. Força anys després, a la dècada del 1990, del supercross se'n va derivar una nova modalitat, el Freestyle Motocross (FMX), en què es puntuen les acrobàcies dels pilots.

Broc Glover amb la Yamaha a la Trans-AMA de 1977

A banda del supercross i l'FMX, els Estats Units varen ser el bressol d'una altra modalitat relacionada amb el motocròs: el BMX, una mena de motocròs en bicicleta que es va originar a començaments de la dècada del 1970 al sud de Califòrnia. La pel·lícula On Any Sunday de 1971, nominada a l'Oscar al millor documental de 1972, mostra a la seqüència d'obertura uns nens corrent amb les seves bicicletes per una pista de terra, a imitació dels motociclistes, i aquesta escena ha estat considerada la responsable directa del ràpid creixement del BMX.

També durant aquella època va néixer al país una nova variant del motocròs, en aquest cas el motocròs femení. Des de la primera edició d'una mena de campionat nacional femení el 1974 (l'anomenat Powder Puff National), les dones van anar incrementant la seva implicació en aquest esport i pujant de nivell. Actualment, el motocròs femení és una realitat que compta amb nombroses practicants, tant als Estats Units com a la resta del món. D'entre les pioneres americanes cal esmentar Sue Fish, Lisa Akin i l'espanyola resident a Califòrnia Mercedes González. Més recentment, Ashley Fiolek, Jessica Patterson i Kylie Fasnacht han dominat la disciplina i n'han guanyat diversos campionats AMA.

Cap a la dècada del 1980, el nivell assolit pels pilots americans els convertí en una potència mundial del motocròs. Pilots com ara Marty Smith, Tony DiStefano, Kent Howerton, Broc Glover o Bob Hannah, tot i centrar-se en els campionats AMA, vencien repetidament els europeus en les poques ocasions que hi coincidien, com ara a la Trans-AMA, el Gran Premi dels Estats Units o en comptades sortides a Europa. El 1981, la selecció americana (dirigida per Roger De Coster i formada per Chuck Sun, Johnny O'Mara, Danny LaPorte i Donnie Hansen) guanyà per primera vegada a la història el Motocross des Nations, així com el Trophée des Nations, i encetà una llarga època de domini americà en ambdues competicions. El 1982, Danny LaPorte i Brad Lackey esdevingueren els primers nord-americans a guanyar el campionat del món (concretament, els de 250cc i 500cc respectivament), els primers d'una llista que inclou Donny Schmit, Trampas Parker i Bob Moore.

Actualment, els campionats AMA de motocròs tenen fins i tot més prestigi internacional que el campionat del món. Són nombrosos els pilots d'arreu del món que s'instal·len als Estats Units per a competir-hi i alguns n'han esdevinguts campions, com ara Grant Langston, Ken Roczen i Christophe Pourcel entre molts altres (el primer a fer-ho va ser Pierre Karsmakers, ja al 1973). Els màxims dominadors de la competició, però, són els americans, entre els quals cal destacar figures mítiques d'aquest esport com són ara Ricky Carmichael, Ryan Villopoto, Jeremy McGrath, Jeff Ward o James Stewart.

Vegeu també

• Campionat AMA de supercross
• Trans-AMA
• Campionat dels Estats Units de motocròs femení

Bibliografia

• Woods, Bob. Motocross History - From local Scrambling to World Championship MX to Freestyle (en anglès). New York: Crabtree Publishing Company, 2008. ISBN 978-0-7787-4000-1. 
• «The Vault. 40 years of American MX results» (en anglès). racerxonline.com. Filter Publications LLC, 2013. [Consulta: 5 febrer 2013].
• «Mx outdoor 450» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
• «Lites - Palmares» (en francès). memotocross.fr, 2012. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2013. [Consulta: 4 gener 2013].

Enllaços externs

• Web oficial de MX Sports Pro Racing (anglès)