Dick Burleson
Richard Burleson, conegut com a Dick Burleson (Johnson City, 1948), és un antic pilot de motocròs i enduro nord-americà. Considerat un dels millors competidors de la història dels campionats de l'AMA, va guanyar un total de vuit campionats nacionals d'enduro consecutius, un rècord mai no igualat.[1] El seu domini d'aquest campionat li va valdre el sobrenom de King Richard.[1][2] Burleson va ser incorporat a l'AMA Motorcycle Hall of Fame el 1999 i el 2016 en va ser nomenat "Llegenda" (AMA Motorcycle Hall of Fame Legend).[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Richard Burleson  1948 (75/76 anys)Johnson City (Tennessee) |
| Altres noms | King Richard |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | motocròs enduro |
| Premis | |
| |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Temporades | Dècades del 1960 al 1980 |
| Equips | Penton, Husqvarna |
| Palmarès en enduro | |
| C. AMA | 8 (1974-1981) |
| Resultats als ISDE | |
| Vas | 1 (1973) |
| Medalles d'Or |  8 (1974-1981) |
| Palmarès en motocròs | |
| C. dels EUA | 1 (1970) |
Biografia
modificaBurleson va començar la seva carrera esportiva a finals de la dècada del 1960 competint en curses de motocròs.[1] El 1970 en va esdevenir professional i va competir a la primera Trans-AMA, un torneig de tardor que comptava amb la participació dels millors pilots europeus.[1] Burleson va acabar quart a la general i va ser el millor nord-americà, cosa que li atorgà el títol de "campió nacional de motocròs" en uns moments en què l'AMA no havia creat encara el seu propi campionat.[3]
Burleson va començar a competir també en proves d'enduro i va descobrir que aquesta forma de competició li agradava.[1] Va establir un rècord en guanyar-ne vuit campionats nacionals consecutius entre el 1974 i el 1981, a més de guanyar vuit medalles d'or consecutives representant els Estats Units als Sis Dies Internacionals (ISDT) durant el mateix període.[2][4] Abans, el 1973, ja havia format part de l'equip dels Estats Units que va guanyar el Vas d'argent als ISDT, celebrats a Dalton (Massachusetts).[5] En total, Dick Burleson va guanyar 60 proves d'enduro puntuables per als campionats nacionals (AMA National Enduro) durant la seva carrera.[1]
Després de retirar-se de les competicions el 1982, Burleson es va mantenir vinculat a l'esport, va fundar una empresa de venda d'accessoris per a motocicleta per correu i va ajudar a dissenyar una línia de roba esportiva per a motociclisme fora d'asfalt.[1]
Vida personal
modificaDick Burleson està casat amb Jill Burleson. El matrimoni resideix a Traverse City (Michigan) i té dos fills: Jon-Erik i Lindsay Kate. Jon-Erik Burleson va ser president de KTM North America del 2005 al 2016.[6][7]
Palmarès
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Dick Burleson at the AMA Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Dick Burleson honored as 2016 AMA Motorcycle Hall of Fame Legend» (en anglès). americanmotorcyclist.com. Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 18 gener 2018].
- ↑ «Burleson reigns as endure king» (en anglès). American Motorcyclist. AMA, 1-1976 [Consulta: 18 gener 2018].
- ↑ «History of the International Six Days Trial» (en anglès). ultimatemotorcycling.com. [Consulta: 22 febrer 2019].
- ↑ «ISDE PALMARES SINCE 1913» (en anglès). fim-isde.com. FIM. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ «Dick Burleson – Raiders of the Archives» (en anglès). dirtrider.com. Arxivat de l'original el 2013-02-25. [Consulta: 18 gener 2018].
- ↑ «KTM Announces A New President for North America» (en anglès). asphaltandrubber.com. [Consulta: 18 gener 2018].