Sis Dies Internacionals d'Enduro
Els Sis Dies Internacionals d'Enduro (en anglès, International Six Days of Enduro, ISDE), és una competició d'enduro reconeguda internacionalment, la més dura i emblemàtica de totes.[1] Se celebren des de 1913 (amb pauses durant les dues guerres mundials), essent la competició motociclista de fora d'asfalt més antiga del calendari de la FIM (Fédération Internationale de Motocyclisme).
![]() | |
Acrònim | ISDE |
---|---|
Categoria | Enduro |
Àmbit | Internacional |
Entitat | FIM |
1a Temporada | 1913 |
Equip campió 2022 | ![]() ![]() ![]() |
Web oficial | fim-isde.com |
Darrera revisió: 25/01/2023 |
Històricament els ISDE s'havien anomenat Sis Dies Internacionals de Trial (International Six Days Trial,[2] ISDT), fins que el 1981 varen canviar de denominació quan la FIM va decidir unificar el nom oficial de la disciplina, que fins aleshores divergia segons els països (Reliability trials, Regolarità, Tot Terreny...),[3] a l'actual "Enduro".
La prova es disputa a final d'estiu i es coneix també com a les "Olimpíades del Motociclisme". Atès que contempla classificacions per a formacions estatals, des de 1970 és reconeguda per la FIM com a "Campionat del món d'enduro per a equips nacionals".
HistòriaModifica
Els ISDE es van celebrar per primera vegada el 1913 a Carlisle, Anglaterra, i des d'aleshores s'han disputat cada any en un país diferent. Inicialment inspirats en els Sis Dies d'Escòcia de Trial (Scottish Six Days Trial, SSDT), es tractava d'una prova d'habilitat i resistència de pilots i motocicletes sobre un llarg recorregut per tota mena de terreny (trial significa "judici", "prova" o "assaig" en anglès). Amb el temps els SSDT i els ISDE s'anaren diferenciant: el que avui coneixem per "trial" es va anar especialitzant a valorar l'habilitat del pilot sobre unes zones non-stop repartides pel recorregut, mentre que l'actual "enduro" passà a prioritzar la regularitat horària del pilot sobre aquest recorregut.[4] Als seus inicis, el recorregut dels ISDE discorria majoritàriament per carreteres asfaltades, mentre actualment transcorre sobretot per camins i pistes fora de carretera.[1]
La prova se celebrà sempre a Europa fins al 1973, que es va disputar als EUA. Des d'aleshores s'ha celebrat fora d'Europa més sovint:
- Austràlia, dues vegades: 1992 i 1998
- EUA el 1994
- Brasil el 2003
- Nova Zelanda el 2006
- Xile el 2007
- Mèxic el 2010
Durant la seva llarga història les normes i les condicions han canviat per adaptar-se a l'evolució de l'esport, però segueix sent una prova de màxima resistència de pilot i màquina. Durant sis dies el pilot ha de superar tota mena de dificultats, des de les pròpies del terreny accidentat per on ha de córrer, sovint amb trams d'extrema duresa, fins a les inclemències del temps o eventuals incidents mecànics que haurà d'adobar sobre la marxa sense cap mena d'ajut extern.[3] Per bé que històricament la distància total recorreguda al final dels sis dies superava sovint els 2.000 quilòmetres,[3] actualment aquesta xifra pot oscil·lar entre els 1.200 i els 1.600 quilòmetres en total.[5]
El desenvolupament dels Sis Dies és decisiu per a tota la disciplina de l'enduro.[1] Els canvis en el reglament s'apliquen sovint per primer cop en aquesta prova, i tot seguit són adoptats per la resta de competicions i campionats de la disciplina. Un dels principals punts del reglament introduït als ISDE va ser la prohibició d'ajut extern, de manera que les reparacions que calgui fer a la motocicleta les pot executar únicament el pilot.[3]
Participació i trofeusModifica
Els ISDE han atret equips estatals de fins a 32 estats diferents els darrers anys. Usualment acostumen a aplegar-s'hi més de 500 pilots, juntament amb milers de persones integrants dels equips de suport, a banda dels espectadors. Això suposa un gran impacte econòmic, amb un important augment dels ingressos, per al lloc on es desenvolupa la prova cada any.
Els ISDE atorguen trofeus per a les següents formacions:
- Equip estatal: 6 pilots
- Equip estatal júnior: 4 pilots
- Equip estatal femení: 3 pilots
- Equip de club: 3 pilots
- Equip de fabricant: 3 pilots
També hi ha medalles individuals d'or, d'argent i de bronze atorgades a partir del percentatge de pilots que finalitzen la prova, o en relació amb la classificació aconseguida dins d'una de les tres categories actuals (E1, E2 i E3). Per exemple, a l'edició del 2007 a Xile la medalla d'or s'atorgà als pilots que acabaren amb un temps global fins a un 10% superior al del vencedor en la seva categoria; la medalla d'argent als qui acabaren amb un temps fins al 40% superior, i tots els finalistes restants aconseguiren medalla de bronze.
La federació britànica (ACU, Auto-Cycle Union) va instaurar un trofeu per a l'esdeveniment. L'any 1949 el trofeu es va fixar en una copa d'argent de l'època del rei Jordi III, anomenat actualment FIM World Trophy (Trofeu Mundial de la FIM). Des d'aleshores, l'equip guanyador dels ISDE és conegut com a "guanyador del Trofeu".
El 1924, a suggeriment de la federació motociclista dels Països Baixos, es va instaurar per al segon classificat el Silver Vase (Vas de Plata). El 1985, any en què la prova se celebrà a Catalunya, aquest segon premi es reconvertí al Junior World Trophy (Trofeu Mundial Júnior) per a pilots de fins a 23 anys.
El 2007 es creà el Women's Trophy per a equips estatals femenins.
Llista de guanyadorsModifica
- De 1913 a 1939
Edició | Any | Seu | World Trophy | Silver Vase |
---|---|---|---|---|
1. | 1913 | Carlisle, Anglaterra |
Regne Unit
|
- |
2. | 1920 | Grenoble, França |
Suïssa
|
- |
3. | 1921 | Ginebra, Suïssa |
Suïssa
|
- |
4. | 1922 | Ginebra, Suïssa |
Suïssa
|
- |
5. | 1923 | Estocolm, Suècia |
Suècia | - |
6. | 1924 | Chaudfontaine, Bèlgica |
Regne Unit
|
Noruega
|
7. | 1925 | Southampton, Anglaterra |
Regne Unit
|
Regne Unit
|
8. | 1926 | Buxton, Anglaterra |
Regne Unit
|
Regne Unit
|
9. | 1927 | Ambleside, Anglaterra |
Regne Unit
|
Regne Unit |
10. | 1928 | Harrogate, Anglaterra |
Regne Unit
|
Regne Unit
|
11. | 1929 | Munic, Alemanya - Ginebra, Suïssa |
Regne Unit
|
Regne Unit
|
12. | 1930 | Grenoble, França |
Itàlia | França
|
13. | 1931 | Meran, Itàlia |
Itàlia | Països Baixos
|
14. | 1932 | Meran, Itàlia |
Regne Unit
|
Regne Unit
|
15. | 1933 | Llandrindod Wells, País de Gal·les |
Alemanya | Regne Unit
|
16. | 1934 | Garmisch-Partenkirchen, Alemanya |
Alemanya | Regne Unit
|
17. | 1935 | Oberstdorf, Alemanya |
Alemanya | Alemanya |
18. | 1936 | Freudenstadt, Alemanya |
Regne Unit
|
Regne Unit
|
19. | 1937 | Llandrindod Wells, País de Gal·les |
Regne Unit
|
Països Baixos
|
20. | 1938 | Llandrindod Wells, País de Gal·les |
Regne Unit
|
Alemanya |
21. | 1939 | Salzburg, Tercer Reich | Anul·lat | Anul·lat |
- De 1947 a 1980
- De 1981 al 2006
A partir del 2007Modifica
- A 6 de desembre de 2022
Edició | Any | Seu | World Trophy | Junior Trophy | Women's Trophy |
---|---|---|---|---|---|
82. | 2007 | La Serena, Xile |
Itàlia | Espanya | Estats Units |
83. | 2008 | Serres, Grècia |
França | Itàlia | França |
84. | 2009 | Figueira da Foz, Portugal |
França | Espanya | França |
85. | 2010 | Morelia, Mèxic |
França | Espanya | França |
86. | 2011 | Kotka-Hamina, Finlàndia |
Finlàndia | França | França |
87. | 2012 | Sachsenring, Alemanya |
França | França | França |
88. | 2013 | Olbia, Sardenya |
França
|
França
|
Austràlia
|
89. | 2014 | San Juan, Argentina |
França | Estats Units | Austràlia
|
90. | 2015 | Košice, Eslovàquia |
Austràlia | Austràlia | Austràlia
|
91. | 2016 | Los Arcos, País Basc |
Estats Units
|
Suècia
|
Austràlia
|
92. | 2017 | Briva, Occitània |
França
|
França
|
Austràlia
|
93. | 2018 | Viña del Mar, Xile |
Austràlia
|
Itàlia
|
Austràlia
|
94. | 2019 | Portimão, Portugal |
Estats Units
|
Austràlia
|
Estats Units
|
2020 | Cancel·lats a causa de la COVID-19 | ||||
95. | 2021 | Rivanazzano Terme, Itàlia |
Itàlia
|
Itàlia
|
Estats Units
|
96. | 2022 | Lo Puèi de Velai, Occitània |
Regne Unit | Itàlia | Regne Unit
|
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vignati, Alejandro. «Los "Seis Días Internacionales"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 43-45. ISBN 84-01-70016-7.
- ↑ Pupo, Ricardo. «International Six Days Trial. O bisavô do Motocross» (en portuguès). motosclassicas70.com.br. [Consulta: 25 gener 2010].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Linati Bigas, Alejandro. «Todo-Terreno». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 117-147. ISBN 84-315-12210.
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 284. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ Fourny, Denis; Fradette, Benoit; Gounelle, Jean [et al.].. «Pruebas mixtas y todo terreno». A: Fortin, Jacques (Editor). Enciclopedia visual de los deportes (en castellà). Badalona: Editorial Paidotribo, 2008, p. 352. ISBN 978-84-8019-984-1.
BibliografiaModifica
- Petrier, Marc. «World Champions. International Six Days' Enduro National Teams» (PDF) (en anglès i francès). fim-live.com. FIM, 03-08-2011. [Consulta: 6 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
- «ISDT Values & Results» (en anglès). six-days.org. [Consulta: 6 setembre 2011].
- Clarà, Enric «De Carlisle (1913) a La Cerdanya (1985). 60 Edición de los Seis Días. La historia de 360 Días.» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 32, 15-09-1985, p. 62-69.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sis Dies Internacionals d'Enduro |
- Lloc Web oficial (anglès)
- Els ISDE al Web de la FIM (anglès)
- Història dels ISDE a speedtracktales.com (anglès)
- Vídeo dels ISDE de 1988, celebrats a Mende (Occitània) (francès)