Bob Ray

pilot de motociclisme anglès

Cecil M. Ray, conegut com a Bob Ray (Barnstaple, 11 de novembre de 1918 - 28 d'abril de 2010)[1][2] va ser un pilot de motociclisme anglès que va destacar en competicions de trial, motocròs i enduro durant les dècades del 1940 i 1950, sempre com a pilot oficial d'Ariel.[3] Entre altres èxits destacats, va guanyar el British Experts Trial de 1946 i va formar part de l'equip britànic que va guanyar la primera edició del Motocròs de les Nacions, el 1947. A banda, com a membre de la selecció britànica als Sis Dies Internacionals (ISDT) va obtenir-hi una victòria al Vas (1948) i tres més al Trofeu (1949-1951).

Infotaula de personaBob Ray
Biografia
Naixement(en) Cecil M. Ray Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Barnstaple (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2010 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Dades personals
Altres nomsC.M. Ray Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial
enduro
motocròs Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Temporades1945 - 1958
EquipsAriel
Palmarès en trial
British Experts1 (1946)
Palmarès en motocròs
MXDN1 (1947)
Palmarès en enduro
ISDT3 Trofeus (1949-1951)
1 Vas (1948)

Biografia

modifica

Fill de grangers, Ray va aprendre a anar en moto de ben petit tot fent servir una antiga Ariel 350 del seu pare per a menar els ramats. En començar la Segona Guerra Mundial va demostrar una gran habilitat conduint una BSA militar mentre el seu instructor Jack Williams entrenava els reclutes a Denton Moor, Yorkshire.[1] La seva perícia va fer que el nomenessin instructor de motociclistes i es va passar tota la guerra a Kendal desenvolupant aquesta tasca.[2]

Acabada la guerra, Ariel, assessorada pels instructors militars de Ray, el va contractar com a pilot oficial per a competir en proves de trial, motocròs (anomenat aleshores scramble) i als ISDT.[1] La primera prova important que va disputar amb la marca va ser el Colmore Cup Trial, en una edició inusualment fangosa. Tot i no fer-hi un bon paper, va anar millorant ràpidament i al cap de poques temporades ja havia guanyat trofeus importants en totes les disciplines que practicava, com ara el Trofeu Patchquick i el British Experts Trial el 1946, un guardó de primer nivell als Sis Dies d'Escòcia de Trial i la victòria per equips al Motocròs de les Nacions el 1947 i diverses medalles d'or als ISDT, on va competir 8 anys.[2] La seva victòria al British Experts Trial va ser molt sonada en vèncer-hi rivals de la talla de Fred Rist, Jim Alves, Allan Jefferies, Hugh Viney, Charlie Rogers i Bill Nicholson.[1]

Durant la dècada del 1950, Ray va ser un dels principals especialistes en fora d'asfalt britànics. Al llarg de la seva etapa d'activitat va pilotar sovint a les competicions de trial l'Ariel GOV 131 (l'equip disposava de tres motos oficials, amb matrícules correlatives: GOV 130 -pilotada per Ron Langston-, 131 i 132[4]), tot i que de vegades pilotava la GOV 132, una moto que es va fer mundialment famosa quan Sammy Miller l'heretà en entrar a l'equip oficial de la marca el 1958, l'any en què Bob Ray es va retirar definitivament.[2][1] La seva antiga GOV 131 li fou assignada a Gordon Blakeway.[5]

Un cop retirat de les competicions, Bob Ray es va dedicar a dirigir una cadena de botigues de motocicletes que havia fundat el 1947 (amb establiments a Barnstaple, Braunton, Ilfracombe i Tiverton),[1] alhora que participava en algunes proves de trial en automòbil (modalitat de què n'arribà a ser campió britànic[1]) i en la promoció d'esdeveniments per als TV Scrambles de la BBC.[2]

El malnom 'Bob'

modifica

Cecil M. Ray apareix sovint com a "C.M. Ray" a les fonts coetànies, però també com a "Bob Ray", el nom amb què ha passat a la posteritat. L'origen d'aquest malnom és incert, però sembla estar relacionat amb la seva infantesa, quan acostumava a córrer amunt i avall (en anglès, "bob up and down") per casa.[1]

Palmarès

modifica
  • 1 victòria al British Experts Trial (1946)
  • 1 victòria al Motocross des Nations (1947)
  • 3 victòries al Trofeu dels ISDT (1949-1951)
  • 1 victòria al Vas dels ISDT (1948)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Westlake, Andy. «Bob Ray - Ariel Ace». A: Off-Road Giants! (volume 2): Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2011, p. 27-32. ISBN 978-1845843236. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Bob Ray – Team Ariel ISDT Ace of the ’50’s» (en anglès). speedtracktales.com, 2010. [Consulta: 14 gener 2023].
  3. Berry, Ian. «Post-war boom». A: Out Front! British Motocross Champions 1960-1974 (en anglès). High Wycombe: Panther Publishing, 2011, p. 2. ISBN 978-0-9564975-3-6. 
  4. «Sammy Miller» (en anglès). trialsguru.net, febrer 2015. [Consulta: 25 novembre 2022].
  5. Westlake, Andy. «Gordon Blakeway - A great all-rounder». A: Off-Road Giants! (volume 3): Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2008, p. 90-97. ISBN 1-84584-745-8.