Hugh Viney
B.H.M. Viney, conegut com a Hugh Viney (p. dècada del 1920 - p. segle XX) va ser un pilot de motociclisme anglès que va destacar en competicions de trial i enduro durant les dècades del 1940 i 1950, sempre com a pilot oficial d'AJS.[1][2] Entre altres èxits, va guanyar el British Experts Trial el 1948 i els Sis Dies d'Escòcia de Trial quatre anys, tres de consecutius (1947 a 1949 i 1953). El seu rècord de quatre victòries en aquesta prova va romandre imbatut fins que Sammy Miller el superà el 1968 i el de tres victòries consecutives no fou igualat fins al 1972, per Mick Andrews.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) B.H.M. Viney  p. dècada del 1920 |
| Mort | p. segle XX |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Ocupador | AMC, director d'equip |
| Esport | trial enduro |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Temporades | Dècada del 1940 i 1950 |
| Equips | AJS |
| Palmarès en trial | |
| SSDT | 4 (1947-1949, 1953) |
| British Experts | 1 (1948) |
| Palmarès en enduro | |
| ISDT | 5 Trofeus (1948-1951, 1953) 7 Medalles d'or |
Viney va destacar també com a membre de l'equip britànic per al Trofeu dels Sis Dies Internacionals (ISDT, actualment anomenats ISDE).[3] Va ser-ne el capità en alguna ocasió i va col·laborar en la victòria britànica cinc anys (1948 a 1951 i 1953),[3] a més d’obtenir-hi un total de set medalles d'or entre el 1948 i el 1954.[4]
Biografia modifica
De jove, Hugh Viney va servir com a sergent a la Segona Guerra Mundial, on va fer d'instructor de motociclistes al Royal Corps of Signals i va perfeccionar les seves habilitats en conducció fora d'asfalt als Penins i als erms de Yorkshire.[5]
Al llarg de la seva carrera va competir sempre amb les AJS que fabricava l'Associated Motor Cycles (AMC) de Londres, on treballava de pilot de proves i director esportiu.[4][6] Viney havia deixat la seva feina com a aparellador d'un ens de govern local per a entrar a l'empresa.[5] Qualificat sovint com a una persona distant, reservada i seriosa,[7][8] tenia un gran talent per a descobrir noves promeses. Viney va fitxar per a l'AMC pilots del nivell de Gordon Jackson,[9] Dave Curtis,[10] Vic Eastwood, Mick Andrews o Rob Edwards.[11] Fou també el màxim responsable del desenvolupament de les AJS de trial, començant pel Model 16 (amb el qual va guanyar els seus primers Sis Dies d'Escòcia el 1947, l'any del seu debut a la prova).[3]
Palmarès modifica
- 4 victòries als Sis Dies d'Escòcia de Trial (1947-1949, 1953)
- 1 victòria al British Experts Trial (1948)
- 5 victòries al Trofeu dels ISDT (1948-1951, 1953)
- 7 medalles d'or als ISDT
Referències modifica
- ↑ Berry, Ian. «Post-war boom». A: Out Front! British Motocross Champions 1960-1974 (en anglès). High Wycombe: Panther Publishing, 2011, p. 2. ISBN 978-0-9564975-3-6.
- ↑ «Associated Motor Cyles (AMC) Ltd» (en anglès). twnclub.ch. Arxivat de l'original el 2023-01-26. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Hugh Viney’s Works AJS 498cc – ISDT 1953» (en anglès). speedtracktales.com. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Hugh Viney talks AMC» (PDF) (en anglès). jampot.dk. Motor Cycle, 06-02-1964. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Ex-works; Hugh Viney; 1947 Scottish Six Days Trial-winning, 1946 AJS 348cc 16MC Trials» (en anglès). bonhams.com, 27-04-2019. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ Slark, Brian. «Working for AMC» (PDF) (en anglès). workingatamc.london. Classic Bike, juliol 1988. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «The history of the Scottish Six Days Trial on Trials Guru:» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Tag Archives: Hugh Viney» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «A glance at...» (en anglès). pressreader.com. Classic Dirt Bike, 18-05-2021. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ Britton, Tim. «A Brief Chat With... Dave Curtis» (en anglès). magzter.com. The Classic MotorCycle, desembre 2019. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Historia del trial: Rob Edwards, capítulos 3 y 4» (en castellà). todotrial.com, 26-12-2014. [Consulta: 25 gener 2023].