Rob Edwards

Rob Edwards (Thornaby-On-Tees, North Yorkshire, 11 de desembre de 19456 d'octubre de 2019) fou un pilot de trial anglès.[1][2] Durant els anys 70 va ser un dels competidors més destacats del Campionat d'Europa de trial,[3] anomenat Campionat del Món a partir de 1975. Entre altres victòries destacables, va guanyar l'edició de 1971 del British Experts Trial[4] i la de 1974 del Scott Trial.[5]

Infotaula de personaRob Edwards
Rob Edwards Trial Sant Llorenç 1978.jpg
Amb la Montesa al Trial de Sant Llorenç de 1978 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Thornaby-on-Tees (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 2019 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Activitat
Activitat1970 - 1979
Equips Cotton, Montesa
Participà en
Palmarès internacional en Trial
Podis en GP13  =  1x1r  7x2n  5x3r
Victòries en Trials destacats
Scott Trial1 (1974)
British Experts1 (1971)

Caracteritzat per un pilotatge efectiu i espectacular, Rob Edwards va començar la seva carrera tot pilotant diverses marques britàniques, però restarà sempre en la memòria dels afeccionats com a un dels més carismàtics pilots de Montesa,[6] al costat de pilots tan emblemàtics de la marca com ara Don Smith, Gordon Farley o Malcolm Rathmell.[7][8]

Resum biogràficModifica

 
Rob Edwards al Trial de Sant Llorenç de 1979

Nascut i criat a Thornaby-On-Tees, Rob Edwards fou encoratjat pel seu pare, un entusiasta del trial, a esdevenir pilot professional d'aquest esport.[9] Després d'un temps en què va córrer amb el suport de la marca britànica Cotton, Edwards aconseguí el seu somni el 1969, quan Montesa li oferí un contracte com a pilot oficial de fàbrica. Durant anys, Edwards viatjà a esdeveniments internacionals amb el contingent britànic, compartint desplaçaments i allotjament amb pilots de la talla de Malcolm Rathmell, Dave Thorpe, Nigel Birkett, Alan i Martin Lampkin i altres. Sovint compartien furgoneta, tot i pilotar per a diferents marques de motocicleta.

Dotat de naturalesa simpàtica i sempre somrient, Rob esdevingué l'"ambaixador mundial" de Montesa i fou enviat de gira a molts països llunyans, inclosos els EUA i l'Amèrica Central i del sud, per a dirigir-hi escoles de trial per a importadors, distribuïdors i clients.[9] En moltes d'aquestes gires l'acompanyava Pere Pi, amb qui l'unia una bona amistat. La primavera de 1972, el català, que acabava de guanyar els Tres Dies de Santigosa amb la petita Montesa Cota 123, convidà Edwards a provar la moto amb la idea que podria ser idònia per a guanyar-hi els imminents Sis Dies d'Escòcia. Quan l'anglès la va haver provada en una riera de Gavà, va dir sense dubtar-ho: «No, no és una moto per a guanyar els 6 Dies d'Escòcia». El temps li va donar la raó i Pere Pi va haver de reconèixer que anava errat.[10]

Malgrat que Rob Edwards no va aconseguir mai guanyar la seva prova preferida, els Sis Dies d'Escòcia (on va debutar el 1963 a encara no divuit anys), sí que hi va acabar segon dues vegades, el 1970 i el 1978.[9]

Edwards va emmalaltir a vint anys i va ser diagnosticat erròniament d'asma. Els seus greus problemes respiratoris el van obligar a retirar-se prematurament a començaments de la dècada del 1980, a poc més de trenta anys, i més tard va descobrir que el que tenia en realitat era una rara malaltia respiratòria, la síndrome de Churg-Strauss,[11] la qual l'afectà durant tota la seva vida i va anar empitjorant amb els anys.

PalmarèsModifica

Any Motocicleta Campionat
del Món
[12]
Altres
1970 Montesa 12è
1971 Montesa 4t 1r al British Experts
1972 Montesa
1973 Montesa 4t
1974[a 1] Montesa 1r al Scott Trial
1975 Montesa 10è
1976 Montesa 10è
1977 Montesa 18è
1978 Montesa 19è
  1. Fins al 1974 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món

ReferènciesModifica

  1. «Rob Edwards 1945 – 2019» (en anglès). trialmaguk.com, 07-10-2019. [Consulta: 2 gener 2020].
  2. «The rider... Edwards Rob» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 3 gener 2020].
  3. Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 103. ISBN 84-315-12210. 
  4. King, Max; Farley, Gordon; Andrews, Mick. «I. La motocicleta de trial y sus características». A: Motociclismo. Jinetes del trial (en castellà). Traducció: Manuel Vázquez. Barcelona: Plaza & Janés, 1974, p. 44. DL B 4523-1974. ISBN 84-01-80108-7. 
  5. «Rob Edwards» (en castellà). bonaigua-trial.com, 2020. [Consulta: 2 gener 2020].
  6. Devereux, Nigel. «An hour with Rob Edwards» (en anglès). classicdirtbike.co.uk, 17-11-2016. [Consulta: 2 gener 2020].
  7. Pi 2012: «99. Ulf Karlson» p. 150
  8. Vignati, Alejandro. «Los Seis Días Internacionales». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 43. ISBN 84-01-70016-7. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Dickinson, John. «Sad death of Rob Edwards» (en anglès). tmxnews.co.uk, 09-10-2019. [Consulta: 30 desembre 2019].
  10. Pi 2012: «95. Els 3 Dies de Santigosa» p. 141
  11. «Ex-rider says thanks» (en anglès). thenorthernecho.co.uk, 23-03-2001. [Consulta: 2 gener 2020].
  12. «World. Edwards Rob» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 5 març 2010].[Enllaç no actiu]

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rob Edwards