Gordon Farley

pilot de trial anglès

Gordon Farley (Pembury, 11 de juny de 1945) és un històric pilot de trial anglès.[1] Durant la dècada del 1960 i començament de la de 1970 va ser un dels màxims aspirants al títol de campió d'Europa,[2] per bé que mai no el va aconseguir. Va assolir, però, el subcampionat europeu l'any 1970, així com 2 campionats britànics de trial (1970-1971), trencant així la ratxa d'onze títols estatals consecutius de Sammy Miller.[3]

Infotaula de personaGordon Farley
Biografia
Naixement11 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Pembury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webgfmotorcycles.co.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GordonFarleyMotorcycles Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Temporades1967 - 1974
EquipsTriumph, Greeves, Montesa, Suzuki
Palmarès en trial
Podis en GP17  =  4x1r  2x2n  11x3r

C. Britànic2 (1970 - 1971)

Manx 2 Day1 (1968)
Activitat professional
NegocisBotiga Gordon Farley Motorcycles a Guildford

Pilot molt espectacular, Gordon Farley (a qui es reconeixia de seguida per la seva eterna gorra de quadres blancs i negres) va ser el primer a aguantar-se sobre la moto aturada amb el manillar recte, fent equilibri.[4] Havia començat a practicar amb una Triumph Cub que es va comprar a 15 anys, abans de poder obtenir el carnet de conduir. Cap als 17, el 1962, va començar a dedicar-se seriosament al trial.[5] El 1974, després de diverses temporades com a principal pilot de Montesa, va fitxar per Suzuki i es va desplaçar al Japó[6] amb la missió de desenvolupar la nova motocicleta de trial d'aquesta marca, que veié la llum aquell mateix any amb la denominació RL 250 Exacta.[7]

En una ocasió, Sammy Miller va dir a la premsa que Farley no guanyaria mai els Sis Dies d'Escòcia de Trial degut al seu temperament.[4] Van ser unes declaracions que tingueren gran repercussió i finalment resultaren profètiques.

Palmarès modifica

Any Motocicleta Campionat
d'Europa
[8]
Campionat
britànic
[9]
1966 Triumph -
1967[a 1] Triumph 2n
1968 Greeves 4t 2n
1969 Montesa 2n
1970 Montesa 2n 1r
1971 Montesa 3r 1r
1972 Montesa 4t 3r
1973 Montesa 10è ?
1974 Suzuki 18è ?
Total títols 0 2
Notes
  1. Fins al 1967 el campionat s'anomenà "Challenge Henry Groutards" i a partir de 1968 va passar a anomenar-se Campionat d'Europa

Referències modifica

  1. «The winner... Farley Gordon» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 febrer 2011].
  2. Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 39-40. ISBN 84-01-70016-7. 
  3. Hulme, John. «Gordon British Champion Farley» (en anglès). pressreader.com. Classic Trial, 01-12-2020. [Consulta: 1r febrer 2022].
  4. 4,0 4,1 Pi, Pere. «121. Gordon Farley, amb una Cota-25». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 173. ISBN 9788461590353. 
  5. King, Max; Farley, Gordon; Andrews, Mick. «Prefacio». A: Motociclismo. Jinetes del trial (en castellà). Traducció: Manuel Vázquez. Barcelona: Plaza & Janés, 1974, p. 20. DL B 4523-1974. ISBN 84-01-80108-7. 
  6. «Ha fallecido Graham Beamish» (en castellà). todotrial.com, 18-09-2006. [Consulta: 5 març 2010].
  7. «Bikes. Suzuki RL 250 Exacta» (en alemany). webermichl.at. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 març 2010].
  8. «World. Farley Gordon» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 5 març 2010].
  9. «Great Britain» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 6 agost 2020].

Enllaços externs modifica